És possible fer periodisme crític quan ets un petit mitjà de comunicació que no depèn (i no vol dependre) dels anunciants? Tendim a presumir-ne, de no dependre dels grans anunciants, però el cert és que prou costa tirar endavant.

«Periodisme que només depèn de les persones», diem a Setembre. Fins i tot vam crear una campanya de guerrilla amb pòsters gegants amb què les persones poden interactuar i on l’objectiu final sempre és deixar clar que no depenem ni de la publicitat, ni de grans empreses, ni de subvencions, ni de bancs. I amb aquesta il·lusió, i aprofitant que el mitjà celebra el seu cinquè aniversari, vam fer una promoció de subscripció aquestes festes. El resultat va ser desesperançador. Només volem dependre de les persones, sí, ens sembla la fórmula perfecta, tanmateix no és una opció gens fàcil. Aquestes persones de qui volem dependre són les mateixes que intenten posar el seu granet de sorra a tants altres projectes transformadors, les mateixes que han de pagar més de la meitat del seu sou per un lloguer i que han vist créixer les desigualtats i la precarietat amb aquests dos anys de pandèmia.

Estic parlant de mitjans crítics amb codis deontològics molt estrictes i poques propostes publicitàries per rebutjar. Això també inclou els ajuts públics. Com se sostenen aquest tipus de mitjans, doncs? En gran part, gràcies a les subscripcions. Aquest va ser un dels grans temes que va anar apareixent a la primera taula rodona del II Congrés de Periodisme Feminista Lucía Martínez Odriozola, dedicada als models de negoci i que pretenia respondre a la següent pregunta: Què pot aportar la perspectiva feminista a la sostenibilitat d’un mitjà de comunicació? Hi van participar companyes de la Directa, El Salto, La Marea i Píkara Magazine, mitjà que va organitzar el congrés el mes passat.

Totes les representants d’aquestes capçaleres coincidien en la necessitat de tenir una bona base social, però també en la dificultat de dinamitzar una cooperativa (la majoria d’elles ho són) des de la precarietat i des de les redaccions. «O faig periodisme o faig burocràcia», deia la companya de La Marea, entenent «burocràcia» com a sinònim de cuidar la comunitat.

I és que dependre de les persones no només és parar la mà quan arriben les quotes. A les persones se’ls ha de dedicar temps i amor, dinamitzar la participació i crear comunitat és molta feina. I en un temps on fins i tot els mitjans que sí que reben subvencions i depenen de grans anunciants demanen també que les seves lectores s’hi subscriguin, encara que sigui per poder llegir tres notícies al mes al seu web.

A banda de la dificultat econòmica, què passa si un dia un mitjà que només depèn de les persones publica alguna cosa que resulta molt molest per a les subscriptores? Andrea Momoitio, periodista de Píkara Magazine, escriu a l’article La tirania de les subscriptores que «tenim clar que, si algun dia publiquem un contingut que és incòmode per una institució pública i decideixen deixar d’anunciar-se a la nostra revista, rebríem el suport de qui ens vol independents. Imagina’t! Fulanito tracta de censurar a Píkara Magazine. Escàndol, però ens volen independents les nostres subscriptores? Volen que fem periodisme crític o volen que els reafirmem les seves pròpies creences?».

Em sembla un debat interessant, i obert, que Momoitio reflexiona així: «Fer periodisme crític, per un públic molt format en cert àmbit i amb una opinió molt clara ja sobre certes qüestions, té les seves complicacions. Davant l’auge dels mitjans de comunicació digitals, que busquen el seu espai, el seu públic específic, el seu petit nínxol, han perdut els mitjans de comunicació independència? Doncs potser sí.»

Els unfollows i la pèrdua de subscriptores pot temptar a no tocar certs temes. És això una altra forma d’autocensura, en aquest cas per les audiències?

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.