Segurament t’hi reconeixes: Et passes hores escoltant lliçons d’algú que diu que ho fa pel teu bé, que l’escoltis perquè cal escoltar-lo i perquè entra a examen. Esmerces esforços en posar cara neutra i fer que sí amb el cap quan aquest algú et mira. El teu entorn espera molt, de tu, però tu no acabes de saber què esperar-ne, de la vida, en general. I vas fent passar els dies i empenyent els anys, perquè d’aquí poc et tocarà fer l’enèsim salt endavant i sents que encara estàs aprenent a posar-te el paracaigudes.

També estaràs exhaust d’escoltar queixes irritants i improperis absurds sobre la teva generació, comparatives gastades que comencen per “els joves d’ara” o “a la meva època”, perquè saps que són prejudicis sense fonament, simples romantitzacions de temps pretèrits que ni de bon tros van ser millors que els que tu estàs vivint ara mateix. Als mitjans t’afartes d’escoltar a personatges que pontifiquen en el teu nom, però tu penses que seria molt millor que us escoltessin o, millor dit, que us deixin de silenciar d’una vegada per totes.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2021

Jo no vull ser un d’aquests. Només vull dir-te:

Lluita pel teu temps.

Lluita’l. Fes-ho amb urpes i dents. Lluita per ell, perquè és el més valuós que tens i te’l volen robar per fer negoci. En el teu mòbil, entre tots els continguts que consumeixes, hi ha una veritable batalla multimilionària per captar les teves dades i uns pocs segons de la teva atenció, retenir-la tant de temps com sigui possible i, pel camí, fer-ne negoci. Potser seran unes sabatilles. Potser, uns auriculars. Potser et venen la moto. Una més. En el pitjor dels casos, però, aprofitant l’ennuvolament al cap i l’estrès vertiginós del món que t’ha tocat viure, t’estaran camuflant una mitja veritat en forma de notícia o et mentiran sobre uns fets i, de retruc, t’estaran furtant la llibertat.

Per il·lustrar-ho, el filòsof coreà Byung-Chul Han (2021) empra una acurada analogia per definir aquesta sensació estranya, gairebé distòpica, que potser sents i que tan difícil resulta de processar. Per ell, la llibertat ha mutat per convertir-se en un terreny explotable de les grans empreses tecnològiques mundials. Ho explica així:

Plataformes com Facebook o Google són els nous senyors feudals. Conreem incansablement la seva terra i produïm dades valuoses dels quals ells es beneficien. Ens sentim lliures, però estem totalment explorats, observats i controlats. En un sistema que explota la llibertat, no es crea resistència. La dominació es consuma en el moment en què estàs d’acord amb la llibertat.

Ens ho han posat molt fàcil per ser-ne dependents. Tot havien sigut facilitats i recompenses socials immediates, fins que en els últims anys han començat a aparèixer especialistes relacionant l’ús de xarxes socials amb problemes de salut mental o estudis científics que analitzen el nivell d’adicció entre els joves. L’última gota, potser la que faci vessar el got, són les filtracions internes de Facebook on s’assegura que la pròpia empresa era conscient que els seus entorns eren tòxics pels joves.

Si el poeta Margarit va dir que la llibertat era la raó de viure, potser, ara, la llibertat també és aixecar la vista i sospirar profund, perquè l’angoixa i la voràgine on ens hem (o ens han) ficat no ha aconseguit esgarrapar-nos els segons d’aquest sospir. Ja haurà sigut una petita victòria.

Referències:
Han, B., & Mielke, C. J. (2021). No-cosas: Quiebras del mundo de hoy. TAURUS.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.