[Avui m’he llevat amb un missatge d’una amiga. Em demanava que revisés un document que presentava a la universitat per demanar finançament per la seva tesi. La meva amiga és científica i jo soc poc de números. En obrir l’arxiu, he llegit un munt de frases i n’he pogut entendre la meitat. Genial en forma i en argumentació; un projecte professional i fins i tot polític quant a la sensibilització sobre el biaix de gènere de la ciència. Una amiga científica m’ha enviat una cosa a mi perquè no s’atrevia a enviar-la sense que ningú la validés; “em dones seguretat {cor lila}” ha dit al final de la conversa.]

Fa uns mesos en Yeray S. Iborra posava el focus en com la precarietat del sector havia expulsat de la professió tantíssims companys i companyes cap a altres espais com per exemple la docència. Aquesta maleïda precarietat que ha fet que generem una relació d’amor i odi alhora cap a una feina cada dia més difícil de sostenir. La mateixa precarietat que ha aconseguit que el ventall de premis i beques hagin deixat de ser importants pel reconeixement que suposen i siguin una de les poques vies de finançament retroactiu per a projectes. Fins i tot, l’única manera de produir projectes propis. Amb tot, cada nova convocatòria és un miratge de possibilitats on acabem competint entre unes i altres per poder fer la nostra feina.

I… com travessa el gènere les convocatòries?

Quatre googlejades, cerques a twitter, i uns quants números: Premi Zampa 2021 de fotografia: dues dones entre els deu finalistes, Premi Joan Guerrero del Sant Pol Doc també de fotografia: dues dones entre els cinc finalistes, categoria de fotografia dels Rahola 2021: cap dona entre les dues finalistes. Aquest any, de nou la gala dels Gaudí s’omplirà de cinema, producció, fotografia, guió, cultura i també comunicació. Però, com tenim els números? En les categories de millor pel·lícula (llengua catalana i llengua no catalana) hi trobem vuit finalistes, d’aquests, només dos projectes són dirigits per dones. En la categoria de documental, hi trobem una dona, Alba Sotorra a la direcció de “El retorn, la vida després de l’ISIS” (feu el favor d’anar a veure aquest documental si encara no ho heu fet). Aquesta vegada, però, guió i direcció han assolit quotes de gènere paritàries dins els finalistes amb dos i dos a cadascuna de les categories. Tot i això, el Premi especial del Públic que permet la ciutadania votar la millor pel·lícula de l’any, ofereix vuit opcions de films dels quals només n’hi ha dos dirigits per dones.

De vegades, també hi som però, que no hi estiguem acostumades no vol dir que no passi. Fent un balanç ràpid, l’històric dels Premis Montserrat Roig de la ciutat de Barcelona recull dades encaminades a la paritat i fins i tot en el camp de la investigació, les dades recullen una participació força més alta de dones que d’homes. Màgia.

I una última dada, just la que m’ha mogut a triar el tema de l’article, la Beca Joana Biarnés, una aposta que duu el nom d’una de les primeres dones a exercir el fotoperiodisme a Catalunya i també l’Estat Espanyol. La beca, creada per donar suport per al desenvolupament fotogràfic d’un projecte i dirigida a professionals menors de 35 anys, culmina aquesta setmana la seva tercera edició. La primera convocatòria va presentar tres finalistes, entre ells, dues dones. En la segona edició de la beca, només una dels quatre finalistes (sis persones en tant que un era un projecte col·lectiu de tres homes) era una dona. A finals de la setmana passada es van anunciar els finalistes d’aquesta tercera i darrera edició, en la qual hi ha dues dones entre els sis finalistes.

Felicitats, companys, els premis i el món són vostres; que nosaltres ni produïm, ni dirigim, ni fotografiem, ni escrivim a risc de no existir. Però sobretot, ni ens atrevim.

No es tracta de donar-nos trofeus per feina mal feta, ni tampoc d’oferir beques i premis en línies no mixtes. Es tracta de destruir una síndrome de la impostora en femení que ens ofega davant la seguretat de molts altres companys a l’hora de compartir, presentar, mostrar les nostres feines i fins i tot competir. Tanmateix, no es tracta només que continuem empoderant-nos, participant de grups de dones, compartint les nostres feines amb companyes i amigues perquè ens recordin que són bones o que mereixem reconeixement. Es tracta també que els homes feu els deures.

Em costa escriure aquestes línies preguntant-me si algun dels homes finalistes de qualsevol edició, concretament de la Biarnés, va reflexionar sobre la rellevància del nom de la beca i les dificultats afegides que tenen les fotògrafes per donar sortida als seus projectes i, fins i tot, començar-los. Algú es va preguntar si potser no calia ocupar (també) aquell espai? Em costa, en part, perquè comparteixo professió amb homes que admiro tant personalment com professional. El mateix Samuel Nacar va guanyar la segona edició de l’esmentada beca i l’orgull i la il·lusió no em cabien al pit.

Ara bé, obviar les dificultats afegides que les dones tenen per accedir a segons quins espais professionals, mediàtics, de rellevància, etc.. és tenir molta falta de vista, i un morro important. I tot, sense obrir altres melons com la dedicació en temps i càrrega mental a les tasques de cures, l’impacte de la maternitat/paternitat en ambdós gèneres, i altres detalls i regalets del patriarcat. Malgrat tot, i més enllà d’un enèsim intent que vosaltres, homes, pugueu revisar de tant en tant l’espai que ocupeu, crec fermament que apostar per premis i beques més paritaris i diversos oferirà una mirada diferent. Hem conegut el món a través de l’home blanc i (oh, sorpresa!) no és l’única manera de mirar-lo.

[La meva amiga científica llegirà aquest article abans d’enviar-lo a l’editora, em dona seguretat {cor lila}.]

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.