Malauradament, les coercions o restriccions del dret a la llibertat d’expressió o del dret a la informació no fan vacances. Durant el mes d’agost, el Mapa de la Censura ha registrat quatre incidents: un cas per l’aplicació de l’anomenada llei mordassa a un fotògraf, un altre per l’acomiadament d’una periodista i dos han implicat censura d’expressions artístiques. Amb l’arrencada del mes de setembre, també hem registrat dos casos més a través de les xarxes socials i una amenaça del partit d’extrema dreta Vox contra periodistes i tuitaires. 

Podeu visualitzar tots els casos al Mapa de la censura, mapa que recull fets o situacions que poden suposar un impediment o una amenaça per al dret a la informació i la llibertat d’expressió als Països Catalans.

Aplicació de la llei mordassa

En l’àmbit de les cobertures periodístiques al carrer, el fotoperiodista Pau de la Calle ha rebut una denúncia relacionada amb la cobertura d’un desnonament al número 32 del carrer Consell de Cent de Barcelona l’11 de novembre de 2020. Segons la denúncia, de la Calle va formar part de la quarantena d’activistes que van fer una seguda davant l’edifici per aturar el desnonament i li apliquen la llei orgànica 4/2015, coneguda com a llei mordassa, per “obstrucció a l’autoritat, empleat públic o corporació oficial per impedir l’exercici legítim de les seves funcions”. El passat 19 d’agost, de la Calle va presentar un recurs a la sanció de 601 euros. 

No és el primer cas d’aplicació de la llei mordassa a periodistes que estan desenvolupant la seva feina en desnonaments o mobilitzacions. Des de principi d’any, dues persones més han estat sancionades, una com a professional i l’altra com a ciutadà: el fotoperiodista Xavi Hurtado, el 7 de febrer, quan cobria un acte de Vox a l’Hospitalet de Llobregat, i un veí d’Alboraia, al mes de juny, per riure’s de la bicicleta d’un agent de policia local on posava “policía loca”.

Però d’altres professionals també han rebut l’amenaça de la llei mentre desenvolupaven la seva feina. Un dels casos amb més repercussió d’enguany, va ser el de la fotoperiodista Mireia Comas, a qui el passat 30 de juny, durant un control policial al barri de Ca n’Anglada de Terrassa, dos agents antiavalots de l’ARRO dels Mossos d’Esquadra van ordenar-li que esborrés la fotografia que havia fet. A més d’identificar-la i recriminar-li que havia estat denunciada per atemptat a l’autoritat (va ser absolta), van acabar amenaçant-la amb una denúncia per desobediència a l’autoritat.

Censura d’expressions artístiques

A l’agost, hi ha hagut dos casos de censura d’expressions artístiques. El mes va arrencar amb polèmica, arran de l’intent de l’Ajuntament de Badalona, en mans del PP, de cancel·lar l’obra de teatre El gran comediant de Joel Joan, prevista al teatre municipal. El consistori va anunciar la suspensió arran de les “últimes polèmiques protagonitzades per l’actor”, fent referència a un vídeo que l’actor havia publicat al seu perfil d’Instagram on apareixia visiblement embriagat. 

L’anunci va despertar múltiples reaccions, com la d’ERC que va titllar-ho de “veto polític” i del mateix Joel Joan, que a la mateixa xarxa social va penjar un vídeo en què explicava que en el seu temps “privat i lliure” havia fet un dinar amb amics i havia begut “com passa cada dia de vacances a tot arreu”. Finalment, l’oposició de l’Ajuntament de Badalona va forçar la reprogramació de l’obra teatral, fent ús de la seva majoria al Consell d’Administració de Badalona Cultura. 

També s’ha registrat un altre incident en el marc de les arts escèniques: els monologuistes valencians Maria Zamora, Saray Cerro i Diego Varea, durant una representació de l’espectacle d’humor Riures en valencià, a Moncofa (Plana Baixa), van ser escridassats per parlar en valencià amb missatges com “en castellano, que estamos en España”. Segons alguns testimonis, els crits els va fer un grup de turistes madrilenys. Institucions com l’Acadèmia Valenciana de la Llengua o la Plataforma per la Llengua van expressar el suport als monologuistes.

Acomiadament d’una periodista de la televisió pública valenciana À Punt

Ja a les acaballes de l’agost, la reportera Núria Garrido va denunciar que l’havien acomiadat de la televisió pública valenciana À Punt “per voler fer bon periodisme, amb valors, amb honestitat i defensar (per damunt de tot) als més vulnerables”. Garrido treballava per al programa “Bona Vesprada” i recentment ha fet públic un vídeo on explica que li censuraven reportatges o la castigaven sense feina. La periodista denuncia que li van prohibir dir en un reportatge que “els discursos d’odi havien augmentat amb la presència de l’extrema dreta”.

Setembre arrenca amb amenaces i ciberassetjament a periodistes

El mes de setembre ha arrencat amb la denúncia del periodista d’El Món, Quico Sallés per haver estat amenaçat per Twitter. Un usuari de la xarxa social va piular: “Avui m’he trobat el Quico Sallés davant casa mon pare amb la puta rinyonera a la cama i no he agafat l’escopeta. Fallo meu!”. Sallés ho ha reportat als Mossos d’Esquadra i assegura que les seves explicacions que l’home li va enviar després per privat  no tenen “cap sentit”.

D’altra banda, Vox ha amençat de querellar-se contra polítics, tertulians, periodistes o tuitaires que els relacionin amb delictes o actes de violència. No és la primera vegada que el partit d’extrema dreta protagonitza un incident en relació amb la llibertat d’expressió i el dret a la informació. En aquest cas, el despatxa Baula Advocacia ha contestat a l’amenaça oferint “assessorament jurídic gratuït a totes aquelles periodistes que ho necessitin en relació amb les amenaces de Vox”.

També aquest mes, el periodista valencià d’elDiario.es, Lucas Marco, ha estat objecte d’una campanya d’assetjament a Twitter per part de diversos usuaris de funcionaris de presons, arran del seguiment informatiu del cas de la pallissa a un reclús de la presó de Villena. SOS Prisiones va advertir-li a través d’aquesta xarxa social que hauria de “respondre  en un jutjat per aquestes declaracions falses”, però després van esborrar el tuit. Altres usuaris, com El Aguijón, hi han contribuït i han publicat més tuits acusant Marco de mentir, de «falta d’ètica i de dignitat» i de tenir «llacunes en escriure».

NOTA: Recompte de casos fins al 13 de setembre de 2021. Les darreres actualitzacions, aquí.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.