“Os doy esta opción: si alguien se quiere levantar y marcharse puede hacerlo. Si no, el que se quede aquí, todo el mundo va a ser identificado y denunciado”, el mosso d’esquadra que comanda el dispositiu policial recita el verset de la llei mordassa en exquisit català de Puertollano a la seixantena de persones que seuen en una porxada per impedir el quart intent de desnonament de l’Olga i en Jan, el seu fill amb un 54% de minusvalidesa i síndrome d’Asperger. És divendres, 17 de setembre.

El funcionari adverteix que “si alguien tiene alguna denuncia, ya, va subiendo el tramo y van siendo más caras”. I certifica així que al moviment de defensa del dret a l’habitatge el full de ruta que se li prepara és el d’assumir multes d’entre 601 i 300.000 euros si persisteix en els intents d’aturar desnonaments. Gaudiu de l’acord de Govern que prohibeix els desnonaments de famílies vulnerables. Però tot seguit, els Mossos fixen un cordó policial i expulsen els mitjans que cobreixen els fets darrere les furgones antiavalots. I això sí que no, per aquí ja no hi passem.

Com que hi ha molt indocumentat de tuit fàcil, la cosa es desmarxa i l’arbitrarietat uniformada fins i tot és criticada a TV3, el Col·legi de Periodistes fa un cop de puny sobre la taula per posar les coses al seu lloc i demana explicacions. Home, que ja n’hi ha prou d’aquesta broma. Però abans que el Col·legi cridi a consultes el conseller d’Interior i munti un sidral, informa a tots plegats que la resposta ha estat ràpida per part del Departament de comunicació d’Interior i… fa un fil a twitter. El dret a la llibertat d’informació bé mereix un fil a Twitter. Això altre d’assetjar el dret a la protesta amb un xantatge tan miserable com advertir-te que seràs encausat per via penal en cas d’oposar-te a un desnonament, el Col·legi ho deixa per les entitats dels drets humans i altres melenuts. A la finestreta del costat.

Per la cosa corporativa de la premsa, que és la que interessa, el Col·legi reprodueix la resposta oficial que diu que en cap cas hi ha hagut voluntat d’obstruir la feina dels mitjans de comunicació i que els periodistes tenien visibilitat dels fets des de la zona de seguretat, “com ho demostren les imatges de televisió”. Que al barri de Gràcia els carrers són estrets i que els agents han compatibilitzat el dret a la informació amb la necessitat d’accés de la comitiva judicial. I que els periodistes tenim a disposició un telèfon de comunicació de Mossos per solucionar qualsevol incidència; desendolla l’aparell que ja vindrà un tècnic a reparar l’avaria.

El Col·legi copia i enganxa la resposta d’Interior. Li és absolutament igual que les imatges que suposadament demostren que els periodistes han pogut fer la feina no hagin estat fetes des del perímetre policial, sinó des d’un balcó on va accedir després el periodista de TV3 amb permís del veïnat. De fet, al Col·legi tan li fa que la resposta digui que els carrers de Gràcia són estrets quan l’única gràcia que hi ha en tot plegat és el nom del carrer, de la Mare de Déu de Gràcia, al barri del Farró al districte de Sarrià-Sant Gervasi. El Col·legi tampoc ha dubtat en cap moment que entre el pedra-paper-tisora de la necessitat d’accés de la comitiva judicial i el dret a la informació, guanya sempre la comitiva judicial i la decisió del comandament policial. El periodisme fent escrutini del poder i vigilància de les injustícies s’explica per si sol.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.