La futbolista Karolina Sarasua, de 17 anys, va patir amenaces de violència sexual durant un partit de futbol, a principis d’octubre, i, quan ho va denunciar a través de xarxes, es va viralitzar. Molts mitjans van cobrir-ho en les informacions d’esports i, si bé l’agressió s’ha identificat majoritàriament com a violència per raó de gènere, ha tendit a cobrir-se com un fet tan escandalós com aïllat. 

Un grup de cinc adolescents va començar a disparar insults i amenaces de violència sexual a tot l’equip de futbol. Eren fora del camp i Karolina Sarasua, de 17 anys, va estar-ho suportant tot el partit. Era ella qui n’estava més a la vora, per la qual cosa va rebre més directament els atacs masclistes. Va ser mentre el seu equip, l’Osasuna B, jugava contra l’SD Nueva Montaña, a principis d’octubre. En acabar el partit, ho va fer constar a l’àrbitre i també ho va denunciar públicament. Les mostres de suport per part d’altres jugadores a través de xarxes va fer que la violència rebuda en forma de llista es viralitzés. De fet, la condemna expressada per futbolistes més conegudes, com la barcelonista Alexia Putellas, i el fet d’haver corregut molt per xarxes socials com a conseqüència, van ser ítems recollits per bona part de les informacions i, probablement, el que explica l’atenció que va rebre el cas durant 24 hores. 

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2021

Tradicionalment, el futbol, com tants altres àmbits de la vida social, s’ha considerat un àmbit propi dels homes i la cobertura mediàtica dels esports encara està molt masculinitzada. Amb l’arribada de les dones i els feminismes a les redaccions s’han fet algunes passes endavant, però encara costa trobar la perspectiva de gènere a les informacions esportives. Una absència que s’ha mantingut a l’hora de cobrir l’agressió masclista que han patit les jugadores de l’Osasuna B.

No és la primera vegada que dones futbolistes són diana d’alguna expressió de violència masclista mentre són al camp, però la majoria dels mitjans han tractat aquest cas com un fet aïllat. En informar-ne, generalment no s’han aportat elements que permetin ubicar-lo com a fruit del sistema patriarcal tant com ho és perpetrar la violència sexual que, a través de diverses formes més o menys substils, busca mantenir les dones subordinades, en tot àmbit de la vida social. I la pràctica esportiva no en queda al marge. 

“Quan es tracta d’insults masclistes s’acostuma a frivolitzar dient que són ‘quatre bojos que van al camp de futbol’, i no són bojos ni monstres: estan adaptats al sistema i han après tot això des de petits”, relata la periodista freelance Gemma Herrero, amb àmplia experiència en informació esportiva. Precisament, en les Recomanacions per informar sobre les agressions sexuals, elaborada per la periodista Isabel Muntané i la psicòloga Violeta Garcia, s’insta a “no presentar els agressors com a homes no integrats a la societat”. En aquest cas, la joventut dels nois que van amenaçar les jugadores de futbol és un element que, lluny de llegir-se com un atenuant, ha de despertar alertes i gairebé no es va tenir en compte en les informacions.

Com en bona part dels casos de cobertura informativa de la violència masclista, el focus d’atenció mediàtica va quedar centrat en la noia, en el que va patir i en el que va fer. En aquest cas, la decisió de denunciar-ho, respon a allò que socialment i mediàticament es llegeix com a més correcte davant la violència masclista i ha implicat generalment un reconeixement implícit a la jove.

Una de les indicacions del manual Recomanacions sobre el tractament de la violència masclista als mitjans de comunicació és “fer visible la violència masclista que opera de forma més soterrada i que costa més de reconèixer”, com ara la violència verbal. “No podem posar al mateix nivell un feminicidi que un insult, però quan tu veus algú insultable ja l’estàs degradant a un lloc on el vas tornant objecte i es poden anar exercint violències més greus”, afirma la psicòloga social Gemma Altell, sòcia fundadora de la consultora social i de gènere G360.

Explicar les violències i no limitar-se a difondre-les

La majoria dels mitjans han assenyalat que es tractava d’un atac masclista, sexista o de violència sexual, fet que tant Herrero com la psicòloga social Gemma Altell valoren com un progrés. Tots els analitzats menys El Mundo, que s’ha limitat a anomenar-los “insults i amenaces” sense especificar el seu caràcter sexista, i a descriure un dels insults com “al·lusions sexuals a la seva mare”. 

Ara bé, en la majoria de notícies, sobretot en mitjans comEl Periódico, El Mundo Deportivo, Cadena Ser, Eldiario.esRac1, no s’entrevista directament a la jugadora, sinó que recullen el tuit de denúncia, que enumera tots els insults que ha rebut durant el partit, així com altres tuits de declaracions de jugadores i de representants dels clubs esportius que han donat suport a la futbolista. D’altres, entre ells Mundo Deportivo i As, també apleguen el contingut de l’acta, centrant-se en descriure i, per tant, difondre els els fets, sense analitzar-los.

Altell ressalta dos perills de tractar-ho com un fet únic: obviar que hi ha un seguit de casos d’assetjament previs, cosa que minimitza la gravetat de la situació, i no englobar les diferents desigualtats bretxa salarial, falta de conciliació, assetjament en la mateixa violència estructural contra les dones que també impacta en les condicions, reconeixement i presència mediàtica de les esportistes.

En cap de les informacions, tampoc en les televisives ni radiofòniques, no es compta amb cap especialista en violències masclistes. Això reforça la idea de cas aïllat, “d’accident en el terreny de joc”, i n’elimina la perspectiva de gènere, perquè no permet connectar-lo amb l’entramat de les violències contra les dones pel fet de ser dones. Aquest fet, es veu amplificat quan s’inclou la cobertura del cas en la secció de viralitat.

Ha estat així en la peça que ha publicat Público, dins de la secció de Tremending -on es recullen les notícies més virals- i també ho trobem a Rac1. Tot i que la de Público és una de les peces més contundents i crítiques, Altell lamenta que s’hagi encabit en aquesta secció. “La viralitat és una anècdota, i destacar la viralitat del fet és visibilitzar la violència sense contextualitzar-la”, denuncia.

A més, no caure en el sensacionalisme per abordar la violència masclista és una recomanació bàsica per cobrir aquests fets que alguns mitjans, com La Sexta i Cuatro, no han respectat. La jove protagonista parla, però no hi ha una anàlisi que aporti marc a l’agressió relatada i, a més, els dos mitjans utilitzen una música sensacionalista i es fixen molt en el detall dels insults. 

En el cas de La Sexta, es parla de la sanció cap als agressors, la qual cosa en un principi és una pràctica correcta perquè mostra les conseqüències d’un acte de violència masclista, però diu que servirà perquè “uns impresentables que no tornin a apropar-se” a cap camp de futbol. Això remarca la idea que són quatre “impresentables”, sense contemplar la desigualtat de gènere sistèmica i soterrada que explica aquests fets. I que demana canvis d’arrel, al marge de les sancions, per prevenir-la. També des dels mitjans.

El sensacionalisme a la televisió el detectem també en la notícia de RTVE. Comença amb la jugadora relatant la situació des de les emocions, revictimitzant-la. Per a Altell, el paper de víctima retroalimenta una construcció patriarcal i apunta que el masclisme abusa del paternalisme: “Li costa no defensar les dones sense infantilitzar-les o sense que hi hagi un vincle de sang, utilitzant campanyes com ‘t’agradaria que fessin això a la teva germana?’”, apunta sobre un fons que encara es pot detectar en nombrosos abordatges mediàtics de les violències masclistes. “El victimisme treu la capacitat de resiliència de la dona, i torna a ser un enfocament masclista”, afegeix la psicòloga. 

TV3 i Catalunya Ràdio, amb el programa d’Els Matins, on s’entrevista a la futbolista, amb l’editorial de Laura Rosel a El Matí de Catalunya Ràdio, que es refereix al cas com a “pur masclisme” i realça la sororitat entre les jugadores, i amb l’entrevista també a Sarasua al Tot gira, són els mitjans que donen més veu a la jugadora i assenyalen de forma més clara la naturalesa patriarcal dels fets. Ara bé, cap d’ells opta per incorporar en les informacions una veu especialitzada en violències masclistes.

Incorporar la mirada feminista, també, per mirar els camps de futbol

Per Herrero, generalment, la cobertura mediàtica de l’assetjament contra les jugadores de l’Osasuna B s’ha fet més aviat en clau d’anècdota i d’excepcionalitat i valora que caldria haver comptat amb expertes que puguin analitzar el cas amb perspectiva de gènere. Així mateix, reclama als redactors homes “que no s’ofenguin tant quan se’ls assenyala” que cauen en estereotips masclistes. “No és un atac personal, sinó un problema de la societat”, remarca. 

Gemma Altell també destaca que, en aquest cas, una bona pràctica seria parlar dels currículums de les professionals per fer valdre qui són elles, més enllà de l’assetjament que han viscut. Això també ho demana l’informe de Recomanacions sobre el tractament de la violència masclista als mitjans de comunicació, que reclama que és important fer visibles les aportacions de les dones i presentar-les amb tota la seva autoritat. 

Les dues especialistes consultades reconeixen que és un pas endavant que cada cop es parli més d’aquests fets i que siguin condemnats a través dels espais informatius. “No ho canviarem ni en un dia ni en un any, el que és més important és que no hi hagi aturades”, conclou Altell. 

La periodista Gemma Herrero observa que el món del periodisme esportiu és encara molt masclista i que s’hi segueix el patró de “tractar alguns temes i obviar-ne d’altres”, com les acusacions que afecten directament a futbolistes homes. “No dubto que Kobe Bryant fos un grandíssim esportista, però va tenir un cas de violació que es va quedar en res perquè es va arribar a un pacte amb la víctima. S’ha d’explicar, i no hauria de passar res per fer-ho”, remarca la periodista, per qui també és clau que “la dictadura del clic” no passi pel damunt del compromís amb la informació promotora de l’equitat de gènere.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.