“El futur depèn del que fem en el present”. La frase és de Mahatma Gandhi i necessita poques explicacions. Senzilla i contundent, ens diu que allò que fem avui serà de vital importància per al nostre futur i que val la pena aprofitar cada minut per anar-hi anant. Les universitats escoceses, per exemple, la van trobar molt útil per explicar-se i per això la van adoptar com a lema, el 2016, quan van presentar els seus plans al govern i al parlament d’Edimburg. 

Si heu llegit fins aquí, n’hi ha més que suficient, perquè el que segueix és només el relat d’una experiència propera que, en certa manera, també s’hauria pogut inspirar en la coneguda frase de Gandhi. Va ser el 2012, ara farà deu anys, quan el grup l’Opinió Catalana i la Fundació Escacc van presentar l’estudi “El futur de la televisió a l’espai català de comunicació”, resultat d’una enquesta qualitativa de deu preguntes sobre el futur de la televisió, que van respondre una trentena de persones expertes de prestigi, al meu parer, fora de dubte. El document, per cert, incloïa l’actualització de l’estudi de Media.cat “La TDT local als Països Catalans: una oportunitat perduda per millorar la vertebració de l’espai català de comunicació”, elaborat per Laia Altarriba i Piguillem.

Doncs bé, els promotors de l’estudi que comentem me’n van encarregar la direcció i, quan en vam presentar els resultats, vam avisar que no havíem trobat petroli –per no dir que havíem descobert la sopa d’all–, però almenys la iniciativa ens permetia fer afirmacions sòlides, fonamentades en el coneixement i l’experiència del grup de persones enquestades. Per tant, els resultats eren suficients per cobrir els objectius que ens havíem proposat i l’esforç havia valgut la pena.

Efectivament, vistes amb perspectiva, tranquil·litza llegir les conclusions i pensar que, si algú se’n va refiar o s’hi va basar per adoptar decisions, difícilment es va equivocar. Llavors l’estudi ja apuntava les grans tendències de l’oferta i la demanda de continguts audiovisuals que s’han consolidat la darrera dècada, sense deixar-se’n ni una. Per tant, en aquest sentit va ser una aportació útil, tant si va tenir conseqüències pràctiques (impossible de saber) com si va quedar només a la pila de papers d’aportacions teòriques, a disposició de qui volgués informar-se sobre la qüestió.

Crec que iniciatives com aquesta demostren la utilitat del pensament estratègic i la prospectiva –sigui per acció o per omissió–, sempre que es basin en el rigor, en la reflexió i en la realitat. Després, la dificultat consisteix a saber destriar el gra de la palla, perquè hi ha molta producció teòrica sobre la comunicació, i encertar en la presa de decisions. Perquè el risc és inevitable, com ja va avisar Nassim Nicholas Taleb a “El cigne negre: l’impacte del que és altrament improbable” i com la covid-19 ha confirmat.

Però si estem d’acord que el futur depèn del que fem en el present, cal apostar amb decisió pel pensament estratègic i actuar en conseqüència. Dit d’una altra manera: en els afers col·lectius (i la comunicació social ho és), cal desterrar les decisions estratègiques basades només en el coneixement individual, en la intuïció, en el mimetisme o en els interessos d’una part.

Qui tingui recursos per fer-ho, i no en calen gaires, ha d’impulsar estudis sobre l’impacte que tindrà la intel·ligència artificial en les redaccions, sobre el futur del periodisme de proximitat, sobre el model de servei públic audiovisual per als pròxims anys o sobre com evolucionaran la producció i el consum audiovisual. Per saber quin futur ens espera i per assegurar-nos que ara fem el que toca, amb permís dels cignes negres.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.