Aeroport.sí, aeroport.no. En les darreres setmanes, els plans d’AENA per ampliar el Prat han estat un dels temes més recurrents als diaris i els telenotícies. Diferents reportatges i dossiers han explicat àmpliament com els beneficis econòmics xoquen amb els perjudicis ambientals. Com (quasi) sempre, aquest debat no s’ha creat de casualitat. Si bé és cert que el que pugui passar amb una infraestructura que mou 52 milions de viatgers l’any és una notícia rellevant, els promotors de la iniciativa han aconseguit revifar un debat que ja semblava tancat pel Parlament de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona.

Algunes de les idees més repetides a les tertúlies són que es tracta d’un tema complex, que hi ha arguments encertats a favor i en contra i que cal treballar per arribar a un consens sobre aquest ambiciós pla d’ampliació. Però el cert és que una part del tractament mediàtic que han rebut els plans d’AENA no ha contribuït a prendre una decisió equilibrada com la que es demana. A continuació detallem algunes males pràctiques que han contribuït a esbiaixar el debat:

Un debat calendaritzat

Més enllà dels arguments a favor o en contra de l’ampliació, els temps de la discussió han estat molt marcats pels promotors del projecte. A mitjans d’abril, en un acte públic organitzat per La Vanguardia, AENA posava un ultimàtum a les administracions per decidir-se abans de l’estiu. I en els mesos següents, s’ha discutit sobre una proposta d’ampliació que no s’ha concretat en cap document oficial que la ciutadania pugui consultar. El que sabem ho han avançant diversos mitjans. Tot i ser una empresa pública en un 51%, AENA ha pogut triar què, quan i on s’explicava de cada detall dels seus plans mitjançant les filtracions.

Un exemple d’aquestes informacions va ocupar la portada d’El Periódico l’1 de juny. El titular era “l’ampliació de l’aeroport serà rendible des del tercer any”. La font d’aquest càlcul econòmic era un estudi encarregat per la mateixa AENA, tot i que a la portada això no s’esmenta. I l’estudi, fet per la Universitat de Barcelona, no és de domini públic: també va ser una filtració.

No tothom té el mateix altaveu

La veu dels ecologistes ha estat present en major o menor mesura, i s’han pogut llegir entrevistes a detractors del projecte, com aquesta a Lluís Toldrà. Però ningú ha tingut un espai mediàtic comparable al del president d’AENA, Maurici Lucena, que ha pogut argumentar la seva posició en entrevistes en profunditat a La Vanguardia, l’Ara, Els Matins de TV3, El Matí de Catalunya Ràdio, Espejo Público (Antena 3) i Cafè d’Idees (La 2), entre d’altres.

Els sectors empresarials que han signat un manifest per l’ampliació també han gaudit d’un altaveu extraordinari, i van arribar a les portades de La Vanguardia i l’Ara el 31 de maig. Al rotatiu del Grup Godó, els signants hi són descrits com “el món econòmic”, tot i que no hi ha sindicats, federacions de cooperatives ni entitats de l’economia social i solidària. També es destaca que “són més de 200”, malgrat que les adhesions es limiten a 175 en la web oficial.

La manifestació al Prat contra el projecte, convocada per entitats també representatives com Ni un pam de terra, Zeroport, SOS Baix Llobregat i Ecologistes en Acció –a la qual s’hi van sumar també la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), Ecologistes en Acció o Unió de Pagesos–, no ha tingut el mateix ressò: no se n’ha fet notícia a l’Ara ni a La Vanguardia. El Punt Avui, en canvi, sí que li dedica la foto de portada.

Participants en la manifestació contra l'ARE Sud i l'ampliació de l'aeroport al Prat de Llobregat, el 12 de juny de 2021. Foto: Albert Segura Lorrio / ACN.

Participants en la manifestació contra l’ARE Sud i l’ampliació de l’aeroport al Prat de Llobregat, el 12 de juny de 2021. Foto: Albert Segura Lorrio / ACN.

Confusions interessades sobre La Ricarda

Un dels punts calents de la discussió és l’estany de La Ricarda. Sobre aquest aspecte, Maurici Lucena ha repetit afirmacions falses o inexactes sense ser rebatut pels periodistes. “La pista que proposem allargar envairia una llacuna, la de la Ricarda, que és una llacuna artificial. La replicarem en altres punts del delta del Llobregat”, explicava a l’Ara. “Proposem multiplicar per deu l’espai protegit afectat per la prolongació de la pista. Per cada hectàrea afectada, compensaríem amb la protecció de 10 més”, complementava a La Vanguardia.

La Ricarda no és artificial ni es pot replicar o compensar en altres espais, tal com expliquen diversos experts en biologia consultats pels mateixos mitjans unes setmanes més tard, però probablement els lectors de l’entrevista ja es van quedar amb la idea contrària.

L’elefant a l’habitació: l’avió ecològic encara no existeix

Més enllà de les imprecisions sobre la Ricarda, s’està explicant molt poc un problema ambiental molt més estructural que travessa aquest projecte: que l’avió ecològic no existeix. Almenys, no encara. Segons dades de l’Agència Europea de Seguretat Aèria, només aquest sector provoca el 5,9% de les emissions contaminants que generen el canvi climàtic. Mentre Lucena explica a les entrevistes que “els avions cada cop contaminen menys”, diversos informes científics apunten a que, malgrat les millores d’eficiència, entre 2013 i 2018 els vols comercials han augmentat la seva contribució al canvi climàtic en un 35%.

Segons les estimacions de Barcelona Regional, les emissions vinculades a l’aeroport del Prat equivalen a més del doble de les que genera la mateixa ciutat de Barcelona. A hores d’ara, ampliar aquesta infraestructura contradiu, almenys aparentment, qualsevol dels compromisos climàtics de reducció d’emissions que han signat l’Estat, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona.

Si AENA creu que és possible contradir aquestes xifres tan contundents amb millores tecnològiques, cal que ho demostri. I, si no hi ha cap base sòlida que indiqui que això serà possible, cal una cobertura mediàtica que no doni per bona la promesa de sostenibilitat i que assenyali la contradicció flagrant entre voler ampliar un aeroport i les dades científiques disponibles. Si el periodisme no fa aquest exercici, estarà caient en un nou tipus de negacionisme climàtic: el tecno-optimisme.

 

“Treure els combustibles fòssils del periodisme serà una lluita llarga, però evitarà que Repsol patrocini la informació meteorològica”