La Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB ha rebut una menció d’honor dels Premis Nacionals de Comunicació, que atorga la Generalitat. Amb aquesta menció, el jurat ha volgut “reconèixer la seva llarguíssima trajectòria en la formació de professionals de la comunicació a Catalunya”, des que es va crear el 1971, aleshores batejada com a Facultat de Ciències de la Informació. Naixia en el si d’una universitat també acabada d’inaugurar en una vall humida del terme municipal de Cerdanyola del Vallès, a 20 kilòmetres de Barcelona (ben lluny de la ciutat, segons convenia a les autoritats franquistes per frenar el moviment estudiantil). Bellaterra, el nom de l’àrea residencial on s’ubicà, va donar nom al Campus i amb els anys ha acabat sent gairebé un sinònim de UAB.

“És un referent per a moltes generacions de professionals del país”, afegeix la nota oficial dels Premis, referint-se a la facultat. I tant! Bona part dels qui treballem avui als mitjans de comunicació o a gabinets de premsa, agències de publicitat i productores audiovisuals hi hem estudiat. A més, uns quants centenars hi hem fet classes o les fem encara, com és el meu cas. Allà, a Bellaterra, la Facultat compleix enguany mig segle d’història —cinquanta cursos, un rere l’altre, formant comunicadors, aviat és dit!— i crec que es mereixia aquest simbòlic gest de reconeixement que ha tingut enguany el govern català.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2021

Sóc professor associat d’aquesta facultat —concretament del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat— des del 2004, amb una dedicació parcial i sempre compartida amb altres feines periodístiques. Com a docent no titular, no hi he tingut mai cap responsabilitat de gestió. Per tant, la meva és una opinió evidentment parcial i restringida, d’algú que no és al pinyol de l’engranatge que la fa funcionar, però ja que tinc aquesta tribuna pública que m’ofereix Mèdia.cat, no penso desaprofitar l’ocasió d’explicar quatre coses —potser us semblaran òbvies— sobre una facultat que he viscut des del doble vessant d’alumne i professor.

D’entrada, crec que és una bona facultat, amb unes instal·lacions prou adequades per a la docència i la recerca, malgrat els dèficits estructurals de l’edifici, que es posen en evidència en dies de pluja intensa. És una facultat que en els últims anys s’ha posat al dia en equipament tècnic i informàtic, especialment a partir del moment que va competir amb altres universitats catalanes que oferien també formació en comunicació i que tenien l’avantatge de partir de zero a l’hora de dissenyar les instal·lacions. En els darrers cursos, l’abandonament de les caríssimes llicències d’alguns softwares d’edició d’àudio i de vídeo també ha estat positiu per poder invertir aquests diners en altres materials tècnics necessaris per a les pràctiques.

Pel que fa a la docència pròpiament dita, crec que és una facultat amb molt bons professors, tant en l’àmbit teòric com en el pràctic, malgrat que la mitjana d’edat ja comença a ser alta i caldria accelerar la incorporació de docents més joves (especialment en l’àmbit dels professors associats, que és on hi ha més marge d’actuació). L’arrel d’aquest problema és doble: d’una banda, la mateixa trajectòria vital de la facultat, ja que la majoria de professors que van entrar als anys vuitanta sent joves, ara es troben a punt de jubilar-se si no ho han fet ja. D’altra banda, les retallades pressupostàries de l’última dècada han impedit el flux normal de noves contractacions per substituir les baixes per jubilació o trasllat.

En aquesta crítica cap a la mitjana d’edat m’hi incloc jo mateix, que ja en tinc seixanta: m’adono que la bretxa tecnològica de persones de la meva edat amb alumnes nascuts ja al segle XXI és cada cop més ampla. No vull dir amb això que els docents de cinquanta anys cap amunt no puguem aportar el nostre llarg bagatge professional o el nostre background empíric sobre com ha evolucionat la comunicació al món des que hi som. La veterania és un grau, sempre, i més encara en la docència. Però una mica d’aire fresc també és convenient en qualsevol institució educativa.

Hi ha moltes coses criticables o manifestament millorables de la Facultat, n’estic segur (ara no faré cap llista de greuges, “avui no toca”), però sí que vull destacar dos aspectes positius dels últims anys. En primer lloc, la creació i posada en marxa de UAB Campus Mèdia, l’espai de producció audiovisual que funciona com una redacció multimèdia real, on els alumnes viuen en primera persona la voràgine de fer espais informatius o d’entreteniment amb periodicitat establerta i emetre’ls pels canals propis de ràdio o televisió. Era una de les mancances més clares de la nostra Facultat —pionera en moltes altres coses— quan la comparaves amb les d’altres universitats més joves (públiques o privades), però que s’ha pogut corregir gràcies a la ferma voluntat dels últims equips de deganat.

Un altre aspecte positiu també recent és la creació de dues noves titulacions, que s’afegeixen a les tres clàssiques de Periodisme, Publicitat-Relacions Públiques i Comunicació Audiovisual. Són les de Comunicació de les Organitzacions i Comunicació Interactiva, que enguany ja arriben al tercer curs i canalitzen dues de les facetes empresarials que més llocs de treball ofereixen als estudiants graduats en els últims anys. Per fer-ho possible, s’han hagut de reduir les places disponibles en el grau de Periodisme, una decisió controvertida però inevitable. Adaptar-se a les noves circumstàncies del mercat és un bon senyal de flexibilitat i modernització.

En definitiva, malgrat tots els alts-i-baixos lògics de cinc dècades d’història, allà a Bellaterra (ara ja no som al mig del no-res, com als anys setanta, sinó integrats en un gran espai científic i tecnològic), continuem fent formació i recerca sobre tots els aspectes d’una comunicació cada cop més integrada en la nostra quotidianitat. Que sigui per molts anys més: llarga vida a la Facultat de Comunicació!

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.