La Cambra de la Propietat Urbana (CPU) porta Crític als tribunals per impedir que publiqui qui són les empreses que acumulen més pisos de lloguer a Catalunya. Per fer front a les despeses judicials que representa aquesta acció, des del mitjà acaben d’engegar una campanya de Verkami. En parlem amb Laura Aznar i Roger Palà, periodistes de Crític, que defensen el dret a la informació i denuncien les traves de les administracions per limitar l’accés a segons quines dades.

La Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona ha presentat un contenciós administratiu per evitar que publiqueu qui són les empreses grans tenidores d’habitatge. Com s’ha arribat fins aquí?

LAURA AZNAR (LA). Des de CRÍTIC vam fer una petició de dret d’accés a la informació pública sobre qui són els grans propietaris, és a dir aquells que tenen més de 10 habitatges en règim de lloguer. Vam traslladar la petició a l’Incasòl, que és l’organisme on estan dipositades les fiances dels lloguers. Demanàvem tant per les persones físiques com les jurídiques, i volíem saber en quins municipis s’ubicaven les propietats. L’Incasòl va acceptar parcialment la informació: ens va dir que no ens podien donar els noms i cognoms de les persones físiques, perquè atemptaria a la protecció de dades, però que ens les podien identificar com a persones físiques i dir-nos quantes eren grans propietàries a Catalunya. Pel que fa a les empreses, ens podien facilitar els noms de les públiques, que són una part ínfima del total, però les privades s’indicarien com a persones jurídiques, sense identificar-les.

I un cop us diuen que no us facilitaran aquesta informació, què vau fer?

Roger Palà (RP). Hi ha 3.600 empreses que acumulen 10 o més pisos. I d’aquestes, n’hi ha 10 que en tenen 25.000 i vam publicar un primer article amb aquestes dades. Aleshores vam presentar un recurs a la Comissió de Garanties per l’Accés a la informació pública, la GAIP. El procediment va durar mesos però finalment va fer una resolució favorable a nosaltres, que diu que Crític té dret a que l’Incasòl ens faciliti els noms dels grans tenidors i empreses. A partir d’aquí, la Cambra de la Propietat Urbana va decidir presentar un contenciós administratiu i tirar endavant una acció judicial per evitar que se’ns faciliti aquesta informació.

Us ha sorprès que us portin als tribunals?

RP. No, perquè sabem que moltes vegades el poder utilitza els tribunals i la justícia en general per entorpir, d’alguna manera, la feina dels periodistes. No som els primers a qui ens denuncien i no és la primera vegada que Crític ha d’afrontar una situació d’aquestes característiques. El que sí que ens ha sorprès són els arguments que fa servir la Cambra per demandar-nos, perquè una de les coses que diu és que si publiquem aquesta informació, estarem incentivant de forma indirecta la ocupació il·legal de pisos i a que els llogaters deixin de pagar les seves rendes.

Però les dades que demaneu no fan referència a pisos buits.

RP. Exacte. Aquests arguments que defensen s’allunyen moltíssim del que considerem que és la realitat. Nosaltres fem periodisme, defensem el dret a la informació, aquesta és una informació en mans dels poders públics i com a tal hauria d’estar completament pública perquè tothom pogués saber quins grans tenidors hi ha, quants pisos tenen en propietat i d’aquesta manera exercir els seus drets reconeguts per les lleis.

Malgrat els canvis en els darrers anys per part de les administracions amb la llei de transparència, a efectes pràctics les traves per accedir a la informació continuen existint? 

LA. L’aprovació de la llei de transparència l’any 2014 suposa un avenç molt interessant a nivell d’accés a la informació pública. I gràcies a això hi ha informacions que abans no eren públiques i ara tant periodistes com la ciutadania hi tenim accés. Però el fet que existeixi aquesta empara legal no impedeix les inèrcies d’algunes administracions, que sistemàticament intenten impedir o bloquejar aquest accés. Sobretot quan les informacions que es sol·liciten poden posar en entredit la bona imatge de l’administració. Primer ho fan a partir de traves burocràtiques i després s’arriba al poder judicial.

RP. En aquest cas, s’ha tingut una visió molt limitadora del dret d’accés a la informació pública. No pot ser que tinguem una llei de transparència i que la mateixa administració es dediqui a posar-hi traves.

Aquest cas concret afecta un tema relacionat amb l’habitatge. És un àmbit on us heu trobat amb més opacitat o més dificultats per accedir a la informació?

RP. Havíem fet altres peticions sobre aquestes qüestions i no havia estat difícil. Però en tots aquells temes que afecten la relació de les administracions públiques amb els grans poders i interessos privats, moltes vegades topem amb una visió limitadora. I la llei de transparència ens ha de servir per fiscalitzar tant els poders públics com també aquells poders privats que hi tenen relació.

Els poders privats encara procuren protegir-se i no deixar-se fiscalitzar?

LA. És una actitud defensiva que també busca el desgast del periodista que sol·licita les dades. Quan l’administració no et vol facilitar les dades per l’argumentació que sigui, el procediment a partir del qual les pots obtenir no és fàcil ni àgil. De manera que moltes vegades ja no és només una actitud defensiva en contra de facilitar-te les dades, sinó que part d’aquesta estratègia consisteix en buscar el degast del periodista. I com que no tots tenim el temps per dedicar-te a insistir, de vegades s’acaba desistint. Això es és part de l’estratègia quan no hi ha compromís amb la transparència.

RP. en realitat seria bo per la Cambra de la Propietat Urbana que se sapigués qui són els gran tenidors d’habitatge. Seria bo per tothom. Saber si realment hi ha unes empreses que acumulen molts pisos és un exercici sa i de democràcia consolidada. Perquè en el moment que això és així i existeixen situacions de vulnerabilitat és un tema important pel debat públic. I al final com a periodistes el que volem és generar un debat en la opinió pública que faci que la nostra democràcia tingui més qualitat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.