Si atenem a raons estrictament periodístiques, és una notícia de primera magnitud que un bisbe pengi el bàcul. Si, a més, aquest protagonista és Xavier Novell i Gomà, personatge propens a la projecció pública de la seva figura i habituat a exhibir els seus postulats ultraconservadors en tantes ocasions com n’ha tingut oportunitat, és normal que el comunicat oficial de renúncia que la diòcesi de Solsona va emetre el passat 23 d’agost, s’hagi convertit en una de les grans notícies del final d’aquest estiu.

La sorpresa inicial i el silenci de les autoritats eclesiàstiques només van contribuir a generar una mar de fons sobre quines serien les causes d’aquesta acció i per què el bisbe s’hauria fet fonedís sense ni tan sols acomiadar-se dels seus feligresos. I, mentre la rumorologia i els supòsits anaven soscavant el neutre comunicat oficial, el portal Religión Digital va treure l’exclusiva que el bisbe s’hauria enamorat d’una dona divorciada, amb dos fills, psicòloga i escriptora de novel·les de temàtica eròtica i satànica. El serial estava servit.

Després d’acceptar que ni la més enrevessada de les ments fantasioses hagués pogut escriure un relat amb tants esperpents; tant pels creients com per als no creients, la notícia seguia sent notícia no per les pulsions fervoroses que pogués estar vivint Xavier Novell sinó per l’evidència que fins i tot les posicions més ultraconservadores i fanàtiques són susceptibles de caure en profundes contradiccions.

Així és l’ànima humana. I si bé tots els mitjans van abonar-se a explotar la història, el substrat seguia sent del tot noticiable: fins ara, no hi havia hagut cap bisbe català que pengés els hàbits per una història d’amor amb una dona. Que ho fes una persona que havia proclamat una visió molt conservadora de l’evangeli, que s’havia oposat a postulats més oberturistes o que havia criminalitzat els homosexuals, amb pràctiques fins i tot de “deseducació” desaconsellades pel Vaticà, o havia tingut comportaments molt erràtics en posicionaments públics –Novell va passar de prohibir el repic de campanes durant la Via Catalana el 2014 a animar a votar el 1-O o ser un visitant assidu dels presos polítics quan estaven a Lledoners– ja traspuaven certa intransigència pels matisos. Que el desencadenant hagi estat, a la fi, una voluntat de fer vida secular obeeix a un debat profund sobre l’Església catòlica i el celibat que eixampla encara més l’esvoranc de l’estupefacció, si és té en compte la doctrina fèrria que havia defensat.

Potser no va ser tan ètic que transcendís el nom de la seva nova parella, a què es dedicava ella o els seus pares, i on vivia. Ella és la baula feble d’aquesta història, encara que una visió maniquea i misògina de certs plantejaments religiosos hagin convidat a emmarcar-la com culpable del desencarrilament del bisbe.

Dit tot això, no hi ha hagut cap mitjà que no hagi aprofitat per sucar-hi pa, alguns amb valoracions sobre el rigor i el deure, d’altres amb més sornegueria. En aquest sentit, no hi va haver diferència entre el tractament en mitjans públics o privats. Tanmateix discrepo del tractament que dilluns passat, 13 de setembre, TV3 va emetre unes imatges captades al portal de la seva nova residència, a Manresa. La programació de la televisió pública ja havia fet una àmplia cobertura, especialment en els magazines com Els matins, Planta Baixa o Tot es mou, fins i tot, dissabte passat, el FAQs va dedicar un ampli seguiment sobre les vicissituds de la nova vida de Xavier Novell. Ara bé, aquestes imatges van ser enregistrades per un equip dels serveis informatius del Telenotícies i emeses en primícia en l’edició del TN Vespre

Discrepo que els informatius de TV3 hagin incorregut en aquesta temptació d’emular Sálvame en la franja de màxima audiència del canal. Si TV3 tenia aquestes imatges o les possibilitats d’oferir-les, hagués pogut col·locar-les en un altre espai. Al meu parer, el Telenotícies està molt per damunt d’unes imatges d’un home contrariat sortint a primera hora del matí d’un domicili particular per fer running. És evident que el bisbe emèrit de Solsona sap com adreçar-se als mitjans de comunicació i donarà explicacions si les considera pertinents. Si no vol fer-ho, plantar-se davant d’un portal a demanar-li si vol justificar-se davant els seus feligresos em sembla un atemptat a la intimitat que no sustenta cap codi deontològic. Almenys, en l’espai dels informatius d’una cadena pública com TV3. 

És evident que l’Església no és la institució més indicada per apel·lar al respecte a la intimitat quan porta segles pontificant sobre les relacions sexuals, les relacions heterosexuals,  l’avortament, els mètodes anticonceptius, i tot allò que afecta la més íntima de les intimitats.  Però correspondre amb la mateixa lògica des dels mitjans públics és emular aquesta vocació moralista del que està bé i el que està malament. I, mentre no hi hagi explicacions per escoltar –si és que calen–, les noves rutines del bisbe emèrit no tenen cap notorietat informativa.  No cal cap confessió al TN per reconèixer que no es pot dir mai d’aquesta aigua no en beuré. 

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.