Quan expliques que ets periodista i que treballes a la televisió, hi ha un comentari força recurrent que mai ha deixat de fer-me gràcia: “Ai, sí, em sona la teva cara”. Resulta que hi ha una part de la gent que dona per suposat que si treballes a la tele, surts a la tele. Per aquesta mateixa regla de tres, et pregunten que “per què entres a treballar a les nou del matí si el programa és a la tarda”. Hi ha una mena de llei que sobrevola per tot arreu que diu que el presentador fa el programa sol, i que, a més, en té prou amb arribar una estona abans, maquillar-se, entrar al plató i començar a gravar. És una idea que qualsevol persona raonable descartarà ràpidament si hi dedica més de dos minuts però que, a priori, ai las!, molt sovint és allà.

Però més enllà de les elucubracions poc ajustades que es faci la gent sobre com funciona això de la tele –o de la ràdio–, que al cap i a la fi son comprensibles, igual que jo tampoc em faig a la idea de com funciona una gestoria, un taller mecànic o un restaurant, els professionals del propi sector sí que tenen una responsabilitat en visibilitzar i posar noms i cognoms a la feina(da) que hi ha darrere de les cares visibles. Equips de redacció, guió, tècnics, producció i altres mereixen veure reconeguda la feina feta. I, a la vegada, hi ha també quelcom d’honestedat cap al propi ofici i cap als espectadors en el fet d’admetre el treball en equip que hi ha a l’altra banda del micròfon i de donar un espai formal a, per exemple, el tècnic que acompanya el periodista a cobrir una notícia.

Que Laura Rosel, quan dona pas a El Matí de Catalunya Ràdio a Marta Carreras i el seu micròfon autònom a ves a saber quin punt de Catalunya, també esmenti a José Antonio Rodríguez, el tècnic d’exteriors, és de tot menys anecdòtic. És un hàbit que hem de celebrar i reivindicar, de la mateixa manera que cal posar en valor tota pràctica que vagi en aquesta mateixa direcció.

A l’altra banda hi tenim els presentadors que encara deixen anar als seus entrevistats frases com “he estat investigant i m’he adonat que…” perquè ei, no hi ha res de dolent en reconèixer que qui ha estat investigant és algú del teu equip, probablement un redactor o redactora, que s’ha adonat que allà hi ha una pregunta clau i per això l’ha posat al guió. Com tampoc resta valor al presentador el gest d’atorgar el mèrit a l’equip de producció que porta setmanes darrere d’un testimoni difícil d’aconseguir, per posar només dos exemples d’una llista que seria infinita i que, en el cas de fer-se realitat, farien d’aquest ofici un lloc una mica més empàtic, decent i just per a tothom. 

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.