“S’ha de picar el tió?”. Divendres ens plantejàvem aquesta pregunta a Planta Baixa, el programa dels migdies de TV3. Feia uns dies que ens arribaven circulars d’escoles bressol explicant a les famílies que havien decidit canviar la tradició perquè, resumint-ho molt, picar-lo no transmetia els valors adequats. Al que rebíem dels espectadors s’hi va sumar l’experiència personal similar viscuda per persones de la redacció. Era evident que en moltes escoles i associacions de famílies s’estava tenint un debat que va molt més enllà sobre si hem de picar un tronc amb un pal. I en això s’hi sumaven d’altres: la tendència a anar a buscar el tronc al bosc, que fins i tot va merèixer una notícia al TN el cap de setmana; la possibilitat de dir-li tiona o de fer servir el terme soca, per no limitar-lo al gènere masculí… Tres debats en un: S’ha de modificar la tradició per adaptar-la avui en dia? Tots els canvis són vàlids o n’hi ha que es passen de frenada? Influeix en l’educació d’un infant que colpejar un tronc que prèviament ha cuidat signifiqui un premi? En resum: una tradició viva i en evolució.

Deixo de banda els que no entenen que explicar una cosa no vol dir defensar-la, perquè em fa mandra i perquè ja ho ha fet excel·lentment el company Joan Foguet en aquest mateix espai. El programa no té una posició editorial definida sobre si el pal ha d’impactar directament el tió, a quants hectopascals hauria de colpejar-lo i la quantitat d’aigua amb què s’ha de mullar prèviament, però si se’ns exigeix podem reunir el consell de redacció i definir-la.

Ara seriosament: les reaccions que més sorprenien són les que deien que un programa de la televisió pública no ha de dedicar espai a aquest tema.

El primer argument és que hi ha “coses molt més importants”. Hi estem d’acord. El mateix dia vam analitzar la variant Òmicron; vam parlar de la salut mental entre els joves; vam explicar, amb dades obtingudes pel programa, que Catalunya està a la cua en renovables i com les empreses intenten esquivar el Govern per tirar endavant als projectes; vam apuntar les conseqüències de les mesures cautelars contra la immersió lingüística. Per tant, sí, hi ha temes més importants, i alguns els vam fer al programa, i els altres els vam deixar per al TN Migdia, que per alguna cosa s’emet poc després que el Planta Baixa. Per tant, al primer argument: dedicar-li vint minuts al tió no significa deixar de parlar d’altres temes i molt poques notícies justifiquen que tots els programes d’una televisió hi dediquin tot l’espai.

Segon argument: “és un tema absurd que no mereix ser tractat en una TV pública”. Les nostres tradicions són un absurd? Si volem parlar de com les afrontem i com les modernitzem, qui ho ha de fer si no ho fa la televisió pública? De qui són les tradicions si no són de la ciutadania que paga aquesta televisió? Què millor per la identitat col·lectiva que ha de fomentar TV3 que aconseguir que la conversa a xarxes giri sobre una de les tradicions més nostrades? “Ui, és que parleu de picar un tronc amb un pal”. Parlem de com les tradicions defineixen com és una societat, com s’incardinen en l’educació de les nostres criatures i de com ens actualitzem.

A la televisió pública s’hi ha de parlar de tot dins dels límits de l’ètica, la moral, i el codi deontològic.  En un magazín matinal ens hem de permetre el luxe de destinar una estona a un tema que en principi no farà dimitir cap president de la Generalitat (fonts de l’entorn del president de la Generalitat confirmen que Pere Aragonès ha educat en el catalaníssim art de picar el tió) però que és evident que interessa, genera conversa, i interpel·la al públic. TV3, com a mitjà de la Corporació Catalana de MItjans Audiovisuals, té la missió “d’ajudar a la consolidació i expansió de la llengua, la cultura, la identitat i la projecció internacional de Catalunya, reflectint la diversitat de la nostra societat actual”. Parlar de com afrontem el tió és parlar de la nostra cultura, de la nostra identitat, i de la diversitat de la societat.

Hi ha aquesta superioritat moral dels qui creuen que TV3 hauria de parlar tot el dia des de la talaia dels temes que periodísticament donen més llustre i deixar els plaers culpables a Telecinco. Doncs que visitin la secció de receptes de The New York Times o caiguin en un clickbait de la BBC  per descobrir que un mitjà de qualitat, rigor, i de servei públic pot permetre’s fugir de les hard news sense perdre ni mig gram de qualitat, rigor, i voluntat de servei públic. Al contrari. Serà més viva, més propera, i més semblant a la societat que vol representar.

Dit això, que per molts anys la televisió pública provoqui debats com el de divendres. I que cadascú hi digui la seva i sobretot, que digui el que vulgui i es desfogui. Les xarxes i el pal del tió tenen la mateixa funció: serveixen per cagar-se en tot.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.