Clàudia Reig és la directora de ‘Parir al segle XXI’, una web documental que recull el procés de cinc dones per tot el seu embaràs fins al part. El projecte va ser premiat al World Press Photo com a Projecte Educatiu, dins la categoria Interactius. Produït per Barret Films, una cooperativa valenciana, ha rebut suport d’Àpunt i RTVE.

Com va ser la gravació dels parts? És complicat entrar amb una càmera en un moment tan íntim per a les dones?

Abans de fer el documental no havíem gravat ni vist mai un part. I la veritat és que és un moment molt potent. Sovint ens obsessionem a buscar històries molt complexes i ens oblidem de valorar aquelles que són més senzilles. Però per entrar a gravar-les et cal un procés molt llarg de conèixer les dones, agafar confiança i tenir sensibilitat. 

Vosaltres heu optat per filmar el que es coneix com a part respectat. Per què?

Volíem fer una història en positiu. En certa forma denunciem la violència obstètrica, però ho fem posant en valor aquelles coses que es fan bé. Per això vam escollir l’Hospital de La Plana (a Vila-real), perquè és un centre públic i referent en part respectat. Amb tot, nosaltres vam començar a gravar el procés d’embaràs sense saber com acabaria, perquè complicacions sempre en poden eixir. 

I com va ser el procés?

Doncs el primer dia estàvem en shock. Jo gravava i tremolava tota. Pensa que en el part respectat no tens una hora i un dia en què arriba la criatura, sinó que ens va tocar estar de guàrdia a partir de la setmana 38. I com eren diferents dones, doncs entre novembre i març vam estar sempre de guàrdia, incloses nits i caps de setmana, clar. I després la duració del part, que no ho saps. El més llarg va ser el de Graciela que va durar vuit hores!

Per fer aquest projecte heu optat per un format interactiu. Què vol dir exactament això i quins avantatges suposa?

El format interactiu implica utilitzar noves tecnologies, ferramentes que han de permetre a l’espectador reflexionar sobre el que està veient amb un rol més actiu que el que implica asseure’s a mirar el documental. Li facilita que es plantege les coses per ell mateix en comparació amb el documental més lineal.

I per a vosaltres?

Doncs tens més creativitat. No estàs tan constreta i pots explorar noves possibilitats i ferramentes. Per exemple, en ‘Parir al segle XXI’ se’t permet elaborar el teu propi pla de part, que és un document útil per a l’espectadora embarassada.

De totes maneres, aquest és un format molt nou. Creu que es coneix prou?

[Riu]. És de veres que de primeres la gent no entén que és això d’un interactiu. Familiars meus em pregunten constantment «i això on ho puc veure?» i quan els dius que al web no ho entenen. En altres interactius anteriors ens han passat coses molt curioses. Gent que ni va arribar a saber que hi havia uns vídeos i coses així. Aquesta volta en canvi hem tingut molt feedback positiu i que sàpiga’m ningú s’ha perdut. Però això sí, li has de dedicar un temps, llegir les instruccions. En resum és una experiència diferent que a voltes pot tirar enrere, però ara no ho hem notat, ja que en ser molt útil per a les dones que estan embarassades, doncs el públic ha posat molt de la seua part.

De totes maneres sempre donem per suposat que la gent sap navegar per webs molt diferents i no tenim en compte els factors que generen bretxa digital, com l’edat, etc. I potser caldria tenir-ho més en compte.

Però el projecte encara no està acabat.

No. L’interactiu [que es pot veure en valencià al web d’Apunt] és una part del projecte. Ara tenim pendent gravar també un llargmetratge i un podcast que ha de servir per explicar tot el procés de creació i de pont entre ambdues parts.

‘Parir al segle XXI’ ha estat premiat al World Press Photo. Què ha suposat aquest reconeixement?

Doncs prestigi, visibilitat… És un certamen que seguim de fa anys i estar allí és estar al millor lloc. A més, que ens hagen premiat fent valdre el nostre servei públic, doncs fa molta il·lusió, la veritat.

I a nivell més material? Se us han obert més portes en mitjans, finançament?

Doncs la veritat és que no [Riu]. Ara estem buscant finançament per al documental i ens està costant. Pensàvem que el World Press Photo hi ajudaria més en aquest sentit.

Just fa una setmana, es publicava la notícia que Àpunt retallarà fins a un 50% el pressupost destinat a produccions externes. Què pot suposar això per a l’audiovisual valencià?

Doncs una marxa enrere en moltes iniciatives que, de fet, ja s’està notant, fins i tot en projectes ja començats. Pot afectar els festivals, i llavors també a projectes que directament tampoc rebien suport de la televisió pública. La situació és greu. Barret Films ens hem hagut de buscar la vida fora durant molts anys i ara que començàvem a treballar amb Àpunt amb normalitat, doncs ens haurem de replantejar moltes coses una altra vegada. Per exemple Crònica Mèdica, una sèrie documental que hem fet per Àpunt amb molt d’èxit i que té la seua continuïtat en risc. Si la retallada es consuma, segurament suposarà el seu final.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.