Reproduïm els discursos que van fer Ricard Belis i Carles Prats quan van recollir el 7è Premi Ramon Barnils de periodisme d’investigació en categoria nacional, dimecres 15 de desembre al Born CC. Van guanyar el premi pel documental “Kilowatts d’aigua, el negoci del segle”, del Sense Ficció de TV3. En vam parlar amb ells en aquesta entrevista.

Ricard Belis:

Salutacions i agraïment als membres del jurat,

És un honor rebre un premi creat per un grup de periodistes com és el Grup Barnils que vetllen per un periodisme rigorós, d’investigació i pensat des dels Països Catalans. Sens dubte sense periodisme lliure no hi ha democràcia.

Voldríem mostrar també l’admiració pels nostres companys del diari Ara, per la seva necessària i brutal investigació sobre abusos sexuals a la infància. Ens sentim honorats d’haver estat frec a frec amb ells en la consecució d’aquest premi. Moltes felicitats companys per la vostra feina!

El nostre agraïment també als lluitadors locals, que des dels seus municipis van començar a obrir escletxes que ens van permetre començar aquesta investigació que ha permès treure a la llum les irregularitats que han permès les complicitats entre polítics i empreses energètiques.

Nosaltres tenim la sort i l’honor de treballar pels ciutadans a través de la televisió nacional de Catalunya. I ho fem des d’un programa, el Sense ficció, referent del documental i únic en el seu gènere que una cadena del sud d’Europa s’atreveix a programar en prime time. Aquest titular tan cert i del quan ens en sentim orgullosos, amaga també altres realitats, com que en els seus 12 anys d’història, els seus equips de producció pròpia s’han reduït a la meitat i com l’aportació que TV3 fa a la indústria catalana que produeix documentals s’ha reduït en un percentatge encara més gran. En aquesta precarietat creixent és difícil seguir fent tot el periodisme d’investigació que creiem hauria d’oferir un servei públic com el nostre. Cal revertir la situació!

Carles Prats:

Subscric totes les paraules del Ricard. Voldria mostrar un agraïment profund i sincer per aquest premi, per qui ens el dona i pel què significa. Perquè fer aquest documental no va ser fàcil: el rodatge en plena pandèmia, en ple confinament, va ser complicat… A més, amb coses sobrevingudes durant el rodatge que vam poder tirar endavant… I ho vam poder fer gràcies a l’equip.

I penso que també val la pena fer una agraïment i una menció especial a l’equip. A l’equip del Sense Ficció, però a l’equip específicament del documental. I deixeu-me mencionar dos noms, tot i que els voldria mencionar a tots. Però sense el Joan Carles Villacreces, el nostre productor; i sense la Miracle Tous, la documentalista… un d’aquests noms que apareixen sempre al final dels documentals, les lletres aquelles que molt sovint no hi fem atenció. Val la pena remarcar-ho i més amb un premi d’investigació com aquest.

La Miracle es va endinsar, va capbussar-se en arxius, expedients de jutjats de pau per certificar, documentar noms de víctimes de la construcció de les centrals, imatges, fotografies històriques de com es van fer durant el franquisme… També amb ella vam treballar colze a colze per cercar documentació de fa més de cent anys, dels actes de concessió d’aquestes centrals hidroelèctriques, documentació actual (dels més de 300 aprofitaments hidroelèctrics del país)… Vam crear una base de dades, creuant dades públiques… no sense dificultat, perquè moltes d’aquestes dades, tot i que teòricament són públiques, doncs l’accés està molt restringit per part de totes les administracions, algunes més que altres… I ens va permetre gaudir molt d’aquesta feina de recerca, d’aquesta investigació.

Una investigació que televisivament podia semblar dura, feixuga però gràcies a la feina del Ricard va poder lluir televisivament i vam tenir una audiència molt bona. I ens va permetre elaborar un mapa interactiu. Perquè ara els documentals no són només una pel·lícula que passa a la tele. Són moltes més coses. Vam fer un mapa interactiu que encara continua penjat, i encara que us pugui sorprendre, hi ha algunes administracions que l’han anat a consultar. I fins i tot ens han demanat la base de dades que vam construir creuant dades de diverses fonts oficials. No sabíem què contestar, perquè la sorpresa va ser majúscula. Cosa que demostra, si més nou al meu entendre, no sé si el descontrol però sí l’opacitat i com n’és de tèrbol aquets món de les concessions hidroelèctriques. La versió oficial és que no hi ha recursos per mirar-s’ho a poc a poc. Cadascú que tregui les seves conclusions. Però el que sí que és cert és que mentre hi ha empreses que continuen traient grans beneficis d’un recurs que és públic, que és de tots, com és l’aigua, amb unes infraestructures amortitzades moltes vegades, perquè es van fer fa més de cent anys, en la majoria dels casos, el preu de la llum –avui ho hem vist una vegada més– és el que és.

En fi, no em vull allargar. Moltíssimes gràcies de tot cor per aquest premi a la investigació. Destacar que és el primer cop que TV3 l’obté. I voldria pensar que la investigació, el periodisme d’investigació no pot ser una excepció. Ni a la televisió pública ni enlloc. El periodisme d’investigació no ha de ser una excepció, no ha de ser un luxe, sinó que hauria de ser una obligació, especialment als mitjans públics. Especialment, en uns mitjans (que viuen) un moment d’incertesa i que tant necessiten que s’apliqui la llei i es renovin. Gràcies.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.