La informació és cíclica i repetitiva, com les rodes dels hàmsters. A l’estiu, parlem de la calor i de les expectatives de la temporada turística. A l’hivern, de nevades i de cues per anar a les estacions d’esquí. Per Pasqua, parlem de les mones i de quins ninots triomfen damunt les escultures de xocolata. Per Tots Sants, de com n’estan, de cars, els panellets. Per Sant Joan, de les aglomeracions a les platges i els ferits per petards. De què parlarem des d’ara fins al 6 de gener? Sorpresa!

Els mitjans de comunicació som avorridament previsibles… però potser és això el que ens demana la societat, que reflectim amb dades i opinions saberudes les converses més habituals durant les llargues estones dins l’ascensor amb els veïns que no ens cauen bé: “Bon dia, ja ha arribat la calor, eh!”, “Sí, sí, insuportable, i només som al maig”. Els diaris, les ràdios i les teles fem el mateix, parlem sempre del que toca, però amb un matís: el ressò obtingut és lleugerament més gran que el que es diu entre les quatre parets d’un ascensor.

Costums i tradicions necessiten consens social, si no, no ho serien, i els mitjans certifiquem aquest consens a base de repetir any rere any que allò és el que mana la tradició. Com ara parlar dels ‘caganers’ més venuts, un clàssic des que el pessebre ja no és el que era. Buscar gent que encara porti la llufa penjada a l’esquena el Dia dels Innocents. Explicar que ningú pot trobar l’”Home dels nassos” el darrer dia de l’any. Donar xifres de vendes de torrons o de tortells de Reis. Magnificar les maneres més extravagants de celebrar les dotze campanades del canvi de l’any. Il·lustrar la Cavalcada tot mirant que no se’ns escapi allò que els infants no convé que sàpiguen. L’endemà, anar ben d’hora a alguna casa amb molta mainada per ensenyar com desemboliquen els regals que els han dut els Reis i les cares d’il·lusió que fan els angelets.

Aquestes dues setmanes que comencen avui, vigília de Nadal, i s’allarguen fins al dia de Reis, els mitjans de comunicació ens tornem excessivament carrinclons i ensucrats: sol haver-hi poques notícies reals (si no és que hi ha alguna catàstrofe a l’altra banda del món que ens salvi la papereta), però els minuts d’informatiu o les pàgines del diari s’han d’omplir igualment i, per tant, ens dediquem a buscar històries convertibles en notícia sota les pedres. I si, de pas, fem caure alguna llagrimeta als lectors oients/espectadors/usuaris d’Internet… doncs, bingo!.

Quina mandra: encara no ha començat i ja tinc ganes que s’acabi tot. Qui pogués tancar els ulls i despertar el 10 de gener… En fi, que jo també sóc dins la roda del hàmster i no em fa res treure’m de dins la màniga el comodí de la frase més tòpica per acabar l’article: que passeu unes bones festes i ens retrobem l’any que ve!

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.