Enguany s’han complert deu anys de la darrera emissió de TV3 al País Valencià. Gairebé tres dècades de presència de la cadena pública catalana als televisors valencians es van acabar un 17 de febrer de 2011 amb un enfosquit en negre de les pantalles que s’estén fins a dia d’avui. L’organització popular, que va fer possible que el senyal del nou canal arribés a tots els racons del país, no va poder evitar el tall de les emissions provocat per anys de persecució administrativa. Ara, una dècada després, tant la revolució digital com el panorama polític obren una escletxa de llum per una nova etapa encarada a la reconstrucció de l’espai catalanòfon de comunicació.

La irrupció de TV3 a la societat valenciana

TV3 va començar a emetre regularment l’any 1984. La primera televisió pública de Catalunya s’havia gestat durant la Transició, amb la clara intenció d’avançar cap a la plena normalització lingüística; estimular les indústries audiovisuals i culturals catalanes; fomentar els valors democràtics i reconstruir una cohesió social ferida per la Dictadura. La varietat de la programació va aconseguir evidenciar a Catalunya que la llengua pròpia també servia per fer contingut de bona qualitat, però també ho va fer a un País Valencià submergit des de feia anys sota una forta pressió propagandística liderada per la dreta reaccionària i espanyolista. L’aposta pel contingut de qualitat en català, tant de producció aliena com pròpia, era una novetat impactant que es va arribar a convertir en una opció televisiva molt apreciada entre la ciutadania de tots colors.

Tot i que el disseny de la xarxa tècnica de Televisió de Catalunya estava pensat per garantir el servei a l’àmbit autonòmic, el senyal de TV3 va arribar també a les comarques del nord del País Valencià. Per primer cop, als televisors del País Valencià se sintonitzava una cadena de televisió que utilitzava el català com a llengua exclusiva de comunicació. La ciutadania de les comarques castellonenques va ser la primera a incorporar al seu limitat ventall televisiu els partits del Barça, el Telenotícies Vespre o els capítols de l’exitosa sèrie estatunidenca Dallas, amb el flamant fet de sentir el mundialment reconegut actor Larry Hagman parlant en català.

Però a banda de fer créixer les opcions a la pantalla, la irrupció de TV3 al País Valencià va significar una oportunitat. La presència de la televisió catalana a terres valencianes va tenir un gran impacte social, polític i cultural quan la qüestió idiomàtica era un dels principals cavalls de batalla de la dreta espanyolista valenciana protagonista del conflicte identitari nascut al País Valencià durant la Transició.

La societat valenciana, a banda d’haver viscut trenta-sis llargs anys de Dictadura franquista, va haver de fer front a una agressiva Transició protagonitzada pel regionalisme espanyolista i per una manipulació mediàtica que va estigmatitzar la reconstrucció cultural, enfonsant encara més els vincles entre Catalunya i el País Valencià, i relegant la llengua valenciana a un simple tret folklòric. Amb aquest panorama, TV3 s’alçava com un revulsiu per a qui estava convençut que valencià i català eren dues llengües inintel·ligibles i com una eina per a qui apostava per la modernització cultural i democràtica del país. Era una oportunitat per contrarestar l’argumentari reaccionari de l’anticatalanisme, el conservadorisme i de qui es negava a acceptar la reconstrucció cultural i la consolidació a la societat d’una cultura política democràtica.

L’associacionisme valencià no es va fer esperar: el desembre de 1984, unes cent cinquanta organitzacions polítiques i culturals van signar un manifest en suport a la presència de la televisió catalana. El document reclamava a les administracions la posada en marxa de tots els mitjans tècnics possibles per fer efectiva la recepció del nou canal “atesa la identitat de la llengua i l’interès de la programació”. L’associació cívica Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es consolidaria al capdavant de la reivindicació i marcaria com a objectiu la construcció d’una xarxa privada de repetidors que permetessin que TV3 es pogués veure a qualsevol racó del territori.

L’odissea administrativa i judicial d’ACPV per TV3

El desembarcament de TV3 al País Valencià va aixecar una onada de solidaritat i organització popular. La iniciativa per la construcció de dispositius amplificadors que garantissin l’arribada de la televisió catalana a tot el territori va aconseguir incorporar veus d’àmbits molt diversos. D’altra banda, el projecte, que es va materialitzar al llarg de la segona meitat dels anys vuitanta, no va estar aïllat de polèmica i de persecució.

Abans de la inauguració de la xarxa, però, alguns particulars van començar a construir pel seu compte aparells receptors per poder incorporar el nou canal a la graella. En va destacar el cas de Manolo García Messeguer, veí i radioaficionat de Sueca, qui el maig de 1985 va instal·lar una antena casolana al terrat de casa seva. El governador civil de València, Eugenio Burriel (PSPV-PSOE), va qualificar TV3 de “televisió clandestina” i va enviar al seu domicili una dotació policial per precintar l’aparell. Un grup d’advocats dirigits per Josep Lluís Albinyana, expresident del Consell del País Valencià, va interposar una denúncia contra el governador que es va retirar després d’una reunió d’Eliseu Climent, president d’ACPV, amb Francisco Virseda, director general de Mitjans de Comunicació. La trobada va acabar amb un acord per emetre TV3 només a les comarques de Castelló perquè, segons Virseda, “en Castellón ya se sabe“.

Tot i l’hostilitat que la cadena aixecava entre alguns sectors, a finals dels vuitanta l’ACPV va consolidar la construcció dels tres principals centres reemissors que cobrien el sud, el centre i el nord. El primer dispositiu que es va engegar va ser el de les comarques castellonenques, inaugurat en plenes festes majors de Castelló, es va convertir en un esdeveniment històric celebrat per mitjans i autoritats locals.

La posada en marxa del centre emissor va fer reaccionar figures polítiques significatives de l’Estat com Gregorio Peces-Barba o Alfonso Guerra, que van criticar la presència de TV3 a les comarques castellonenques i van demanar la intervenció del Ministeri. En conseqüència, ACPV va rebre un expedient el 21 de novembre de 1986 que ordena clausurar el repetidor, però que va anul·lar l’Audiència Territorial de València.

Mentrestant, la resta dels aparells es van posant en marxa i l’audiència de TV3 va anar creixent a tot el País Valencià. El 1989, el Ministeri de Comunicacions dirigit per José Barrionuevo va decidir atorgar les freqüències per on s’emet TV3 a Canal 9, la televisió pública valenciana. El ministre va admetre que l’ocupació de la freqüència de TV3 tenia com a objectiu assegurar a Canal 9 la nombrosa audiència que tenia ja sintonitzada la cadena catalana. Al contrari que TV3, la televisió pública valenciana apostava per un model de televisió regional i un ús indiferent de valencià i de castellà. L’entitat cultural va aconseguir emetre en els mesos següents per una freqüència diferent, però els entrebancs es van intensificar amb l’entrada del Partit Popular a la presidència de la Generalitat.

Durant l’etapa d’Eduardo Zaplana al capdavant del govern valencià (1995-2002), els talls a les emissions de l’ACPV van ser continus. Les primeres interferències van arribar el 25 de gener de 1997, durant l’emissió d’un partit de futbol, i es van repetir durant setmanes. Tot i que l’executiu de Zaplana negava ser-ne el responsable, una investigació va descobrir que la font d’interferències provenia d’una empresa vinculada a Televisió Valenciana (TVV). Malgrat això, el sabotatge a ACPV es va intensificar amb el govern de Francisco Camps entre 2003 i 2011.

Les amenaces de sancions i els intents de tancament dels repetidors van fer que l’abril de 2007 es produís un dels fets més representatius de la pugna per la presència de TV3 al País Valencià: més de tres-centes persones van pujar de matinada al cim de la Carrasqueta i, sota una intensa pluja, van frenar l’acció dels funcionaris i de la policia, que van haver de marxar sense aconseguir desactivar el repetidor. Tot i les multitudinàries accions, manifestacions i campanyes de signatures, la persecució administrativa es va fer insostenible. Les milionàries multes que l’executiu del PP va imposar a ACPV van acabar provocant el tancament definitiu dels repetidors el febrer de 2011.

Una dècada més tard, cal repensar el futur

Deu anys després d’aquests fets, el desmantellament de TV3 al País Valencià continua vigent i la reciprocitat de canals, una de les reclamacions més reivindicades des de fa anys, encara no s’ha materialitzat a l’era de l’ecosistema digital. Tenint en compte els canvis tecnològics i polítics, és el moment de repensar una estratègia per construir una relació normal entre totes les corporacions audiovisuals del marc català de comunicació.

Pel que fa a l’aspecte tecnològic, la revolució digital ha irromput com un procés en continu moviment que està modificant profundament els hàbits de la societat. Els canvis en aspectes com la percepció del temps i de l’espai, representants per l’augment de la instantaneïtat i la interconnexió mundial que suposen els avenços digitals, són un element indispensable a tenir en compte en futures anàlisis o actuacions a l’àmbit de la comunicació. La consolidació de tecnologia digital com la xarxa 5G, prevista per abans de 2025, prometen incidir encara més en els canvis tecnològics i socials de la generació postpandèmia. Davant d’aquest panorama, els mitjans audiovisuals públics han de revisar en profunditat els seus mecanismes i línies d’actuació amb l’objectiu d’implementar amb èxit una autèntica funció democràtica, plural i que treballi inequívocament a favor de la cohesió i la igualtat social.

L’àmbit dels mitjans de comunicació públics del marc catalanoparlant s’enfronta avui dia a nous reptes de futur, com el replantejament de la direcció de les iniciatives audiovisuals públiques a un món actual globalitzat, dominat per grans actors transnacionals de productes a la carta a on dominen grans llengües – i amb lleis com la de l’audiovisual, que sembla arraconar encara més la producció de contingut en català -, o la recuperació de la reciprocitat entre TV3, À Punt i IB3. La persistència d’una col·laboració estreta entre les corporacions audiovisuals de l’entorn lingüístic català, que tímidament s’està començant a veure, s’obre com una opció per defensar la fortalesa de les entitats públiques audiovisuals en català i avançar cap a la reconstrucció i la potenciació de l’entorn social i econòmic de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.

Davant d’això, és important ser conscients d’una situació política excepcional identificada per símptomes de crisi sistèmica del règim constitucional espanyol, la necessària reformulació del procés sobiranista català, la coincidència institucional de tres executius autonòmics majoritàriament progressistes que reivindiquen els nexes entre els països de parla catalana i l’aval del Congrés dels Diputats el març de 2021 per la reciprocitat entre els canals que comparteixen un mateix idioma.

La ràtzia dels nous avenços tecnològics afavorits per la revolució digital, un context mundial marcat per un canvi global de les interrelacions i la difuminació del paper de l’Estat en un món cada vegada més interconnectat i immediat fa que s’apropin profunds canvis socials. Per canalitzar aquests canvis socials des d’un punt de vista impregnat de valors democràtics i que navegui a favor de la defensa de la cultura i la consolidació d’un marc d’acció comú, és peça necessària una voluntat política que posi en marxa actuacions públiques a l’àmbit dels mitjans de comunicació públics com a eina de vertebració social als Països Catalans. La gestió dels espais de mediació i l’accés universal a la cultura, lluny d’un Estat que històricament ha aprofitat els desenvolupaments tècnics per esquarterar l’àmbit comunicatiu catalanòfon, són dos actius fonamentals per la construcció d’una cultura política compartida sana i per la definició de la col·lectivitat necessària per a cada individu.

Un Comentari

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.