Punt i final de l’estranya història de Manel Monteagudo, que aquesta setmana han explicat diversos mitjans. L’ascens i el descens de l’escriptor gallec ha estat meteòric. L’home afirmava haver estat 35 anys en coma i que s’havia despertat l’any 2014. Bona part dels mitjans van donar per bo el seu relat sense contrastar-ne detalls estranys, la xarxa va bullir senyalant contradiccions i finalment avui divendres ha estat el mateix Monteagudo qui ha acabat admetent que no havia estat en coma i ha demanat disculpes perquè el tema “se n’havia anat de mare”. 

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2021

Més enllà de l’anècdota, què podem aprendre del fals coma de Manel Monteagudo i de com n’han parlat els mitjans?

La importància de contrastar dades més enllà del fenomen viral

El personatge de Manel Monteagudo ho tenia tot per encaixar en l’espai mediàtic i fer-se viral: el testimoni d’un home que havia estat 35 anys en coma i que s’havia despertat l’any 2014. Un relat amb impacte que molts mitjans van fer públic dimecres sense qüestionar detalls que grinyolaven del relat. Per exemple, al  TN Vespre de TV3 o a El Periódico, entre d’altres mitjans.

Però un cop la notícia va començar a circular, a les xarxes molts usuaris van posar en dubte detalls contradictoris de la història i a partir d’aquí els mitjans sí que van analitzar esquerdes i contradiccions d’un relat que no s’havia verificat. 

En aquest cas, va ser la mateixa viralitat la que va permetre desmuntar un relat que van donar per bo molts mitjans. I posa de manifest la importància del periodisme a l’hora de contrastar informacions i la necessitat de primar el rigor i contrastar dades per damunt de la urgència informativa. 

Contrastar detalls que no funcionen

Un dels principals punts que feien grinyolar la història és que l’home afirmava que havia estat en coma durant trenta-cinc anys però tenia dues filles. Aquest és un dels principals interrogants que posen en entredit el relat inicial, tot i que diversos mitjans han citat i parlat aquests dies amb María José Blanco Giráldez, periodista de La Voz de Galicia, que  el 2019 havia entrevistat Monteagudo i aleshores ell parlava d’un estat vegetatiu però no del coma.

Aquests són alguns dels principals arguments que els mitjans van començar a apuntar ahir dijous per desmuntar un relat amb massa esquerdes. Per exemple, a la secció Fets o Fakes de La Tarda de Catalunya Ràdio, Carlos Baraibar exposava ahir dijous dubtes i contradiccions de la història de Manel Monteagudo, repassant tant incongruències que subratllaven metges com indicant detalls que no quadraven del la història i concloent que la història era mentida. 

Nou clickbait amb el final de la història

Com que la història impossible de Manel Monteagudo s’ha convertit en tema mediàtic de la setmana, al final tots els mitjans han acabat publicant entre ahir dijous i avui divendres diversos articles amb els punts que trontollen d’un relat estrany. I aquest migdia hem pogut llegir titulars a tot arreu del final de la història, amb les declaracions on Monteagudo admet no haver estat en coma. Per tant, l’efecte clickbait es torna a fer un lloc en aquest relat.

Ara bé, més enllà del que ha passat amb aquest cas concret, valdria la pena que des dels mitjans es prengués nota i anessin en compte en properes ocasions i ser conscients que el paper del periodisme d’entrada ha de poder qüestionar detalls que no encaixen i verificar-los, malgrat sigui una història que tothom doni per bona.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.