La cobertura mediàtica dels Jocs Olímpics ha vingut acompanyada les darreres edicions de diverses polèmiques sexistes. Parlar de la roba de les esportistes, objectualitzar-les fent referència als seus cossos en comptes dels mèrits esportius… Per aquest motiu, l’Organització de les Nacions Unides (ONU) Dones i el Comitè Olímpic Internacional (COI) han preparat una guia d’informació esportiva lliure d’estereotips.

La cobertura dels Jocs Olímpics de Rio 2016 ja va estar marcada per diverses polèmiques sexistes, segons va constatar Mèdia.cat en un informe sobre la cita. “Sirenes i taurons”, elaborat per Sílvia Cabezas, destacava que el discurs dominant masclista manifest en el món periodístic esportiu, sovint i lamentablement, compartit tant per homes com per dones periodistes, reforçava el subjecte elles.

Altres conclusions d’aquesta anàlisi de la premsa esportiva dels Països Catalans eren que els titulars dedicats a l’esport masculí predominaven o que alguns diaris estaven més interessats per la vida privada, les informacions relatives a l’estat civil o la maternitat de les dones que les seves pràctiques esportives.

La flama olímpica no sembla haver variat gaire en qüestions de gènere a Tòquio.

De fet, ja s’han succeït diverses polèmiques: titulars que cosifiquen i ressalten la bellesa i no la pràctica esportiva, d’altres que ni tan sols citen l’esportista en qüestió (parlen d’un esportista més reconegut per a referir-se al mèrit d’una altra atleta) o que –entre altres exemples– reprodueixen discursos transfòbics.

Davant controvèrsies d’aquesta índole, el COI i de l’ONU li han demanat a Lisa Solmirano, experta en gènere i membre d’ONU Dones Argentina, la coordinació d’un text que porta per títol “una victòria porta a una altra”. La guia comparteix males praxis i dóna consells per acabar amb la cosificació de les dones, una batalla els darrers anys dels moviments feministes i periodístics (com ja va recollir l’Anuari del Silenci 2020 amb l’article “Sis maneres de cosificar les dones als mitjans”).

L’informe, de quasi trenta pàgines, pot descarregar-se complet aquí. Aquestes són algunes de les idees de les quals parteix el manual: el llenguatge li dóna forma a la realitat; és important detectar el sexisme en el llenguatge esportiu i evitar-lo mitjançant l’ús de genèrics, perífrasis…; els periodistes han de fer gala a les informacions de la diversitat en l’esport. A més, el text ressenya deu punts clau i tres estratègies de millora.

Deu punts clau

1. Contextualitzar l’article esportiu perquè es comprenguin les diferències que poden afectar les dones en les seves carreres.

2. Evitar preguntar sobre la vida personal de les esportistes si no aporten res a la trajectòria o al rendiment esportiu.

3. Consultar sobre rendiments i trajectòries esportives, sobre estratègies, èxits i triomfs.

4. Procurar equitat en la distribució d’informació entre gèneres.

5. Evitar fer referències a qüestions estètiques sobre el físic de les persones que practiquen l’esport.

6. Evitar comparar el rendiment de dones i homes en termes binaris, és a dir, com a contraposats.

7. Preguntar a les persones la forma i el pronom amb el qual prefereixen ser nomenades.

8. Evitar caure en els estereotips que estableixen el que és normal en termes de gènere.

9. Interrogar-se si s’escriuria igual d’un fet en cas que es tractés d’un esportista home.

10. Fer esment de la identitat de gènere, el cos o l’orientació sexual només quan tingui interès informatiu.

Tres estratègies de millora

1. Arribar a un equilibri en la cobertura i el temps d’emissió d’esports practicats per dones.

2. Promoure la igualtat de gènere entre la comunitat de periodistes que cobreixen esdeveniments esportius.

3. Crear consciència sobre quins estereotips i prejudicis de gènere són nocius per a la vida de les persones.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.