Avui fa dos anys de la sentència de l’1-O, que condemnava a penes de presó a nou líders independentistes, i que va desencadenar una setmana de protestes al carrer. Ens fixem en què va passar durant unes manifestacions que van deixar una setantena de periodistes ferits, en una majoria d’agressions provocades per la policia i fem un cop d’ull al Mapa de la Censura per observar com han evolucionat les agressions a periodistes durant els últims mesos.

La nit més dura va ser la de la vaga general del 18 d’octubre: només aquella nit hi va haver 24 periodistes ferits. En total, van ser 70 periodistes ferits; i un 69% van ser agressions provocades per actuacions dels cossos policials, ja fos de forma deliberada contra periodistes o com a conseqüència de càrregues genèriques contra manifestants. En aquest article a mèdia.cat podeu recuperar el balanç del recull definitiu de les agressions.

La cobertura mediàtica de la setmana de protestes postsentència pel Procés va ser també una de les qüestions polèmiques l’octubre del 2019. Ara fa un any, vam publicar aquesta anàlisi sobre com es va construir el relat mediàtic d’aquells enfrontaments que qüestionava quin model de periodisme s’havia imposat a l’hora d’explicar els enfrontaments i com s’havia informat des dels grans mitjans més de la perspectiva de l’ordre públic que des del dret a la protesta.

El cas del fotoperiodista Albert Garcia, avui a judici

Dos anys més tard, encara hi ha casos que cuegen, com el del fotoperiodista Albert Garcia, a qui van detenir el 18 d’octubre mentre feia la seva feina i que avui ha hagut d’anar a judici, acusat per la fiscalia d’atemptat contra agents de l’autoritat. Albert Garcia n’ha parlat en aquesta entrevista a Mèdia.cat, on també parla dels protocols policials d’ordre públic i les dificultats de la premsa per treballar en situacions de tensió, com ara la cobertura de desnonaments, manifestacions i protestes al carrer. De fet, denuncia que les actuacions policials per impedir la feina dels periodistes no són nous ni tampoc un fet aïllat i afirma que als fotoperiodistes “ens amaguen, o ens dificulten la feina, precisament perquè no puguem documentar el que passa”.

2021: continuen les agressions a periodistes

Si bé durant el 2021 hi ha hagut menys casos d’agressions a periodistes que fa dos anys, continuen les situacions que poden suposar un impediment o una amenaça per al dret a la informació i la llibertat d’expressió, tal com podeu visualitzar al Mapa de la censura. Durant aquests nou mesos i mig, s’han registrat 21 casos d’agressions a periodistes, a banda d’amenaces o identificacions.

Una vintena del prop de centenar de casos recollits fins ara durant aquest any van passar durant les protestes contra l’empresonament del raper Pablo Hasél, al febrer. Les mobilitzacions van deixar un balanç de 16 periodistes ferits a Barcelona, Girona i València. Tot i que es recullen alguns incidents de manifestants amb premsa, cal subratllar que la majoria estan protagonitzats per la policia, inclòs set ferits per projectils de foam. A més, al febrer també hi va haver diversos atacs contra professionals de la informació en actes electorals de Vox i concentracions amb presència de l’extrema dreta.

L’inici d’aquesta tardor no ha estat marcat per grans protestes com les de fa dos anys o el mes de febrer passat, però els impediments a la feina dels periodistes continuen: en les darreres setmanes s’ha vist sobretot en la cobertura de desnonaments, amb casos com aquest, en què un policia va obligar els periodistes a sortir del perímetre policial durant un desnonament.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.