Des que internet és entre nosaltres, els canvis socials i polítics s’han accelerat, son més intensos i evidents i el món i la societat en general s’han tornat molt més complexos del que ja eren abans. Demano disculpes si faig una descripció massa simple de l’escenari del món d’avui, però em sembla que no arribaríem a una conclusió diferent encara que hi dediquéssim més espai.

Les causes d’aquesta complexitat social i política creixent son múltiples i l’aparició d’internet és només un dels factors a considerar, però segur que hi ha tingut un paper important, directe o indirecte, que segurament encara no podem comprendre en tota la seva dimensió. El que és evident és que els canvis que s’han produït i continuen produint-se s’han escampat com una taca d’oli per tots els àmbits de l’activitat humana.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2021

Com en el cas del periodisme. Els fonaments d’aquest ofici son els de sempre, però la manera d’exercir-lo i el conjunt de factors que incideixen en la feina de les redaccions son d’una complexitat inimaginables als anys 80 del segle passat, posem per cas. Crec sincerament que els periodistes que viuen i han viscut aquests canvis es mereixen un monument, perquè avui han d’exercir la professió en unes condicions ambientals força més complexes que les generacions anteriors.

Va ser a partir dels 90 quan internet va irrompre en les redaccions i també, paral·lelament als canvis tecnològics, van arribar sensibilitats i visions diferents de com cal explicar les diferents realitats socials, concepcions diferents de la relació entre emissors i receptors, idees més sofisticades de la responsabilitat i del paper del periodisme en la societat d’avui.

El 1992 el Col·legi de Periodistes va impulsar el Codi Deontològic de la professió periodística a Catalunya, la guia que va traduir en criteris concrets allò que enteníem per ètica, i des de llavors el codi s’ha anat enriquint amb recomanacions sobre la manipulació d’imatges, sobre internet, sobre el plagi, sobre l’ús del terme “il·legals” referit a persones, sobre la cita de nacionalitats i ètnies…

El Consell de la Informació de Catalunya s’hi va afegir amb més recomanacions: sobre un periodisme no sexista, sobre els periodistes que fan publicitat, i aviat en publicarà unes per dotar la intel·ligència artificial (IA) dels valors ètics del periodisme. Més encara: des de 1997 el Consell de l’Audiovisual de Catalunya ha publicat 31 documents diferents amb recomanacions força elaborades, la més recent de les quals sobre el tractament informatiu d’infants i adolescents per garantir els seus drets. Simultàniament a tot això, en fi, els llibres d’estil (en les redaccions que n’hi havia) van evolucionar i van passar de ser guies de redacció de textos a donar pautes sobre els mateixos continguts periodístics. A donar tanta importància al fons com a la forma.

Potser es pot veure tot aquest bagatge com una ajuda a la feina del dia a dia de les redaccions, però també com un senyal de la complexitat del món al qual s’enfronten els i les periodistes i del mèrit que té exercir avui aquesta professió.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.