Si hi ha un tema destacat del repàs dels articles més llegits de l’any a Mèdia.cat és el de l’extrema dreta. Dels 20 continguts amb més lectures, una quarta part té a veure amb articles que reflexionen sobre el paper del periodisme davant de la ultradreta. No és estrany tenint en compte que 2021 ha estat l’any en què Vox ha entrat per primer cop al Parlament de Catalunya i això ha fet que el periodisme s’hagi replantejat més que mai com parlar de l’extrema dreta des dels mitjans. De fet, l’Anuari 2021 ha inclòs un dossier monogràfic sobre aquesta qüestió.

Altres temes que també han despertat l’interès del públic lector de Mèdia.cat són el paper del fotoperiodisme en contextos de protestes, alguns balanços del Mapa de la Censura sobre impediments a periodistes a l’hora de fer la seva feina, el biaix racista dels mitjans o la (fràgil) salut del català, entre d’altres temes. Us proposem recuperar-los en aquesta selecció dels 20 temes més llegits del 2021:

1. El fenomen de l’extrema dreta en clau local a les Terres de l’Ebre

La preocupació per l’extrema dreta va més enllà dels grans exabruptes dels líders de Vox. Ho deixava clar Pep Simó en aquest article d’opinió publicat al febrer on advertia del fenomen del partit d’ultradreta local Som Terres de l’Ebre. Publicat al febrer, en plena campanya electoral de les eleccions al Parlament, l’article s’ha convertit en el més llegit de tot l’any i continua sent vigent perquè alerta de la importància d’identificar bé formacions d’ultradreta.

Ultradreta local a les Terres de l’Ebre

 

2. Guia pràctica sobre com informar de l’extrema dreta de manera responsable

Un article que convé tenir sempre a mà a l’hora de plantejar-se com informar de l’extrema dreta, sobretot ara que ja és una força parlamentària a Catalunya. Mèdia.cat va organtizar a principis d’any dues converses en directe a Instagram amb els periodistes especialitzats Miquel Ramos i Jordi Borràs. D’aquestes xerrades en va sortir aquest conjunt de 15 idees imprescindibles sobre com informar de l’extrema dreta de manera responsable:

15 idees sobre periodisme i extrema dreta per informar-ne de manera responsable

3 La responsabilitat de l’humor

A l’estiu TV3 va retirar de la graella d’estiu la reposició de Bricoheroes, de Peyu i Jair Domínguez. En va parlar Joan Foguet en el que es va convertir en un dels articles d’opinió més llegits de l’any, on lamentava la decisió, defensava que “és important que hi hagi espai per l’esparracada i la crítica” i afirmava que “l’humor és un gènere fràgil” i alhora té responsabilitat perquè “molta part de la ciutadania s’ha informat mitjançant Sardà o Buenafuente”:

La seriositat de l’humor

4. El fotoperiodisme dels contenidors en flames

Les protestes per la detenció del raper Pablo Hasel han estat també un dels moments que ha marcat aquest 2021. Com sol passar en situacions com aquestes, els mitjans de nou van ensenyar contenidors encesos i vidres trencats. Són necessàries aquestes imatges per informar de les protestes? Ho plantejava el fotoperiodista Víctor Serri en un article d’opinió sobre la feina dels fotoperiodistes i les conseqüències que implica

El fotoperiodisme desenfocat

5. El biaix de l’actualitat cultural 

Qui decideix qui té lloc als espais culturals dels mitjans de comunicació? El del raper Morad és un exemple més que aquest any ha posat en evidència el biaix entre cobertura mediàtica i ressò al carrer. Té videoclips amb més de trenta milions de visualitzacions a Youtube, però fins fa poc ningú en parlava gaire. Ho qüestionava al maig Albert Font-Tarrés en un article d’opinió on lamentava com “encara som lluny que l’esfera pública tingui la diversitat que hi ha al carrer”.

La mort de Morad  

6. Les reflexions de Mireia Comas sobre les conseqüències dels atestats falsos

L’entrevista més llegida de l’any és a la fotoperiodista Mireia Comas. La van detenir a finals del 2020 mentre cobria un desnonament, va haver d’anar a judici acusada d’atemptat a l’autoritat, i finalment la van absoldre. Gairebé un any més tard, Bru Aguiló la va entrevistar al novembre per parlar del seu cas, que s’emmarca en un context de vulnerabilitat de la llibertat de premsa i la manca de conseqüència dels atestats falsos:

“Els atestats falsos et destrossen la vida”

7. La importància de la presència de la llengua al món l’audiovisual

El (poc) espai del català a les plataformes audiovisuals ha arribat aquest any a la política, amb la negociació de la nova llei audiovisual i del percentatge mínim que han d’incloure HBO, Disney+ o Netflix. La importància de les quotes per llengües minoritàries a les plataformes de continguts digitals no afecta només a Catalunya: ho explicava la ministra d’Educació, Ciència i Cultura d’Islàndia, Lilja Dögg Alfreðsdóttir, que li va fer Èric Lluent:

“La llengua d’una nació és la clau de l’èxit”

8. El tractament mediàtic de la renúncia del bisbe de Solsona

Un dels temes que ha sorprès aquest any l’opinió pública d’aquest any ha estat la renúncia del bisbe de Solsona, que al setembre va anunciar que penjava els hàbits. Un tema que va generar soroll, sobretot venint d’algú que havia criminalitzat els homosexuals i s’havia oposat a la vessant més oberta de l’Església. Però més enllà d’això, Laura Pinyol qüestionava en un article d’opinió el tractament mediàtic del tema, amb imatges de casa seva als informatius:

Quan un bisbe penja el bàcul

9. La responsabilitat del periodisme davant l’extrema dreta

Frenar el discurs de l’odi també és responsabilitat del periodisme i tractar les formacions d’extrema dreta com un partit més té conseqüències. Ho advertia Sara Montesinos just després de l’assalt al Capitoli dels EUA i a un mes de les eleccions al Parlament de Catalunya, en un article d’opinió a principis d’any però que a data d’avui continua sent del tot vigent:

Per salut pública

10. El biaix racista a TV3

Els tics racistes es colen a tot arreu. També a la televisió. Al gener va ser un ‘chyron’ al programa FAQS de TV3, on al cantant Kelly Isaiah, el van subtitular amb “entre Simba i lo Cartanyà”. Una frase que va generar polèmica i que evidencia prejudicis i manca de referents a l’hora de pensar en la diversitat del territori. Ho explicava Albert Font-Tarrés en un article d’opinió:

Entre Simba i Lo Cartanyà

11. Fotoperiodistes ferits durant les protestes de Pablo Hasél

Les mobilitzacions contra l’empresonament de Pablo Hasél, al febrer, han estat el moment de l’any en què més incidents s’han recollit al Mapa de la Censura. En total, gairebé una quinzena de periodistes van quedar ferits a Barcelona, València i Girona i hi ha hagut incidents contra l’equipament de mitjans de comunicació a la capital catalana i a Lleida. Ho trobareu amb detall al Mapa de la Censura i també al balanç en aquest article:

Una quinzena de periodistes ferits en les protestes i querella de l’extrema dreta contra Jair Domínguez

12. L’etern síndrome de la impostora

2021 i els mitjans de comunicació són lluny de ser paritaris. És una evidència que hi ha més homes que dones a les tertúlies, dirigint programes o als mitjans en general. I les que hi són, com ho viuen?  Què passa amb la síndrome de la impostora? Sara Montesinos en parlava en aquest article d’opinió on reflexionava sobre la presència de les dones als mitjans:

La síndrome de la impostora, voilà

13. Els trenta anys del Súper 3 i la manca de referents

Aquest 2021 el Club Súper 3 ha fet trenta anys. Tres dècades després, queda lluny el revulsiu que va suposar sobretot durant els anys noranta i el paper que juga en la normalització del català entre el públic infantil fa temps que està afeblit. Laura Pinyol en parlava en un article al febrer on advertia que el repte és pensar en com fer que sigui de nou un referent. 

Els meus fills ja no miren el Súper3

14. Periodistes als instituts fugint de la precarietat del periodisme

La precarietat és un dels mals del periodisme avui dia i són molts els qui decideixen canviar d’etapa. I hi ha qui s’aventura a les aules dels instituts, com el periodista Yeray S. Iborra que reflexionava en aquest article d’opinió sobre precarietat, periodisme, el salt de molts periodistes al món de l’educació i com això pot servir també per plantejar una educació mediàtica crítica.

De periodista de carrer a periodista d’institut

15. Arcadi Oliveres i les lloances que grinyolen

Una de les morts més sentides d’aquest 2021 va ser la d’Arcadi Oliveres, a l’abril. Un comiat anunciat que va implicar reconeixements de tota mena des del món polític i mediàtic. En aquest article d’opinió Sergi Franch reflexionava sobre aquestes “lloances que grinyolen perquè les lliçons i aprenentatges que Oliveres es va esforçar a difondre tenen poc a veure amb determinades pràctiques quotidianes –que són públiques i notòries– de qui les expressa”:

Deixeu l’Arcadi Oliveres en pau

16. Mar Cabra adverteix dels perills per la salut d’estar hiperconnectat 24/7

La hiperconnexió és un dels mals endèmics del periodisme. Ho sap bé la periodista Mar Cabra, que va formar part de l’equip de coordinació de la investigació dels papers de Panamà. Al cap de poc, però, va deixar la feina i la professió després d’una situació de deteriorament de la seva salut mental i física provocada per l’addicció a la tecnologia. La va entrevistar Víctor Yustres per parlar de la necessitat d’una relació més saludable amb la tecnologia i la feina:

“No hi ha futur del periodisme sense periodistes saludables”

17. Quan el negoci es menja el periodisme

Un dels fenomens televisius de l’any va ser el programa de Telecinco on Rocío Carrasco explicava que la seva exparella Antonio David Flores l’havia maltractat físicament i psicològica. Susana Pérez Soler lamentava en aquest article d’opinió que la cadena hagués fet un negoci rodó amb el cas mentre que el periodisme havia sortit perdent perquè no es tractava d’un testimoni més:

Guanya Telecinco, perd el feminisme

18. El perill de no adonar-se de l’extrema dreta

Els perills de l’extrema dreta sempre s’entenen millor quan et toquen de més a prop. A l’abril, la candidata de Vox va rebentar el debat a la SER i la directora del programa, Àngels Barceló, va afirmar que allò representava “un punt d’inflexió” i lamentava que no s’hagués afrontat “el debat de què fer amb la ultradreta”. Alba Sidera reflexionava en un article d’opinió sobre els perills de no haver considerat fins llavors que hi havia un problema.

El privilegi de no considerar perillós el feixisme

19. Un crim silenciat i sense context

El 13 de juny van assassinar Younes Bilal a Mazarrón (Múrcia) i tres dies més tard van apunyalar greument una dona a Cartagena (Múrcia). Els fets ho tenen tot per ser explicats a les notícies. Però Joan Canela analitzava el silenci mediàtic que hi ha hagut davant d’aquests fets, més enllà dels mitjans de Múrcia. I també advertia de la despolitització del crim, tenint en compte que tot plegat va passar en una zona on l’extrema dreta va ser la primera força electoral els darrers comicis.

Assassinat feixista a Múrcia: entre el silenciament mediàtic i la despolitització

20. Agressions contra periodistes en actes d’extrema dreta

Acabem aquest repàs dels temes més llegits de l’any parlant de nou d’extrema dreta. Coincidint amb la campanya electoral, a principis de febrer, el Mapa de la Censura recollia diversos atacs contra professionals de la informació en actes de Vox i concentracions amb presència de l’extrema dreta. 

Agressions contra periodistes en actes de l’extrema dreta

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.