Durant el mes de setembre TV3 està emetent un especial de quatre episodis de Crims sobre el crim de la Guàrdia Urbana de Barcelona. És un cas molt recent, tant, que de fet el Tribunal Suprem va confirmar la sentència el mateix dia que s’emetia el segon episodi. Qui més qui menys n’ha sentit a parlar i sap que Rosa Peral i Albert López, dos agents de la Guàrdia Urbana, van ser condemnats per la mort de Pedro Rodríguez, parella oficial de Peral i també agent del cos. Però més enllà d’algun detall escabrós, la majoria haurà descobert la història del crim gràcies al programa. I haurà vist, amb sorpresa o no, que als cossos policials hi ha elements violents i desequilibrats que no haurien de tenir el monopoli de la força ni l’autoritat.

I és que més enllà del crim en si mateix, la història està farcida d’incidents previs i males pràctiques com a policia que fan demanar-nos si una societat democràtica pot tenir aquest tipus d’agents als cossos policials. Abans d’explicar-nos pròpiament el crim de la Guàrdia Urbana, el programa ens presenta els personatges. Per situar la Rosa Peral se’ns explica com, suposadament, havia estat víctima d’un cas de pornovenjança per part d’un sots-inspector de la Guàrdia Urbana, Óscar Soaz, que hauria difós fotografies de Peral fent-li una fel·lació quan ella va decidir d’acabar amb la relació sentimental que mantenien.

Durant tot el procés judicial, qui va rebre el suport de gran part dels companys del cos va ser Soaz, mentre que la víctima havia quedat apartada malgrat el mal que li havia causat l’enviament de la fotografia íntima. Durant el programa se’ns mostra una gravació enregistrada per la mateixa Peral on el sots-inspector reconeix que el correu el va enviar ell, però finalment el sots-inspector va ser absolt perquè el tribunal va considerar que no hi havia prou proves que fos ell qui va enviar la fotografia.

Després se’ns parla de Pedro Rodríguez, la víctima de l’assassinat, del qual se’ns diu que estava deprimit perquè havia estat expedientat per un incident a la carretera de la Rabassada, a Barcelona. Se l’havia suspès de sou i feina perquè mentre estava de servei havia apallissat un motorista de divuit anys que no es va aturar quan li ho va indicar. Tant Rodríguez com el seu company el van perseguir fins a l’altura de la gossera municipal i s’hi van abraonar i agredir repetidament.

Finalment, se’ns parla de l’Albert López, antic company de patrulla de Rosa Peral i amb qui va mantenir una relació sentimental. Se’ns explica com el 2012 havia apallissat un manter a plena llum del dia, cosa que li va comportar una condemna per lesions. Dos anys després es va veure envoltat per un nou succés amb un altre manter, a qui li va costar la vida. Aquell dia, Peral i ell patrullaven per Montjuïc quan van veure un home que feia uns moviments que van considerar sospitosos. El van seguir i l’home va reaccionar clavant un ganivet a la cama de Peral. López el va empaitar fins a atrapar-lo, molt a prop d’un precipici. Un cop l’havia emmanillat, l’home es va precipitar al buit i va morir. La justícia va arxivar el cas perquè es va considerar una mort accidental, ja que no hi havia més testimonis i López va declarar que havia estat el mateix manter qui es va fer enrere i va caure. Tanmateix, el fet que la víctima ja estigués emmanillada quan va caure projecta una ombra de dubte sobre l’autoria de la mort. De fet, el cas es va reobrir perquè Peral va dir que López li havia confessat el crim, però al judici se’n va desdir i es va considerar que havia mort per causes accidentals.

Rosa Peral i Albert López van matar Pedro Rodríguez i en van cremar les restes al maleter d’un cotxe. Per si sol és un fet prou greu per fer-nos estremir. Però el perfil problemàtic d’agents del cos de la Guàrdia Urbana que aquesta història ha fet públics també deixa intranquil. I aquí també hi incloc el cas de la pornovenjança i el suport tancat que els companys del cos van fer a l’acusat i no a la víctima.

Com pot ser que hi hagi una gent tan tòxica, violenta, impulsiva i manipuladora als nostres cossos policials, que se’n parli obertament a un dels programes estrella de TV3 en horari de màxima audiència i no remogui els fonaments de la nostra societat democràtica? Ens volen fer creure que ha estat una sorpresa per a tothom i que els seus companys no sabien com eren? Que no veien la manera de relacionar-se amb l’entorn i els ciutadans? No saltava cap alarma, més enllà dels càstigs laborals temporals quan tenien una condemna ferma? No se suposa que tota aquesta gent que tenen confiada l’autoritat i el monopoli de la violència passa un test psicotècnic dissenyat, justament, per deixar fora els pertorbats?

Jo sí que tinc una resposta a aquests dubtes. I per òbvia, no és menys dolorosa: sí, els seus companys i superiors eren perfectament conscients de com eren aquests agents, però no hi donaven més importància perquè no destacaven en el seu entorn laboral. Perquè l’agressivitat i el fet de creure’s per damunt dels altres no són excepcions a la policia, sinó habituals en molts agents. No cal dir que estic convençut que no tots els agents són així i no dubto que n’hi haurà molts amb una gran vocació de servei públic, però tots hem hagut de tractar amb agents que troben sortida a la seva agressivitat i personalitat dominant sota un uniforme i una placa.

Els seguidors de Crims estan acostumats a veure-hi aparèixer agents dels diferents cossos policials per narrar com va ser un assassinat o la investigació que es va fer per caçar els autors. En aquesta ocasió, però, els assenyalats són ells i la imatge que se’ns mostra fa patir.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.