L’ampliació de l’aeroport del Prat fa setmanes que s’ha fet un lloc important a l’espai mediàtic. Informatius i diaris han posat sobre la taula els plans d’AENA i polítics, institucions i tertulians s’han posicionat de manera més o menys explícita davant d’un tema que no és nou, però que fins fa poc no semblava gaire prioritari en el debat públic. Més enllà de la proposta en si i de les conseqüències ambientals i climàtiques estructurals del que representa l’ampliació, en les últimes setmanes s’ha aterrat el debat a petita escala. I ha estat concretant com afectaria el projecte directament a un territori com el delta del Llobregat que s’ha despertat més consciència col·lectiva, s’ha obert el debat en converses de bar i s’ha aconseguit mobilitzar gent en contra d’aquesta ampliació.

Tot i això, la veu dels sectors ecologistes no ha tingut el mateix altaveu mediàtic que alguns sectors que defensen l’ampliació d’una infraestructura com l’aeroport. Ho explica Manel Riu a Mèdia.cat en aquesta anàlisi sobre les mitges veritats en la cobertura del debat sobre l’ampliació de l’aeroport: “Ningú ha tingut un espai mediàtic comparable al del president d’AENA, Maurici Lucena, que ha pogut argumentar la seva posició en entrevistes en profunditat a La Vanguardia, l’Ara, Els Matins de TV3, El Matí de Catalunya Ràdio, Espejo Público (Antena 3) i Cafè d’Idees (La 2), entre d’altres” i on també apunta que “la manifestació al Prat contra el projecte, convocada per entitats també representatives com Ni un pam de terra, Zeroport, SOS Baix Llobregat i Ecologistes en Acció no ha tingut el mateix ressò”.

Ara bé, posar el focus concret a un espai com la llacuna de La Ricarda ha permès posar cara al paisatge. Ja tenim una foto. De cop i volta veiem un espai que probablement no havíem vist abans i se’ns diu que és això el que desapareixerà. Veure aquesta imatge permet imaginar què implicaria que desaparegués un espai natural com aquest. I ajuda a concretar a escala local què vol dir també l’ampliació de l’aeroport, a banda de les previsions econòmiques que puguin defensar segons quins sectors que aposten per un model de país concret. Potser, però, aquest aterratge de les conseqüències del projecte ha arribat tard? Per què fins aquest mes de juny no se n’ha parlat tan a fons? Es podia haver parlat de La Ricarda de manera més generalitzada fa més temps? Hauria servit per conscienciar a més gent? Està clar que sempre hi ha excepcions i un exemple el trobem a la revista Descobrir, que fa un any ja apuntava que l’espai podia desaparèixer amb l’ampliació de l’aeroport.

En realitat no ho sabem, però aquest debat també n’obre un altre: el desconeixement que tenim de l’entorn més proper. Aquests dies ens hem fet un fart de veure fotos i vídeos de l’espai de l’estany de La Ricarda i de la Casa Gomis, una petita joia arquitectònica. Que bonic. Un entorn idíl·lic. I tot a tocar de Barcelona, mitja hora en cotxe des de l’estació de Sants, una hora si optes pel transport públic. Probablement algú ja ha fet plans per anar-hi aviat. I potser cal preguntar-se, també, per què la gran majoria no hem visitat mai un espai com aquest o no sabíem ni que existia. Està clar que podem atribuir-ho a la ignorància i a les inquietuds més o menys concretes en descobrir l’entorn on vivim, però quan deixa de ser una sensació individual per adonar-se que és molt més generalitzada, caldria fer un esforç per preguntar-se per què passa i revertir aquesta dinàmica. En un moment en què la idea del decreixement i l’aposta per un turisme sostenible van a l’alça, hauríem de ser capaços de mirar l’entorn més proper i aprendre a valorar-lo més del que en general fem.

D’altra banda, a l’hora de fer créixer la descoberta del patrimoni natural o arquitectònic de proximitat, també cal anar amb compte i evitar que la sobresaturació, que també posa en perill els espais naturals, i com ja ha passat en altres indrets de Catalunya. Però alguna cosa passa si som capaços d’agafar un avió a l’altra punta del món tenint al cap la fotografia d’una platja paradisíaca, però no som conscients dels petits tresors que tenim a menys d’una hora de casa.

Al Baix Llobregat mateix hi ha espais desconeguts que probablement ens farien perdre el son si els trobéssim de viatge a deu mil quilòmetres d’aquí, com les coves de Torrelles de Llobregat, que fan pensar en les imatges que hem vist tantes vegades de l’Antelope Canyon dels Estats Units. L’interès a conèixer el territori i voler preservar-lo hauria de venir de direccions diferents i els mitjans, si volen, també poden jugar-hi el seu paper. Fer conèixer aquests espais potser evitaria anar tard a l’hora de defensar-los perquè, tot i estar protegits, la majoria de gent els desconeix. Potser parlar de l’entorn natural, arquitectònic i cultural de proximitat no només quan està a punt de desaparèixer podria enfortir la consciència col·lectiva i permetre desmuntar segons quins projectes abans no sigui massa tard.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.