El chemsex barreja sexe i drogues durant llargs períodes de temps –entre hores i dies– que anomenen sessions o chills. No es practica només en orgies sinó que també es pot fer en parella o trios o fins i tot de forma solitària. Barrejar sexe i drogues no és un fenomen nou, ni ha de ser necessàriament problemàtic, ni és exclusiu d’homes gais o bisexuals. Potser ara el que és notícia és que està més estès, genera morbo i ha començat a ser treballat per organitzacions socials dedicades a la salut sexual de la comunitat gai amb l’objectiu de reduir riscos i danys.

I ja la tenim armada. Sexe, drogues i una orientació sexual no normativa són els elements que, barrejats, poden acabar en un tractament informatiu sensacionalista i estigmatitzador. Una homofòbia latent i subtil comença a surar a través dels mitjans. I és quan la imatge idíl·lica que tenim alguns del periodisme –que existeix per canviar la societat cap a millor– s’esborra per recordar-nos que moltes vegades els mitjans el que fan és reforçar els tòpics i els prejudicis, en aquest cas contra els gais. Un discurs sensacionalista que pot acabar legitimant discriminacions.

Només cal veure les informacions més recents sobre la matèria: “Chemsex: un cóctel explosivo de sexo y drogas” (Telecinco), “Chemsex, las peligrosas fiestas sexuales rodeadas de drogas que han aumentado durante la pandemia de coronavirus” (El Mundo), “‘Chemsex’, les perilloses festes sexuals que han augmentat durant la pandèmia” (Diari de Girona)… Però és un tema que ve apareixent ja des de fa uns anys: “¿Qué hay que saber sobre el ‘chemsex’?” (20 minutos), “La adicción al ChemSex: ‘Tu vida es sexo-sobrevivir-dormir-droga’” (eldiario.es), “Chemsex, la peligrosa moda sexual que causa furor: amor ‘non stop’ y a saco” (El Confidencial).

El tractament informatiu del chemsex pot donar lloc, de forma directa o velada, a una generalització d’aquesta pràctica com a pròpia de tots els gais. Una afirmació que, a part de ser falsa, és paternalista. Falsa perquè el percentatge de gais que han anat alguna vegada en el darrer any a aquest tipus de festa sexual és d’un 14% a l’Estat espanyol, i si mirem els que hi han anat en el darrer mes la dada baixa al 7,6%, segons l’Enquesta europea online per a homes que tenen sexe amb homes (EMIS-2017). És una pràctica més habitual a grans ciutats com Madrid i Barcelona o a destinacions turístiques massives com ara Torremolinos, Sitges, Eivissa o València. Són dades que no se solen visibilitzar per dimensionar la pràctica: més d’un 85%, la immensa majoria, no hi ha anat en el darrer any i més d’un 92% no hi ha anat en el darrer mes. Però també és, a més, paternalista i moralista perquè jutja determinades conductes que busquen el plaer com a negatives, excessives o reprovables moralment. Generen la culpabilització de determinats col·lectius, en aquest cas el dels gais o dels que decideixen tenir aquest tipus de pràctiques, quan els efectes negatius del consum de drogues van més enllà del sexe, dels gais i de les drogues il·legals i no són l’únic col·lectiu els membres del qual barregen drogues i sexe.

S’ha de tenir molta cura amb el tractament informatiu dels col·lectius invisibilitzats i discriminats, com en aquest cas dels gais, perquè de vegades l’enfoc no fa més que reforçar el prejudici. Quan formes part d’una comunitat invisibilitzada i discriminada, en aquest cas en un sistema heteropatriarcal, la visió que té de tu la gent es construeix a partir de tòpics i informacions errònies i fins i tot malicioses que pretenen legitimar la discriminació que pateixes.

El periodisme hauria de ser l’encarregat de posar llum i focus en la informació, també sobre el chemsex, amb molt de compte de no fomentar l’estigma i amb la voluntat de deixar clar el que passa. Es parla molt de les fake news però molt poc de les informacions sensacionalistes, com ara les que comente en aquest article, que diuen mitges veritats (i mitges mentides) i que en massa ocasions ni consulten fonts expertes o representatives. A banda que l’enfoc sempre ha estat morbós, sensacionalista: és com un espectacle en què els titulars abans esmentats diuen: vine a conèixer la perversió!

Un cas paradigmàtic va ser quan el passat mes de desembre Sálvame Deluxe –podem posar en dubte si és periodisme, però sí o sí és un programa a partir del qual s’informa molta gent– va abordar el chemsex de forma sorprenent i una mica desubicada en els seus formats habituals. El programa va citar continguts públics de l’ONG Stop Sida, que porta dècades abordant la salut sexual de la comunitat LGBT a Barcelona, sense ni tan sols donar-li veu. Això va provocar la resposta airada d’Stop Sida, que va emetre un comunicat i va fer un fil explicatiu a Twitter. El tema també va tenir ressò en algunes publicacions especialitzades en temàtica LGBT: per exemple, “Sálvame Deluxe’ es criticado por el tratamiento poco acertado de un tema tan serio como el chemsex, al adjudicarlo exclusivamente al colectivo gay”, a Togayther.

Si bé és cert que l’enfoc d’aquests fenòmens no ha de ser moralista, una ONG que treballa la salut sexual ha d’identificar els riscos i els danys que pot generar l’ús de drogues –en aquest cas en un context sexual– i això és el que fa Stop Sida entre moltes altres organitzacions que s’hi dediquen. L’objectiu és proporcionar la informació suficient als usuaris en aquest cas del chemsex per reduir els riscos i els danys al mínim i fomentar la gestió autònoma per poder acompanyar a cada individu amb les seues decisions, promovent sempre que siguen ben informades.

La filosofia és l’anomenada reducció de riscos i danys, que en l’àmbit del consum de la droga fa molts anys que funciona a Catalunya i molt més enllà del col·lectiu gai. Aquest plantejament surt de la constatació que la repressió o la culpabilització no funciona i s’ha de partir del punt de vista de l’usuari consumidor d’aquest tipus de trobades per garantir que corren els mínims riscos possibles –d’aquí és vídeos que se citen al programa–, del plantejament que existeix un consum responsable de drogues i que en cas de necessitar ajuda tindran un espai de referència –en aquest cas l’ONG, però n’hi poden haver d’altres- on poder sol·licitar-la. Donar veu a aquesta posició i explicar-la bé, independentment que s’estiga d’acord o no, és clau per explicar i entendre el fenomen del chemsex.

Informar de forma sensacionalista pot reforçar l’homofòbia, reforçar els prejudicis i l’exclusió i, per tant, augmentar els danys i riscos. Ser periodista –o voler presentar alguna cosa com a notícia neutra com es va voler fer a Sálvame– implica una responsabilitat social que ha de partir de tenir tota la informació, d’analitzar amb perspectiva i d’incloure la diversitat de fonts que reflectisca la complexitat dels fenòmens. Pel què fa al chemsex, no s’està informant amb els paràmetres que reclama el rigor periodístic.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.