L’autora del monòleg “No solo duelen los golpes” ha patit un intent de descrèdit des d’espais extrema dreta que, si bé ha saltat a l’arena judicial, on s’origina i amplifica és a les xarxes socials. Una via a través de la qual feministes amb projecció pública reben l’impacte del masclisme en forma d’insults i amenaces. Són diversos els mitjans que han recollit el cas, però pocs el situen com a violència masclista digital i n’ubiquen el risc de ser avantsala d’altres expressions de violència per raó de gènere. 

Encara van haver de passar uns quants anys entre el moment en què fou aprovada la Llei estatal de Violència de Gènere, el 2003, i el moment en què els mitjans de comunicació van deixar de titular, de manera habitual, “Mor una dona a tal lloc i el seu marit se suïcida minuts després”. Les feministes i periodistes feministes van haver de recordar insistentment que les dones no moren de manera natural quan són apunyalades, estrangulades o apallissades; que són assassinades per homes que, sovint, són les seves parelles o exparelles. Les associacions de periodisme i les redaccions se’n van fer ressò i, a poc a poc, el que ens diuen els titulars davant dels feminicidis ha anat canviant. Queden poques mirades de dubte cap a la violència masclista física. Però, com trobem davant de diverses expressions de la violència psicològica —avantsala de la física—, la violència digital encara queda lluny de ser reconeguda i explicada amb rigor. 

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2021

Pamela Palenciano és la creadora de l’obra teatral autobiogràfica “No solo duelen los golpes”, que es representa a instituts i altres espais públics d’arreu de l’Estat amb la motivació pedagògica de fer reflexionar als i les adolescents sobre com es gesta el cercle de la violència a les relacions sexoafectives. La diputada de Vox a l’Assemblea de Madrid —l’equivalent al Parlament de Catalunya— Alicia V. Rubio va piular el 25 de maig un vídeo de 2 minuts i 20 segons de tres adolescents que marxen d’una funció mentre Palenciano fa un role playing amb la situació. La diputada qualifica a Palenciano de “mamarracha” i reclama que els instituts no la contractin. Milers de comptes de l’extrema dreta repiulen i el vídeo es fa viral (porta quasi 400.000 reproduccions). 

Dies després, l’anomenada Asociación de Hombres Maltratados va interposar una denúncia contra Palenciano per un presumpte delicte d’odi -delicte introduït a escala europea per protegir col·lectius vulnerabilitzats- contra els homes. Va ser admesa a tràmit a l’agost, però amb una rebaixa de la qualificació (tracte degradant). Al setembre, la dramaturga i activista declarava davant la jutgessa, a qui va explicar sobre què versa la seva obra, creada a partir de l’experiència d’anys de violència per part d’una parella quan era adolescent.

Palenciano fa divuit anys que representa el monòleg i porta més de 7.000 funcions, com recordava El País: “Una querella por un monólogo contra la violencia machista de 2019, más de 7.000 veces interpretado”. El titular de l’article planteja subtilment la ridiculesa de la demanda: Que algú es querelli contra la violència masclista, que ho faci el 2021 per una funció de 2019, i sobre un text que ha estat representat en més de 7.000 ocasions.

Ara bé, l’advocada Laia Serra adverteix que rebre una querella i que sigui admesa “projecta a la memòria de la gent una ombra de criminalitat tant de l’obra de teatre com de la mateixa Palenciano”. Una ombra que s’escampa amb facilitat i que, per exemple, va fer que l’Ajuntament de Navalagamella optés per cancel·lar el bolo programat cinc dies abans de l’actuació prevista per al 9 d’octubre, després de rebre una queixa anònima i esgrimint la voluntat d’evitar generar polèmica. La persecució judicial “difama i criminalitza, i alguna cosa en queda”, ironitza la lletrada.

La informació de El País fa un repàs cronològic de les altres dues demandes arxivades contra Palenciano, també apunta el canvi social que percep l’afectada —“des de fa tres o quatre anys”, diu Palenciano, “quelcom ha canviat” i afirma que nota més violència cap a ella— i recull les amenaces de mort que l’actriu rep a través de les xarxes. 

“La violència digital és una condició prèvia perquè alguns passin a la violència física”, alertava Serra sobre l’agressió contra la periodista Irantzu Varela el desembre de 2020, quan aquesta va rebre quatre cops de puny al rostre per part d’un veí, qui també li va disparar insults lesbòfobs i masclistes; els insults habituals que cada dia li arriben per Twitter, Instagram o Facebook. El fet és que Varela fa anys que és al punt de mira de l’extrema dreta, que ha posat el feminisme, o, de fet, qui posa cos i paraules a la defensa dels drets de les dones, en una de les seves dianes principals.

La Sexta, per exemple, no va fluixejar pas a l’hora de relacionar la querella amb l’extrema dreta amb aquest titular: “Oleada de apoyo a Pamela Palenciano, la monologuista atacada por la extrema derecha por contar su historia de maltrato y radiografiar las relaciones con humor”. I si bé va incrustar el tuit de la parlamentària de Vox, abans en va penjar un altre de suport a l’actriu. 

Dues ràdios han destacat pel suport sense embuts a Palenciano. A Catalunya Ràdio Roger de Gràcia empra aquestes paraules: “Ens ha deixat perplexos aquesta denúncia, quan s’acaba d’admetre la querella, si nosotros estamos flipando, igual ¿tú más, no?”,  li pregunta. Ella respon que sí, i que aquesta violència no només es queda a les xarxes, sinó que la segueixen pel carrer, li han punxat el telèfon i ha perdut feines. Per tant, l’entrevista a l’afectada possibilita aterrar l’impacte efectiu de la fustigació iniciada al terreny digital.

A Radio Euskadi, al programa Graffiti (prime time), Galder Pérez indrodueix l’actriu de la següent manera: “[…] una labor pedagógica y desde el activismo feminista que apoyamos desde Graffiti y que ahora en este contexto de acoso y amenaza reforzamos, Pamela Palenciano bienvenida de nuevo a Radio Euskadi”.

En canvi, a Radio Nacional d’Espanya, al programa El café lo hago yo, la periodista insisteix en el mateix passatge que OK Diario destacava, en què Palenciano explica que ella va pegar a una exparella seva, després de viure una relació de violència masclista amb el seu primer company. Explica què és la violència reactiva, com ella va tractar de convertir-se en agressor i com després en va fer autocrítica. El titular que tria la periodista es guia pel clickbait: “Estoy agradecida a mi maltratador”.

Mentrestant, també és significatiu i mostra de suport que la premsa local andalusa hagi continuat publicant les funcions de Pamela Palenciano. Així ho ha fet també El Correo, el diari més llegit al País Basc. 

Violència masclista digital (o com els insults no cauen del cel)

Pocs mitjans van recollir la denúncia contra l’actriu interposada al juny. Ni El Mundo, La Razón, l’ABC, La Vanguardia o El Periódico. Alguns van reproduir el teletip de l’Agència Efe, com la Cope  i elDiario.es, on s’explicava que un grup d’actors i actrius van  donar suport  a Palenciano.

D’altra banda, dos mitjans escrits han destacat positivament a l’hora d’informar d’aquest cas per com han contextualitzat i anomenat la violència viscuda per l’actriu: Público i El Salto. 

Público ha publicat tres informacions. La primera és la del suport que rep Pamela Palenciano, la segona quan la querella és admesa a tràmit, però es rebaixa el presumpte delicte a tracte degradant als homes, i la tercera, quan Navalagamella cancel·la la funció. A més, ha publicat dues opinions firmades per la periodista feminista Cristina Fallarás.

El Salto comença la cobertura amb una tribuna el 2 de juny d’Iván Larreynaga, parella de Pamela Palenciano, productor de l’obra i també demandat, on inserta el vídeo de Youtube de la representació. Continua amb una informació al ser admesa a tràmit, continua amb una opinió on explica què assenyala l’obra —més enllà de la violència masclista: les relacions de poder— i una el 20 d’octubre després de la compareixença davant la jutgessa, on inclou la valoració de l’advocada Laia Serra i el suport que va rebre l’actriu amb una concentració feminista. 

El Salto és l’únic mitjà que explicita que la violència digital és una forma de violència masclista i estableix una comparació del cas de Palenciano amb la violència que han patit altres feministes amb projecció pública com són les periodistes Irantzu Varela i Andrea Momoitio o l’humorista Alicia Murillo.

Eldiario.es destaca per haver publicat una opinió de l’advocada Laia Serra, en què no fa menció del cas de Palenciano, pero explica què és la violència masclista digital, sota el títol Las querellas clickbait contra feministas. “Això no és un atac cap a mi, sinó cap al moviment feminista” plantejava en aquesta línia Palenciano, en les entrevistes concedides arran del darrer capítol d’assetjament que ha patit. Serra n’ha estat l’advocada.  Per la lletrada, el de Palenciano es tracta d’un nou cas de violència masclista digital, “un concepte polític i sociològic més que jurídic a l’Estat espanyol”.

En el cas d’El País, com antigament quan no es parlava d’un home que matava la dona, sinó d’una dona que moria, l’article no es refereix a aquest com un cas de violència masclista digital, sinó que parla “d’atacs” i de “bola de trolls que va seguir creixent”. Tampoc consulta expertes. Público sí que ho fa al següent article publicat sobre la persecució de Palenciano, en què compta amb la jurista, i actual Delegada del Govern estatal contra la violència de gènere, Victoria Rosell.

“Tant la llei de violència masclista estatal només reconeix la violència masclista dins del marc de la parella o l’exparella, però el Conveni d’Istanbul i totes les recomanacions internacionals entenen que violència de gènere és tota violència comesa contra les dones pel fet de ser dones”, remarca l’advocada, sobre la necessitat d’identificar i reconèixer les formes en què es manifesta a les seves vides.  

Com sintetitza Villaverde, una part de la violència masclista digital té lloc a les xarxes, però una altra part no es virtual: “A Palenciano l’han denunciat i ha perdut feines, per això diem que la violència digital només té de digital el canal”. És per això que des del moviment feminista s’insisteix en la necessitat de reconèixer-la i comptar amb eines de protecció per a les dones. Un pas en aquesta direcció el trobem en la recent modificació de la llei catalana del dret de les dones a erradicar la violència masclista, aprovada a principis d’any, que incorpora la violència digital com a expressió de violència masclista.

Les ferramentes, les tenim

Destaca el fet que Público explica que l’associació denunciant de Palenciano en realitat no existeix, ja que no consta registrada al Ministeri del Interior, sino que és part d’un bufet d’advocats, Feldman’s & Murdch Fang. Així mateix, la informació de Público parla explícitament d’assetjament per referir-se al que pateix Palenciano i recull que “la feminista ha estado en el punto de mira de grupos de extrema derecha y negacionistas de la violencia contra las mujeres desde hace ya años”, abans de desenvolupar la cronologia. Així doncs, la periodista de Público és l’única que ha contactat amb el bufet d’advocats, que s’han excusat adduint que encara estan en “tràmits per a constituir-se en associació” i que el nom definitiu en serà un altre. 

“Aquests procediments judicials tenen la complexitat comunicativa que ells ataquen obvietats, mentre que tu t’has de defensar desemmascarant qui els finança, qui hi ha al darrere, quina és la seva estratègia”, afirma l’advocada Laia Serra.

La periodista de Pikara Magazine Teresa Villaverde remarca que els mitjans tenen l’obligació de “desmentir mentides”: “En aquest cas, cal veure el monòleg i fer investigació, anar als centres on s’ha representat i parlar amb la gent que l’ha vist” i recorda que al periodisme ja existeixen ferramentes per a abordar qualsevol cas de violències masclistes correctament: “Contextualitzar, aportar dades, rigor y perspectiva. Fer un periodisme responsable i respectar la presumpció d’innocència, que en aquest cas, quan desapareix, es converteix en periodisme masclista pur i dur”. 

En aquest apartat es poden emmarcar els vuit articles publicats per OK Diario —cap mitjà ha publicat tant en tan poc temps sobre Palenciano— i una opinió de Juan Soto Ivars publicada a El Confidencial. 

Per Villaverde, la lògica del clickbait juga en contra del periodisme que matisa i que duu a escriure titulars més propers a “Un monòleg que denuncia la violència masclista es denunciat per una associació masclista” que no pas a “eslògans que s’escampen com la pólvora”. 

Villaverde, que actualment està coordinant un estudi sobre violències masclistes i mitjans de comunicació per al Ministeri d’Igualtat, afegeix que “el feminisme està conceptualitzant” i “posant en qüestió el patriarcat”. “Això és el que fa Pamela Palenciano amb el seu treball i per això l’ataquen, com li va passar a Juana Rivas, Rocío Carrasco, Ana Pacheco i moltes més. No són els mateixos casos però sí que s’usa la mateixa estratègia per desacreditar-la: deixar anar bulos i tenir molts comptes per alimentar-los”, situa la periodista. 

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.