Estem en un bar, conversant amb un amic. Vibra el telèfon. Obrim la pantalla. Atenem la notificació. Continuem la conversa. Desconnectem. Entrem a Twitter. La veu de l’acompanyant queda en segon pla. Tornem a la conversa. Vibració. Contestem uns missatges. Entrem a Instagram. Ens acomiadem. Tornem a obrir el mòbil al metro. Llegim tuits. Canviem d’aplicació. Mirem stories. Canviem. I així, ad infinitum. Segur que us sona.

També us sonarà un cert ennuvolament mental, una sensació d’estar per tot i no estar per res a la vegada. Potser us sentiu dins d’una voràgine d’immediatesa que us va xuclant i que us fa sentir obligats a continuar lliscant la pantalla. Hi ha qui, fins i tot, no pot parar, perquè aferra la vida al consum indiscriminat de continguts des que es lleva fins que es va a dormir, hi ha qui s’ha convertit sense voler-ho en un veritable ionqui de la informació.

El negoci de les grans empreses tecnològiques està en la captació de l’atenció i del temps. En mostrar-nos productes publicitaris mentre nosaltres som el producte. El capitalisme tecnològic (o, citant Yanis Varoufakis, el tecnofeudalisme) fa gairebé vint anys que treballen en una experiència d’usuari cada cop més instintiva, més estimulant, amb més capacitat de generar sorpresa i, per tant, més addictiva.

Totes aquestes aplicacions estan dissenyades perquè segreguem dopamina, la molècula del plaer, de la motivació i de l’addicció, en quantitats industrials. Si voleu saber com funciona aquest mecanisme en aplicacions com Twitter, Instagram o –entre altres– Tinder mireu aquesta minisèrie d’ARTE.

Tothom, qui més qui menys, és víctima d’aquest sabotatge vital, d’aquesta angoixa de perdre’s alguna cosa o de ser rellevantíssim en un minut de glòria. Amb el temps, aquestes necessitats s’han convertit en el cavall de Troia de la concentració i de la capacitat d’aprenentatge. A la mínima sensació d’avorriment o de frustració, l’analgèsic és a la pantalla. I, malauradament, les empreses editorials han après a competir per la nostra atenció i pel nostre temps emulant les tàctiques agressives de les xarxes. L’exemple més paradigmàtic d’això són els Marca stories, on la capçalera esportiva copia el format d’stories a Instagram.

El consum desbordant de continguts ennuvola els sentits i col·loca al consumidor en una paradoxal situació d’indefensió: Tot li sona, no sap res del cert. L’excés d’informació funciona com el cloroform: ens seda, ens desconcentra i no ens permet aprofundir en res. Recordem nebuloses i ens deixem guiar per tendències i polèmiques, per històries amb narratives potents que apel·len als nostres instints i emocions més primaris. La crònica negra i els successos estan convertint-se en novel·les per fascicles, on cada detall és una última hora imprescindible per no perdre perspectiva del cas.

La creació de continguts i materials de qualitat són una part fonamental per resoldre el problema. Continuem necessitant l’slow journalism, periodisme fet des del servei públic, cuinat amb dedicació i enfocat a entendre la realitat i dotar els ciutadans d’eines suficients per comprendre (i combatre) els abusos de poder. Però és cada cop més urgent aconseguir vacunar-nos contra la manca d’atenció i l’excés d’informació supèrflua. I això només s’aconsegueix adquirint cultura mediàtica i eines de consum de continguts perquè qualsevol persona sigui capaç de saber descartar la palla i nodrir-se del gra.

Si en l’època dels mitjans tradicionals la tendència era informar-se al màxim, en aquesta era, on la informació intoxica i angoixa, la premissa ha de ser informar-se bé. I bé significa amb consciència, amb perspectiva, amb profunditat i respectant-se el temps d’un mateix. Perquè si la informació és poder, el temps és vida. I ens l’estan robant per fer negoci.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.