La pandèmia de la covid ha condicionat l’agenda informativa de la majoria de mitjans de comunicació durant els darrers dos anys, però com ha afectat al periodisme internacional? De quina manera s’ha vist condicionat pels canvis en les prioritats informatives? Hi ha hagut temes que han quedat fora de les cobertures mediàtiques? Aquestes són algunes de les qüestions que posa sobre la taula l’informe “Allò que no s’ha  explicat, ja no s’explicarà”, elaborat per Queralt Casillo i Miguel Fernández Ibáñez pel diari Nationalia, editat pel Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), entre els mesos d’octubre i desembre de 2021.

El document analitza com ha afectat la pandèmia a l’àmbit internacional a partir d’entrevistes a catorze periodistes, entre els quals hi ha freelance, editors/es d’internacional, reporters/es en plantilla o corresponsals de mitjans estrangers al territori. El resultat és un informe que posa de manifest com la pandèmia ha deixat de banda temes i conflictes internacionals importants en diversos països, que en els darrers mesos no s’han explicat. 

L’informe complet es pot consultar aquí i a continuació, repassem algunes de les qüestions que es desprenen de l’informe:

Menys interès en el que passa lluny de casa

L’informe constata que ha minvat l’interès en la informació internacional. Ho veuen així la  catorzena de periodistes entrevistats per l’informe: “si la informació internacional no interessava gaire abans de la pandèmia, amb la irrupció de la covid aquest interès s’ha esvaït de manera definitiva”. És a dir, la majoria de la ciutadania ha optat per consumir més què passava a casa seva. Al document s’apunta que són “nombrosos els conflictes internacionals que van quedar fora (i que continuen quedant fora) de l’agenda mediàtica, fet que va resultar molt positiu per a una sèrie de governs de caràcter autoritari que van veure, amb l’excusa de la pandèmia, el motiu i la justificació ideal per tancar les seves fronteres i prohibir l’entrada de periodistes i relator/es–observadors/es de drets humans”. 

El conflicte a l’Alt Karabakh o el gihadisme al continent africà: temes que no s’han explicat

Els temes que no s’han explicat durant aquests dos anys de pandèmia ja no es podran recuperar. Aquesta és una de les conclusions en què coincideixen totes les persones entrevistades per l’informe. A l’informe se’n destaquen alguns, com el conflicte que va afectar la República de l’Artsakh, o Alt Karabakh, tal com explica un dels periodistes que es va desplaçar fins al terreny, Karlos Zurutuza: “la covid ha tingut un efecte demolidor pel que fa a la informació d’internacional. El conflicte al Karabakh amb prou feines ha aparegut en els mitjans de comunicació”. 

Un altre exemple és el de la situació del gihadisme al continent africà. La periodista María Eulate apunta que “molts països africans no es van confinar i el gihadisme va anar-hi a l’alça. Això no ha sortit als mitjans; tampoc s’ha parlat a fons del conflicte al nord de Moçambic”. Altres qüestions que tampoc s’han cobert són convocatòries electorals importants i conflictes a l’Orient Pròxim o la situació que es viu en països de l’Europa de l’Est.

La pandèmia com a excusa per a governs autoritaris

Alguns governs de caràcter autoritari s’han aprofitat de la pandèmia com a excusa per prendre segons quines mesures. El periodista Albert Naya, corresponsal a Turquia, posa d’exemple el cas del país on treballa: “al govern d’Erdogan li ha anat genial la crisi ocasionada per la pandèmia per a tallar de soca-rel les protestes als carrers”. També ha estat una excusa per tancar algunes fronteres, tal com apunta Karlos Zurutuza: “Molts països s’han aprofitat d’una logística endimoniada: quarantenes llargues que la majoria dels periodistes o mitjans no es podien permetre en hotels de luxe, menys densitat de vols internacionals, visats complicats d’aconseguir, etcètera (…)”. 

A més, l’informe també recull el cop d’estat de Myanmar, el gener del 2021, que de seguida va quedar en oblit i no se sap quantes persones han mort en les manifestacions dels primers mesos ni quants periodistes encara són a presó.

La mirada paternalista del nord al sud

Un altre punt on posa el focus l’informe és en l’enfocament paternalista dels països del nord respecte els països del sud: “la mirada colonial, la infantilització i l’eurocentrisme són característiques del tractament periodístic que molts mitjans de comunicació del nord fan respecte dels països del sud global”. Al document s’apunten algunes propostes per revertir aquesta mirada colonial, apuntant a algunes de les qüestions que es defensen al Manual decolonialidad 10 y comunicación. Estrategias contra el racismo (2019)” , coordinat i editat per Alianza por la Solidaridad, com la importància de “repensar el món des dels marges, des d’una cosmovisió que quedi fora del pensament eurocèntric” i es subratlla que en aquest paper els mitjans hi tenen un paper clau.

Minories encara més oblidades

Els col·lectius vulnerables són els qui més han patit les conseqüències de la pandèmia de la covid. La periodista María Eulate ho constata: “les minories ètniques han patit molt durant aquesta pandèmia, i ho continuen fent. No ho hem explicat com calia. A l’Amazones, per exemple, el govern brasiler ha continuat expropiant terres i enviant empreses extractives i a colons a explotar els recursos naturals. És una tragèdia, però algunes minories han desaparegut de l’agenda informativa, com els rohingyes de Myanmar, per exemple”. O el cas dels maputxes a Xile, com apunta Meritxell Freixas. En aquest sentit, l’editor de l’àrea d’internacional de TV3, Joan Carles Peris considera que arran de la pandèmia “hi ha hagut un plus d’invisibilització” perquè “han desaparegut espais on es podia fer un seguiment específic [d’aquests temes]”. 

Context pandèmic, ideal per escampar notícies falses

Les notícies falses no són una novetat però el context pandèmic ha derivat sovint també en la publicació de rumors i notícies falses respecte el mateix virus. I l’informe conclou que això també ha passat en periodisme internacional. Es posa d’exemple França, on “les notícies falses han tingut molt d’impacte, sobretot pel que fa al coronavirus”, segons explica Elise Gazengel. En aquest sentit, també es fa referència a la precarietat del periodisme, tal com recull Mikel Reparaz: “La precarietat porta lligada una caiguda en la qualitat de la informació. Si tens menys gent [treballant], o les condicions són pitjors, és més complicat contrastar la informació i som més vulnerables a les informacions falses.”

Periodistes desprotegits

Precisament la situació laboral dels periodistes és un altre dels efectes col·laterals de la pandèmia. Lligat amb el desinterès en la informació internacional, també hi ha la davallada de la compra de temes, cosa que ha afectat els peroidistes freelance. Una situació a la qual s’hi ha d’afegir els costos de les quarantenes, la gestió de visats o les proves diagnòstiques. A més, també s’apunta que alguns mitjans han abaixat el preu per peça, la qual cosa ha contribuït encara més a la precarització del sector. 

La necessitat de recursos per poder fer periodisme internacional

El darrer apartat de l’informe recull propostes per millorar les cobertures d’internacional i una de les principals conclusions en què coincideixen els diferents periodistes és que cal més inversió, així com nous enfocaments, noves narratives i deixar de banda la mirada colonialista. Per això, es planteja incloure la veu de les persones pertanyents a les minories. A més, s’alerta de la dificultat de tornar a posar un tema sobre la taula de qüestions que no s’han complicat durant aquest temps arran de la pandèmia, tot i que algunes persones proposen recuperar aquests temes aportant context i perspectiva.

De fet, una altra proposta és apostar per un periodisme pausat que no estigui condicionat per una immediatesa que durant aquests dos anys ha relegat la cobertura periodística internacional a un segon pla.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.