L’allau d’articles i minuts dedicats pels mitjans de comunicació l’estiu passat a les “ocupacions il·legals”, l’augment de publicitat d’empreses de seguretat i les declaracions de líders polítics que criminalitzen el fenomen van ser el caldo de cultiu per fer créixer la por. Segons les dades, però, que un habitatge habitual sigui ocupat mentre les persones que hi viuen són fora és altament improbable.

“Què pots fer si han entrat okupes a casa teva?”, “La lluita contra els okupes”, “T’han okupat l’habitatge?”, “Tinc okupes a casa, com fer-los fora”. Són alguns titulars d’Antena 3 i d’El Periódico, però n’hi ha moltes més mostres d’altres mitjans, perquè les notícies sobre l’ocupació d’habitatges han estat una constant durant el 2020. Les pàgines web d’Antena 3, de Telecinco, de TV3, de La Vanguardia, de l’Ara, d’El Periódico, d’RTVE, de Diario de Mallorca i de Levante EMV han publicat unes 50 peces cadascuna, de mitjana, sobre l’ocupació entre els mesos de maig i d’octubre, segons el recompte fet per Mèdia.cat: això és, aproximadament, una notícia cada tres dies i mig. La cerca de la paraula “okupas” a Google ha arribat a un interès històric a l’Estat espanyol, que no s’havia vist mai abans, segons dades de Google Trends, l’eina que analitza la popularitat de les consultes al cercador.

Alguns dels principals diaris i televisions han publicat, de mitjana, una notícia sobre l’ocupació cada tres dies i mig a les seves pàgines web. La paraula ‘okupas’ ha generat més interès que mai en les cerques a Google a l’Estat espanyol

La cobertura intensa de l’ocupació ha tingut sovint un to negatiu, relacionant el fenomen amb la criminalitat i presentant-lo com un risc per als propietaris d’habitatges. Entre els mitjans que més l’han atiat, hi ha Antena 3, tal com apuntava un article a La Marea que analitzava programes i informatius d’aquesta cadena. Concretament, del 10 al 15 d’agost van parlar cada dia de l’ocupació als programes magazín, amb uns 16 minuts de mitjana diaris i 2 minuts en el cas dels informatius. En tots els casos, amb titulars com: “Alerta okupa”, “El drama de l’okupació” o “Okupes impunes”.

“No tots els mitjans són iguals. A Barcelona, Nació Digital, Betevé o el Tot Barcelona venen als desnonaments i hi ha bona relació”, apunta la Susana, una jove que ha viscut ocupant. De la mateixa manera, des de la Directa o El Salto s’han fet reportatges que donen veu a plataformes com la PAH, els sindicats d’habitatge o les xarxes de suport. També hi ha mitjans hegemònics com TV3 o El Periódico que tracten del tema de l’ocupació amb un enfocament que va més enllà de l’alarma social o l’espectacularització.

La dreta alimenta la por

Des d’alguns partits polítics, especialment la dreta i l’extrema dreta, s’ha alimentat el discurs de la por en relació amb l’ocupació, en alguns casos amb declaracions contundents. “Els espanyols no poden ni anar-se’n de vacances tranquils”, afirmava el 16 de setembre al Congrés espanyol el diputat i secretari general del Partit Popular Teodoro García Egea. S’hi debatia una iniciativa del seu partit, de Ciutadans i de Vox per fer modificacions legislatives per endurir les penes contra els qui ocupin il·legalment, que finalment va ser refusada amb els vots dels partits d’esquerres.

Victor Sánchez del Real (Vox), també al Congrés, deia: “Quan posem la clau per obrir el pis, sigui [l’habitatge] principal o el que s’ha heretat en el conjunt d’una família després de tant d’esforç, tots pensem amb por en què ens trobarem a dins”. “[L’ocupació] està afectant no només persones acabalades que tenen dues o tres propietats; està afectant persones humils”, afirmava el president del partit, Santiago Abascal, en una entrevista a Europa Press, sense aportar-ne cap dada. El portaveu adjunt de Ciutadans, Edmundo Bal, reblava: “L’ocupació amarga la vida a milers de famílies espanyoles, però l’esquerra es nega a veure el dinosaure dins de l’habitació”.

Diversos ajuntaments catalans han debatut mocions “contra l’ocupació il·legal”, sovint a proposta de Ciutadans i de JuntsxCat. El Ple del Parlament de Catalunya va aprovar a l’octubre una moció sobre el tema, a instàncies del PSC i Units per Avançar, però amb esmenes de diversos grups i contingut social.

Les ocupacions, segons les dades

L’increment de la cobertura mediàtica de les ocupacions i el vincle que se’n fa amb la inseguretat podrien fer pensar que hi ha un risc elevat que algú es posi dins d’una casa mentre les persones que hi viuen no hi són. Si mirem les dades, són confuses i insuficients, perquè sovint s’hi barregen les denúncies amb les condemnes. Més enllà de l’àmbit judicial, no hi ha un cens actualitzat d’habitatge des del 2011. Hi ha dades de l’Institut Cerdà de l’any 2017 que estimaven que hi havia unes 87.500 famílies ocupant a tot l’Estat espanyol, un 0,34% dels 25,6 milions d’habitatges.

Les dades aportades pels mitjans els mesos de cobertura més intensa del fenomen són de denúncies i condemnes. Aquestes xifres s’utilitzen per parlar del “total d’ocupacions”, sense conèixer l’estat de l’habitatge o de la propietat, si l’està ocupant una família vulnerable, una màfia per treure’n rèdit o si la denúncia ha acabat tirant endavant o no.

També cal tenir en compte que no s’hi diferencia entre la violació de domicili, que és un delicte que comet algú quan entra a un habitatge que s’està fent servir (encara que en aquell moment no hi hagi ningú físicament) i la usurpació, que és l’entrada d’algú en un immoble o edifici que no és l’habitatge de ningú sense autorització.

Les denúncies tant d’usurpació com de violació de domicili van augmentar un 13% el primer semestre d’enguany respecte al 2019 a Catalunya, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Una dada que s’hauria de poder desglossar per descobrir quin tipus d’ocupacions són i poder analitzar si realment han crescut o no les violacions del domicili habitual i de quina manera, però l’INE no permet accedir a les dades més detallades.

Durant el 2019, va haver-hi un total de 238 condemnes per violació de domicili, segons la mateixa font, en tot l’Estat espanyol, que poden ser per diferents motius, com la invasió d’un domicili d’una persona divorciada a casa de la seva exparella. En canvi, hi va haver 4.687 episodis d’usurpació. Així, les dades del 2019 confirmen que hi ha molt pocs casos de persones que perdin un habitatge que s’està fent servir.

Pel que fa a la ciutat de Barcelona, la regidora Lucía Martín va explicar en una reunió del Ple del mes de setembre que en tot l’any 2019 hi havia hagut tres ocupacions en habitatges on hi vivia algú, la qual cosa representa un 0,13% dels casos atesos pel Servei d’Intervenció en la Pèrdua d’Habitatge i Ocupació de l’Ajuntament de Barcelona. Una dada que es contraposa amb la importància que tant mitjans com empreses de seguretat han donat a aquesta pràctica els últims mesos.

Anuncis d’alarmes per a la llar

A la cobertura alarmista d’alguns mitjans i els discursos de determinats partits polítics que vinculen l’ocupació i la inseguretat, s’hi afegeixen les campanyes publicitàries d’empreses de seguretat.
Ymedia Vizeum, agència de mitjans que analitza mensualment l’activitat publicitària a la televisió, situa les campanyes de l’empresa d’alarmes Securitas Direct als primers llocs al rànquing de campanyes més actives de TV a l’Estat espanyol (GPR a 20”, aquelles que han arribat més cops al seu públic objectiu): en el tercer lloc durant l’agost i en el segon al setembre del 2020. Precisament, Securitas Direct va tancar l’any 2019 en el 17è lloc entre les marques amb campanyes publicitàries més actives. Mediaset (grup de Telecinco, Cuatro) i Atresmedia (Antena 3, La Sexta) lideren la classificació de grups que emeten més publicitat, amb un 75% del total, segons els estudis mensuals d’aquesta agència.

Mentrestant, Securitas Direct va augmentar de manera significativa la facturació el 2020, tal com assenyala Cinco Días: “Aconsegueix una facturació de 820 milions d’euros, cosa que suposa un 19% més que en l’any anterior i la seva xifra més alta en el mercat espanyol”.

L’empresa d’alarmes Securitas Direct va augmentar la facturació un 19% l’any 2020. A l’estiu, les seves campanyes publicitàries van ser entre les més actives de l’Estat, i les consultes jurídiques sobre ocupacions es van disparar un 35%

L’assessoria jurídica Legalitas, que dona assessorament en aquest àmbit, afirmava que les consultes sobre ocupacions il·legals “es van disparar un 35%” durant l’estiu del 2020, en relació amb la mitjana durant l’any. El pic de consultes va ser al juliol i a l’agost, “motivades sens dubte per l’augment de la por de patir una ocupació en mesos en què s’abandona el domicili per motius vacacionals”.

Darrere dels titulars

“En comptes de situar el problema en les dificultats d’accés a l’habitatge, en la pobresa o en l’especulació, [els mitjans de comunicació] el situen en l’ocupació d’habitatges”, afirma Aina Gomà, de l’Obra Social Barcelona.

L’ocupació és un tipus d’accés precari a l’habitatge que sovint els mitjans expliquen sense parlar de quines persones estan ocupant i en quines circumstàncies es dona. “Un 19% provenen d’un desnonament de lloguer; un 17% provenen d’una sobreocupació; un 16% provenen d’altres situacions com la separació de la parella o preus alts; un 15%, del lloguer; un 14% provenen d’una altra ocupació; un 12% han optat per emancipar-se per aquesta via i un 8% provenen d’un desnonament hipotecari”, segons l’Informe d’Emergència Habitacional, Pobresa Energètica i Salut, signat per diverses organitzacions, entre les quals hi ha la PAH o l’Observatori DESC.

Des d’aquesta darrera organització, Guillem Domingo, tècnic d’habitatge, explica que la campanya als mitjans va tenir lloc just abans d’un augment d’impagaments de lloguers i d’hipoteques i, en conseqüència, també de desnonaments; entre el setembre i l’octubre ja hi va haver més de 800 notificacions de desnonaments a Barcelona. Domingo afirma que “es busca el trencament de la causalitat entre el desnonament i l’ocupació, per evitar que es relacionin els dos conceptes, i es crea una guerra entre pobres; es causa inseguretat i por a la gent: sospites dels veïns i no del poder”.

En la mateixa línia, des de l’Obra Social Barcelona, Gomà afirma que “cal un canvi en l’imaginari social: s’ha de fer una contracampanya informativa que arribi a molta gent, però tot això no és fàcil tenint en compte el poder d’alguns mitjans i els altaveus dels quals disposen els més poderosos i interessats en la criminalització de l’ocupació”. Hi afegeix: “S’ha de visibilitzar la diversitat generacional de les llars ocupades, la feina emocional i física que suposa ocupar i la manca d’alternatives donades per les institucions (un 59% de les persones que ocupen han sol·licitat abans un habitatge social, segons l’informe L’habitatge per a qui l’habita). Ocupar és una manera d’accedir a un dret imprescindible i necessari, l’habitatge, que cada cop és menys accessible”.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.