Molt honorable president, secretari, diputats, alcaldessa, patrocinadors, membres del jurat, companys periodistes i acompanyants, gràcies per venir. Sabem que la pandèmia i els compromisos prenadalencs ho compliquen però ens fa molta il·lusió recuperar aquesta festa, després de la pausa obligada per la covid. Perquè volem que sigui un punt de trobada del nostre ofici. Un lloc on reivindicar la feina de la qual ens hem de sentir orgullosos. Que n’hi ha. I molta.

És veritat que cada setmana tenim exemples de males pràctiques periodístiques, aquí i a fora. Algunes les exposem a l’observatori Mèdia.cat. També és cert que moltes capçaleres lluiten per sobreviure i quan es parla de la nostra professió últimament sempre apareixen a la conversa termes com desinformació i fake news. El periodisme és en un moment de canvi i de crisi, però no desapareixerà. Sobreviurà als seus il·lusos enterradors. De fet, cada vegada es fa més bona feina, i aquest premi n’és una mostra. 

Potser hi va haver una època en què, en aquest país, de periodisme d’investigació gairebé només en parlava algun professor d’universitat i irreductibles com Ramon Barnils i Xavier Vinader, però això ha canviat. Aquest any el jurat ha hagut de valorar una trentena de reportatges per al premi, i no ho ha tingut fàcil. Precisament perquè es fa bona feina. 

Divendres mateix Albert Llimós va tornar a destapar una exclusiva a l’ARA, amb el reportatge dels abusos de l’exentrenador del Barça Albert Benaiges. De fet, el jurat li ha volgut dedicar una menció especial, a ell i a la periodista Núria Juanico, per la sèrie d’articles sobre assetjament sexual i abús de poder a l’Institut del Teatre.

Aquests són exemples del bon periodisme que es continua fent als Països Catalans, i és bo perquè molesta, sobretot a qui té poder, de la mena que sigui. Em sap greu, president, perquè ara mateix sou el que té més poder en aquesta sala i esteu envoltat de periodistes dels que ens agrada molestar. Però crec que de moment avui podeu estar tranquil. Suposo.

Els reportatges guanyadors dels dos premis d’aquest any també són exemples de bona feina, de bon ofici, de molestar poderosos.

Kilowatts d’aigua, el negoci del segle, és una mostra de professionalitat i de servei públic capaç de posar en context elements que calia analitzar i explicar conjuntament perquè tinguessin sentit. Carles Prats i Ricard Belis, a TV3, han sabut donar la rellevància que mereix un problema que havia passat massa desapercebut, i ho han fet consultant i donant veu a una gran varietat de fonts, i deixant sense paraules un directiu de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre.

Al reportatge Una ‘revolució’ en mans del gran capital, Miquel Andreu ha demostrat la capacitat d’un mitjà local per aportar informació valuosa i significativa als seus lectors. El periodisme local o de proximitat no és menys important que el d’abast nacional i el Som Garrigues ha fet evident que transparència no és només fer públic un conjunt de dades. Sovint no hi ha transparència sense periodisme, sense la feina d’analitzar les dades i d’explicar què hi ha al darrere.

Un apunt: els dos reportatges guanyadors tenen en comú l’electricitat, que continua escalant de preu sense cap fre, demostrant la manca de capacitat o de voluntat del govern espanyol per frenar l’encariment d’aquest servei bàsic. També tenen en comú el debat sobre les energies renovables que encara no està resolt i pot agreujar el desequilibri territorial que ja tenim.

Kilowatts d’aigua és una de les moltes demostracions del que és capaç de fer la radiotelevisió pública catalana, amb els recursos i l’empenta necessària. Però perquè la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals pugui afrontar projectes com aquest volem recordar que és imprescindible renovar-ne la direcció d’una vegada. És urgent que les forces polítiques democràtiques abordin el procés de renovació aparcant els interessos de partit i escoltant els sectors implicats, tal com reclama el manifest Davant l’obligada i urgent renovació de la CCMA, del qual el Grup de Periodistes Ramon Barnils en som una de les entitats impulsores. I és urgent, també, la renovació de la CCMA a partir d’uns criteris professionals i sense instrumentalització política, ho és pel lideratge del sector audiovisual català, clau per al futur de la nostra llengua.

Reportatges com els que premiem avui poden ajudar a canviar les coses. Els que som aquí som uns optimistes. Sí, creiem que la societat on vivim es pot millorar. No (només) posem el dit a la llaga perquè ens agrada fer-ho, sinó sobretot perquè creiem que serveix per avançar. Som periodistes perquè pensem que explicant la realitat, el seu context, i el per què de les coses, ajudem els ciutadans a prendre les decisions necessàries perquè el país, i el món, millorin.

Justament aquesta defensa de la professió és la raó de ser del Grup de Periodistes Ramon Barnils. Al grup impulsem diversos projectes, cada vegada més, però avui és un bon moment per posar en valor l’Anuari Mèdia.cat que enguany serà possible, una altra vegada, gràcies sobretot a les aportacions de mecenes com alguns dels que sou aquí. Us ho volem agrair. En aquesta edició hi inclourem un dossier especial sobre llibertat d’expressió i dret a la informació fet amb les dades del Mapa de la Censura. Vam començar a recopilar les vulneracions d’aquests drets el 2015 i des de llavors el Mapa s’ha convertit en una autèntica fotografia d’allò que no hauria de passar en un estat de dret. 

D’aquí la importància de la defensa de la professió que exercim des del Grup. Hem de poder fer periodisme i l’hem de poder fer amb garanties, sense convertir-nos en blanc d’agressions, assetjaments, pressions i amenaces. Treballem per un país complet amb un espai comunicatiu propi, unit per la cultura i la llengua catalanes. Perquè si nosaltres fem periodisme rigorós i crític, el país hi surt guanyant. 

Acabo. A tots els que sou aquí, als premiats i als periodistes que no hi sou però cada dia treballeu amb el mateix esperit, gràcies per fer-ho. Gràcies i força. Perquè la vostra feina no és fàcil, sovint no es fa en les millors condicions, però és imprescindible.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.