La llei del canvi climàtic catalana fixava l’objectiu d’arribar al 20% d’energies renovables el 2020. La realitat, en ple 2021, és que no s’ha arribat ni a la meitat d’aquesta meta. Que cal avançar en aquest àmbit amb urgència és evident. Que s’ha de fer de la mà del territori i evitar generar més desequilibris i macroinfraestructures per fer negocis privats, també. En plena discussió entre govern i entitats i institucions d’arreu del Principat, aquests són 5 tips per entendre què està passant en la batalla per les renovables a casa nostra.

Decret 16/2019

És l’anomenat decret de les energies renovables i és l’origen del conflicte actual. Aquesta norma “elimina les barreres administratives” per implementar energia eòlica i fotovoltaica a Catalunya i “estableix un nou procediment de tramitació més àgil”, sosté literalment la Generalitat. El resultat el podeu veure en aquest mapa: 250 projectes en marxa en mans de poc més d’una desena de grans empreses. Una allau de macroinfraestructures que no responen a cap planificació del govern sinó a l’activitat i demanda empresarial.

Territori en contra

La liberalització del territori que suposa aquest decret i el model d’implementació que ha defensat fins ara la Generalitat ha topat de cara amb l’oposició de les comarques. Des de fa mesos, consells comercals, alcaldes i alcaldesses d’arreu, i sectors econòmics com el turístic, el vinícola, els pagesos i associacions d’ecologistes denuncien i reclamen un model de renovables consensuat que no suposi desigualtats entre territoris i garanteixi beneficis a les comunitats on s’instal·len.

29.000 hectàrees en polígons industrials

Si us fixeu en el mapa veureu que els projectes per implementar les energies netes s’escampen per tot Catalunya, a excepció de l’àrea metropolitana de Barcelona. Això té una explicació clara: el cost dels terrenys. És molt més barat el sòl rural de zones menys poblades que un terreny metropolità. En la ubicació, per tant, també s’imposa el criteri empresarial i especulatiu i no el de l’equilibri territorial. I de nou, la gran part de projectes es concentra entre Lleida i Tarragona, saturades d’infraestructures prèvies.

Mentrestant, al Principat hi ha 29.000 hectàrees ocupades per polígons industrials, terrenys d’ús industrial aptes per generar energia solar i eòlica i que no suposen malmetre més paisatge o canviar els usos de terres rurals.

Moratòria en fals

ERC i la CUP, el passat mes de març, van pactar una moratòria per repensar com i on fer el desplegament de les energies solar i eòlica davant la negativa del territori. Des que es ho van pactar, però, s’han continuat validant projectes, almenys 45 noves instal·lacions. És més, tot apunta que la moratòria no afectarà els 250 projectes que actualment han iniciat els tràmits. Des de la nova Conselleria d’Acció Climàtica es defensa el consens amb tots els agents implicats. Caldrà estar pendents de com evoluciona el debat polític amb el nou govern en marxa.

Debat de fons: renovables sí, així no

Aquest no és un debat moral ni romàntic. És un debat polític i econòmic sobre sostenibilitat clau perquè determina el futur del nostre entorn i com ens hi relacionem. Ningú posa en dubte la necessitat d’energies netes però s’alça la veu perquè hi hagi una lògica en tot plegat. Perquè es poden evitar malmetre terrenys agrícoles i paisatges plens de biodiversitat i apostar per instal·lacions pròximes als centres de consum i, per tant, més eficients. En tot cas, cal fer aflorar aquests debats i prevenir tot allò que la gent del Camp de Tarragona, per desgràcia, ja coneixem massa bé.

El centralisme impenitent

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.