Una de les normes que encara avui s’ensenyen a les facultats de periodisme és que qualsevol informació ha de poder ser contrastada. Contrastar una informació ha estat, durant dècades, l’os de les notícies més suculents. Perquè de vegades es té la intuïció, es té la certesa, es té, fins i tot, l’exclusiva, però falta contrastar una notícia perquè sigui la bomba. En temps com els que vivim, en què la informació arriba per cascades de canals i s’actualitza a cada minut, pesa més la immediatesa i la pugna per ser els primers en publicar-la que no el tractament acurat.

Per això encara sorprèn que de vegades salti una última hora i que els lectors, els oïdors, els usuaris i, en definitiva, els consumidors de la informació s’empassin ben avall una notícia que, malgrat els emissors siguin mitjans de primer ordre, que compten amb tota la veracitat i el prestigi de ser mitjans rigorosos, no comptava amb cap d’aquests mecanismes de contrast. 

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2021

De fakes news com en diem ara, però que són notícies falses, rumors o intoxicacions, n’hi hagut sempre. El que passa és que conviuen com virus malignes per les xarxes que fem servir com a eines per comunicar-nos i que, a la fi, s’han convertit en una extensió dels mateixos mitjans de comunicació. Els mitjans se’n valen i les xarxes se n’alimenten. És un cercle virtuós que no distingeix la informació de qualitat del soroll, i que els usuaris tenen a l’abast d’un clic, i conviuen còmodament amb vídeos de gatets a l’instagram. Qui vol complexitat si es pot resumir un tema en una frase enginyosa que càpiga en un tuit?

Però això no fa menys sorprenent que en pocs dies de diferència hagin saltat a la palestra diferents notícies que han estat tractades amb condescendències ben diferents. La primera és la del ja famosíssim home que alternava la vida normal amb un coma intermitent durant 35 anys. L’escriptor Manel Monteagudo finalment va reconèixer que la història se n’havia anat de mare i, malauradament, per a una campanya tan infructuosa, sembla que no tenia un best-seller entre mans per treure’n profit. 

Menys beneplàcit va rebre les afirmacions totes xulesques de Pablo Casado que, en una exhibició de sentit comú, va befar les esquerres perquè només volien energia solar i –ai, làs– ja se sap que quan és fosc, de sol no n’hi ha. 

En aquest cas, però, molts mitjans –El Periódico, per exemple, en la seva edició del 16 de novembre, però també Catalunya Ràdio, a través del Fets o Fakes que comanda el periodista Carlos Baraibar– van escatir si era tan ridícul el què deia o fins a quin punt podia tenir cert sentit.

I d’aquí ve la defensa d’aquesta nova figura que han d’institucionalitzar els mitjans. Davant d’un boom d’informació insaciable, que es propaga exponencialment com en cap època anterior, els mitjans de comunicació estan obligats a tornar els orígens del periodisme. Seria una obvietat, però es tracta de posar en valor i reconèixer la feina ingent que hi ha darrere de desmuntar històries tan ben travades. Això no vol dir que s’hagin d’ignorar grans fenòmens, ni relats que ens arriben de l’altra punta del món i contenen fets excepcionals, ni es tracta tampoc de generar només productes de contingut propi adequat als perfils dels consumidors. Més aviat significar incorporar aquests departaments de verificació per discernir quan una notícia és falsa o quan és tan simplista que pot semblar-ho. 

En qualsevol cas el debat sempre rau a la certesa que la informació és poder. Per això n’hi ha que és falsa. I si és falsa, però es comunica com si fos veritat i ningú la contrasta, és propaganda.

Els mitjans, doncs, no sols no poden prescindir d’aquets professionals que es dediquin a posar en dubte les informacions que es publiquen –encara que arribin per un altaveu fidedigne– sinó que se n’han d’enorgullir. Algú podria dir que això és un principi bàsic del periodisme i que no cal fer-ne bandera. Però, precisament, perquè consumim la informació com un bé efímer, cal subratllar aquest compromís amb la veritat, amb el ciutadà, en última instància com a receptor del periodisme, i pel mateix professional. Els mitjans de comunicació són un puntal per a la democràcia i per a les societats madures. Contrastar no és sols reconèixer que són interlocutors de la ciutadania. Contrastar, verificar, clarificar és l’única recepta contra la demagògia que, en aquests temps que vivim, polaritzats i propensos als blancs o negre, tendeixen a fer-se seves les estratègies de la desinformació. 

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.