Cliqueu a la portada per descarregar l'informe en pdf.

Cliqueu a la portada per descarregar l’informe en pdf.

 

Els incidents contra periodistes protagonitzats per cossos policials s’han intensificat en els darrers anys. Aquest informe analitza les agressions, entrebancs i sancions contra periodistes per part de cossos policials recopilats al Mapa de la Censura els anys 2020 i 2021 i conclou que el 32% dels incidents contra periodistes en aquest període de temps els ha causat la policia. La majoria, en el marc de mobilitzacions al carrer, principalment durant manifestacions o en desnonaments, contextos on es constata una tendència a l’alça pel que fa a sancions contra periodistes en aplicació de la llei mordassa.

Índex

Introducció

Metodologia

Anàlisi quantitativa

Incidents per mesos

Incidents per categories

Incidents per causant

Anàlisi qualitativa

Mireia Comas i Albert Garcia, víctimes i acusats

Onze periodistes ferits per la policia en les protestes per Pablo Hasél

Desnonaments amagats

Sancions per ‘llei mordassa’ a l’alça

Conclusions

Annex

Introducció

Els darrers anys, en un context de mobilitzacions excepcionals, els incidents contra periodistes protagonitzats per cossos policials s’han intensificat. Precisament, al mes de setembre de 2021, després d’observar un increment de casos d’intimidacions i atacs a la premsa, la Comissió Europea (CE) va fer públiques un conjunt de recomanacions per als estats membres. Entre les propostes, la CE suggereix que els estats membres proporcionin formació periòdica a les autoritats policials i judicials per garantir que els periodistes i altres professionals dels mitjans de comunicació puguin treballar amb seguretat i sense restriccions durant les manifestacions, ja que registra que gairebé un de cada tres incidents es va produir durant aquests esdeveniments.

En aquesta línia, la Federació Europea de Periodistes assenyala en els seus informes l’augment de la violència policial contra periodistes a l’Estat espanyol i reclama als governs mesures per posar-hi fi. Amb les dades recollides al Mapa de la Censura als Països Catalans, editat per l’Observatori Crític dels Mitjans Mèdia.cat, del Grup de Periodistes Ramon Barnils, es confirma l’alerta de la Federació: una part important d’agressions físiques i també d’amenaces, intimidacions, obstaculitzacions i identificacions als professionals de la informació les han causat els cossos policials, sobretot durant les mobilitzacions al carrer.

Tot i que el 2019, amb les manifestacions contra la sentència del procés, va ser l’any més acusat, la tendència s’ha mantingut durant el 2020 i el 2021, un període marcat per les protestes arran de l’empresonament del raper Pablo Hasél el febrer de 2021 –quan el Consell d’Europa va difondre una alerta pels periodistes «colpejats per policies antidisturbis» a València–, i també per incidents en la cobertura de desnonaments, que han protagonitzat multitud de casos.

Precisament, arran dels incidents per la detenció del raper, el Grup de Periodistes Ramon Barnils va mantenir una reunió amb l’aleshores Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó. La trobada va servir per compartir la preocupació i acordar accions davant les agressions als professionals de la informació i els impediments a la tasca periodística, de les quals els cossos policials en continuen sent causants habituals. També en va sortir la necessitat d’agendar una reunió amb el conseller d’Interior, per tractar sobre el model d’ordre públic a Catalunya, que s’està treballant en  una comissió parlamentària que va arrencar el passat 26 de novembre de 2021. La trobada s’ha sol·licitat per fer en les properes setmanes.

Més enllà de les agressions protagonitzades per cossos policials, també s’observa una tendència a l’alça de periodistes sancionats a través de la Llei orgànica 4/2015, de protecció de la seguretat ciutadana, coneguda com a llei mordassa. La polèmica normativa, que va aprovar en solitari el PP i que el PSOE i Podemos es van comprometre a eliminar, continua en vigor i intacta (tot i que el Congrés espanyol ha arribat a un acord per modificar-ne alguns articles) i afecta també professionals de la informació.

Nombroses organitzacions en reclamen la retirada, com ara Amnistia Internacional, que denuncia que està farcida d’imprecisions legals que afavoreixen la discrecionalitat policial, provoca l’autocensura informativa i la desmobilització ciutadana. Com 270 organitzacions arreu de l’Estat espanyol, el Grup de Periodistes Ramon Barnils també en demana la derogació perquè considera que la legislació restrictiva és ara com ara el major escull contra la llibertat de premsa.

En aquest context, a partir d’un recull dels darrers dos anys, l’informe pretén alertar l’opinió pública del nombre significatiu d’incidents protagonitzats per cossos policials i incidir en la implementació de protocols i mecanismes per garantir el dret a la informació en el present i en el futur.

Metodologia

Aquest informe es basa en les dades recollides en el Mapa de la Censura als Països Catalans durant el 2020 i el 2021. Es tracta d’una eina impulsada pel Grup de Periodistes Ramon Barnils que, des de l’any 2015, registra incidents que coarten la tasca dels periodistes o que poden restringir la llibertat d’expressió o el dret a la informació de la ciutadania als territoris de parla catalana.

D’entre totes les variables que inclou el Mapa, i a causa del context i de la tendència dels darrers anys, l’informe analitza només els incidents que afecten periodistes i són causats per cossos policials. Els casos i la informació que s’hi recullen estan basats en aquells fets o denúncies publicades tant a través dels mitjans de comunicació com de les xarxes socials —posteriorment verificades— o que arriben directament a l’equip de Mèdia.cat. Per tant, pot haver-hi incidents que no constin perquè no n’hem arribat a tenir coneixement.

Per facilitar-ne tant la cerca com l’anàlisi posterior, les dades al conjunt del Mapa s’ordenen per anys —també es mostra l’evolució dels dotze darrers mesos—, per categoria —cada una identificada amb un color— segons la tipologia de l’incident, per causant, per data o interval temporal, per localització i per paraula clau. Pel que fa a la classificació per categories, cal advertir que alguns incidents afecten més d’un professional de la informació i que, excepcionalment, algun incident està inclòs en més d’una categoria.

Per elaborar l’informe s’han filtrat automàticament els incidents amb els cossos policials com a causants, però s’ha hagut de fer un filtratge manual per desgranar els que afectaven periodistes. En restringir el focus en els professionals de la informació com a afectats i cossos policials com a causants, només s’han detectat incidents dins les categories «Agressions físiques», «Amena- ces, intimidacions i obstaculitzacions», «Denúncies, procediments i resolucions judicials», «Identificacions, retencions i detencions», «Sanció administrativa (llei mordassa)» i excepcionalment «Legislació i posicionaments de poders públics» i «Pressions, censura o autocensura».

Totes les categories del Mapa

Acomiadaments i precarietat
Agressions físiques
Amenaces, intimidacions i obstaculitzacions
Assetjament o agressions sexistes i ciberassetjament
Censura algorítmica
Censura d’expressions artístiques i acadèmiques
Censura d’expressions polítiques
Censura de continguts i opinions a la xarxa
Confiscació de material de treball i desperfectes
Denúncies, procediments i resolucions judicials
Identificacions, retencions i detencions
Legislació i posicionaments de poders públics
Pressions, censura o autocensura
Sanció administrativa (llei mordassa)

Anàlisi quantitativa

Durant dos anys, entre el gener de 2020 i el desembre de 2021, el Mapa de la Censura de Mèdia.cat ha recollit 268 incidents en què de diverses maneres s’ha obstaculitzat o coaccionat el dret a la informació i la llibertat d’expressió. Del total, el 25% són casos protagonitzats per cossos policials contra periodistes —68—, un percentatge només 4,5 punts inferior al registrat el 2019, un any marcat per les mobilitzacions postsentència. Aleshores, d’un total de 261, 77 incidents —que equivalen al 29,5% del total— els van causar agents policials contra professionals de la informació.

Per tant, si bé és cert que la tendència —marcada per les restriccions arran de la pandèmia— en el nombre d’incidents ha anat a la baixa des de 2019, proporcionalment els episodis causats per la policia conserven pràcticament el mateix pes sobre el total.

Incidents per mesos

Durant els darrers dos anys, el pic més pronunciat d’incidents que afecten periodistes se situa en el mes de febrer de 2021, quan van tenir lloc les mobilitzacions contra l’empresonament del raper Pablo Hasél arreu dels Països Catalans. Durant les protestes, 12 periodistes van ser coaccionats de diverses maneres per la policia mentre treballaven al carrer, la qual cosa representa més d’una tercera part dels incidents classificats en aquest causant i el 18% de la suma dels dos anys.

Un altre mes on es concentra un nombre més elevat de casos que la resta és l’octubre de 2020, quan —coincidint amb el tercer aniversari del referèndum, la Diada Nacional del País Valencià i diversos desnonaments— se’n van recollir 9. La resta de mesos, tant de 2020 com de 2021, registren una forquilla d’incidents que oscil·la entre 1 i 5.

 

Incidents per categories

Els incidents protagonitzats per cossos policials contra periodistes que han obstaculitzat o coaccionat el dret a la informació —focus de l’anàlisi— s’agrupen en més d’una categoria. Concretament, en “Agressions físiques”, “Amenaces, intimidacions i obstaculitzacions”, “Denúncies, procediments i resolucions judicials”, “Identificacions, retencions i detencions”, “Legislació i posicionaments de poders públics”, “Pressions, censura o autocensura” i “Sanció administrativa (llei mordassa)”.

La tipologia que suma més incidents és la d’«Identificacions, retencions i detencions» per part d’algun cos policial a periodistes amb un total de 22 (13 el 2020 i 9 el 2021). De mitjana, el nombre d’incidents recollits d’aquesta categoria durant el període analitzat és 6 punts inferior al de 2019, quan en van ser 16. També cal tenir en compte que alguns incidents afecten més d’una persona, i alhora, que n’hi ha que, excepcionalment, es recullen en més d’una categoria.

Just per darrere, n’hi ha 19 a la categoria d’”Amenaces, intimidacions i obstaculitzacions” —14 el 2020 i 5 el 2021. De mitjana, el nombre d’incidents recollits en aquesta categoria durant el període analitzat és lleugerament superior al de 2019 (quan en van ser 7). I seguidament, no- més amb dos incidents menys, se situen les «Agressions físiques», que els cossos policials van protagonitzar en 3 ocasions el 2020 i en 14 el 2021. Especialment, les agressions es van produir durant les mobilitzacions per demanar la llibertat de Pablo Hasél, quan diversos professionals van ser ferits amb bales de foam. Així i tot, el nombre va ser inferior al de 2019, quan el Mapa de la Censura va registrar 52 agressions per part de cossos policials contra professionals de la informació, la majoria en el marc de les protestes contra la sentència del Procés, un volum que no s’ha tornat a repetir.

Les categories «Denúncies, procediments i resolucions judicials» i «Sanció administrativa (llei mordassa)» guarden relació. En diverses ocasions la policia ha advertit el periodista que estava denunciat, però la denúncia no ha arribat mai. En d’altres sí que ha arribat i es tracta de l’aplicació de la Llei orgànica 4/2015, coneguda com a llei mordassa. Finalment, també s’ha obert algun procediment d’acord amb altres marcs normatius.

En tot cas, durant el període que comprèn l’informe, els agents de l’autoritat han dut a judici dos fotoperiodistes (Mireia Comas, el 2020, i Albert Garcia, el 2021) i han sancionat amb la llei mordassa 9 professionals —2 el 2020 i 7 el 2021—. En un altre cas de 2021, els policies van assegurar al fotoperiodista que quedava denunciat, però en el moment de tancar l’informe encara no havia rebut cap notificació a casa. Les dades suposen un increment superior al doble respecte als incidents emmarcats en aquestes dues categories —”Denúncies, procediments i resolucions judicials” i “Sanció administrativa (llei mordassa)”— el 2019.

Pel que fa a la categoria «Legislació i posicionaments de poders públics», específicament protagonitzats per cossos policials, el 2020 només se n’han registrat 2. Igualment, el mateix any consten tan sols dos incidents en relació amb «Pressions, censura o autocensura».

Incidents per causant

En el període analitzat, un nombre significatiu de tots els incidents que afecten professionals de la informació han estat causats per cossos policials. D’entre totes les categories, concretament 68 (un incident està sumat també a ciutadania-extrema dreta perquè conté ambdós causants) d’un total de 211, és a dir, un 32%. El percentatge d’incidents protagonitzats per la policia contra periodistes baixa fins al 25% si prenem com a referència tots els incidents, és a dir, també aquells que afecten altres persones fora del sector mediàtic.

Més enllà de cossos policials, la resta de casos deriven d’actuacions dels mateixos mitjans de comunicació o grups mediàtics, de la ciutadania, la judicatura, governs, partits polítics, empre- ses tecnològiques o d’altres. Es poden consultar totes aquestes dades amb detall al Mapa de la Censura, que s’actualitza setmanalment. Cal tenir en compte també que, excepcionalment, hi ha 8 incidents que es recullen en més d’una categoria, per exemple hi ha casos que consten a amenaces i també identificacions, o bé a agressions físiques i amenaces, tal com es pot consultar a l’annex.

Entrant al detall anual, el 2020, de 119 incidents que afecten periodistes, el causant que en con- centra més és “Cossos policials” amb 38, un 32% del total. Per darrere, amb 25, el segueix «Ciutadania», el 21%.

El 2021, la policia també pren la primera posició com a causant, en protagonitzar també 38 incidents d’un total de 92, el 41%. Per darrere de cossos policials, també hi figura la ciutadania, amb 25 incidents, que representen un 27% del total.

Anàlisi qualitativa

Els incidents causats per cossos policials que afecten el dret a la informació estan estretament relacionats amb la mobilització al carrer. Després d’un 2019 marcat per les protestes postsentència, la covid-19 ha implicat una acusada reducció de la protesta que explica una disminució de casos els dos anys següents. Això no treu, però, que la pandèmia, a més d’impactar en la salut i l’economia, hagi afectat també el dret a la informació, afegint dificultats i obstacles en la cobertura al carrer, però també en rodes de premsa no presencials, així com amb l’onada d’expedients de regulació temporal d’ocupació.

Encara que no és obligatori, la majoria de professionals de la informació que van patir algun tipus d’incident amb cossos policials duien braçal de premsa, és a dir, anaven visiblement acreditats. No es disposa de xifres exactes, perquè aquesta variable no s’ha pogut recollir de manera sistemàtica, però en la majoria d’incidents compilats consta que en duien.

La no-obligatorietat, però, no ha evitat que en diverses ocasions, des del cos de Mossos d’Esquadra, s’hagi suggerit dur braçal, una recomanació que ha generat inseguretat als periodistes. La darrera vegada va ser durant la pandèmia, el 17 de març de 2020, quan el cos policial va traslladar un avís al Col·legi de Periodistes de Catalunya recomanant que els professionals que treballessin al carrer mentre durés l’estat d’alarma anessin identificats amb el braçal o armilla oficials.

 

Mireia Comas i Albert Garcia, víctimes i acusats

Durant el 2020 i el 2021, els fotoperiodistes Mireia Comas i Albert Garcia han vist perjudicada la seva tasca professional en ser sotmesos a procediments judicials. Mentre Mireia Comas va ser detinguda quan cobria un desnonament a Terrassa el 13 d’octubre de 2020 i jutjada el 2 de desembre, Albert Garcia va ser detingut durant les protestes postsentència el 18 d’octubre de 2019 —fora del període analitzat— i va ser jutjat el 14 d’octubre de 2021.

La detenció de Comas es va produir al carrer Àngel Guimerà del barri de Can Palet de Terrassa, on havia acudit a cobrir un desnonament d’una dona amb un nadó en situació de vulnerabilitat. La fotoperiodista relata que, quan va arribar, els Mossos d’Esquadra ja eren dins l’immoble i que es va quedar al replà, però, en canvi, en l’atestat, els agents l’acusen d’haver intentat entrar al pis. «Quatre agents em van envoltar dient-me que em prendrien la càmera si feia fotos i jo em vaig identificar. Em van començar a amenaçar, em vaig sentir intimidada, i un va ordenar que em retinguessin al pis de dalt”, relata Comas. Aleshores, la periodista va voler marxar de l’edifici i explica que quan una agent li va barrar el pas, van tenir una “topada”. La fotoperiodista denuncia que la van «placar contra la paret amb el colze al coll» i la van tenir una hora emmanillada. Després, afegeix, la van deixar dins el vehicle policial, també emmanillada i amb el cinturó posat, mitja hora més.

Acusada d’un delicte d’atemptat contra l’autoritat, Comas va seure al banc dels acusats enfrontant-se a una petició de fiscalia d’un any de presó i 170 euros d’indemnització. El 17 de desembre de 2020, el Jutjat Penal número 3 de Terrassa va absoldre la fotoperiodista sense donar versemblança al relat de Mossos d’Esquadra i sentenciant que no havia quedat “degudament provat” que atemptés contra l’autoritat. Alhora, va posar sobre el paper les contradiccions dels agents.

El Sindicat de Periodistes de Catalunya, el Grup de Periodistes Ramon Barnils, el Sindicat de la Imatge UPIFC —al qual està afiliada— i l’Associació Nacional d’Informadors Gràfics de Premsa i Televisió (ANIGP-TV) van expressar el seu suport a Comas i van considerar que la seva detenció havia estat “del tot arbitrària i que només tenia l’objectiu que no pogués fer la seva tasca professional”. En aquesta línia, la Divisió d’Afers Interns (DAI) de la policia catalana va obrir un expedient per aclarir si la detenció es va efectuar d’acord amb els protocols policials o es va vulnerar el dret a la informació, però es va tancar sense «elements suficients per desmuntar la versió policial», segons van informar Comas.

La detenció d’Albert Garcia es va produir a la plaça Urquinaona de Barcelona durant els enfrontaments entre manifestants i policies arran de la sentència del Procés, en el que popularment es va anomenar batalla d’Urquinaona. El fotoperiodista d’El País, que duia el braçal de premsa, estava fotografiant la detenció violenta per part d’uns agents del Cos Nacional de la Policia espanyola, quan assegura que un antiavalots se li va posar a un pam de la càmera per evitar que pogués seguir documentant el que passava i li va donar un cop fort i contundent al pit. Garcia explica que quan li va recriminar l’agressió, l’agent va cridar que l’havia agredit i va demanar que el detinguessin. El fotoperiodista denuncia, i ho demostren les gravacions i fotografies d’altres professionals, que va rebre cops, va ser emmanillat amb les mans a l’esquena i arrossegat fins a la Prefectura Superior, a la Via Laietana.

Va arribar a judici acusat d’agredir un antiavalots de la policia espanyola i amb una petició de fiscalia d’una multa de 4.800 euros, que inicialment li demanava un any i mig de presó. En va sortir absolt per «falta de proves» el 2 de novembre de 2021. Com el de Comas, el cas d’Albert Garcia va despertar la solidaritat entre periodistes i fotoperiodistes, que es van concentrar una setmana abans del judici a la Delegació del Govern espanyol a Barcelona per denunciar que es tractava d’un «judici a la premsa». Alhora, diversos sindicats i associacions professionals del gremi, incloent-hi el Grup de Periodistes Ramon Barnils, van donar-li suport.

Són els únics dos casos registrats durant el període analitzat en què cossos policials han fet seure periodistes al banc dels acusats d’on n’han sortit absolts, però anteriorment n’hi ha hagut d’altres. El 2019, el fotoperiodista freelance Isidre Garcia Puntí va ser jutjat i final- ment també absolt. Els Mossos van acusar-lo d’haver provocat una fractura al tendó d’Aquil·les del peu a un agent de la BRIMO amb el llançament d’una tanca metàl·lica, el 25 de març de 2016, durant les protestes que hi va haver al barri barceloní de Gràcia després del desallotjament del Banc Expropiat. Li demanaven una pena de quatre anys de presó, així com una indemnització de 69.000 euros, i va haver d’esperar tres anys fins a ser absolt.

També el 2019, al mes de gener, el fotoperiodista Carles Palacio va ser detingut per la Policia Nacional espanyola a Girona. L’acusaven de desordres públics durant l’ocupació de les vies de l’AVE amb motiu de l’aniversari d’un any de l’1 d’Octubre, tot i que hi havia estat treballant identificat amb braçal. Finalment, el mes de novembre, la denúncia es va arxivar.

En canvi, dins el període analitzat, un agent de la Brigada Mòbil de Mossos sí que ha estat condemnat per agredir un periodista. El 31 de maig de 2021, l’Audiència de Barcelona va condemnar a dos anys de presó un policia per un delicte de lesions amb ús d’instrument perillós contra el periodista de la Directa Jesús Rodríguez per uns fets que es remunten al 2016, durant el desallotjament del Banc Expropiat.

Onze periodistes ferits per la policia en les protestes per Pablo Hasél

El recull d’incidents causats per cossos policials contra professionals de la informació al Mapa de la Censura està fortament marcat per la detenció del raper Pablo Hasél a Lleida, el 16 de febrer de 2021. Les mobilitzacions contra el seu empresonament van deixar un balanç de 16 periodistes ferits a Barcelona, Girona i València, la majoria, 11, per la policia (i un altre classificat en la categoria “Identificacions, retencions i detencions”, no en “Agressions físiques”).

Si prenem com a referència les 21 agressions físiques registrades durant el 2021 contra periodistes —per part de diferents causants—, aquelles protagonitzades per membres de cossos policials en el marc de les protestes per la llibertat del raper representen més de la meitat.

Entre els ferits n’hi ha set per projectils de foam, les bales que van reemplaçar les popularment conegudes com a pilotes de goma, després que el mateix Parlament de Catalunya acordés la prohibició del seu ús per la policia autonòmica el 8 de novembre de l’any 2013. Durant les protestes, entre el 16 i el 18 de febrer de 2021, els periodistes van rebre impactes de foam a diferents parts del cos: colze, turmell, cama, mà, engonal i fins i tot al cap, contradient així el protocol. El document estableix que les llançadores de foam “s’han d’emprar sempre sota els principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat” i de l’abdomen cap avall i, en cas que la persona tingui un objecte “llancívol, contundent o arma blanca”, es pot adreçar també a les extremitats.

La periodista d’Europa Press Marta Palma és qui va patir l’impacte de foam al cap, darrere l’orella, mentre trucava a una ambulància perquè assistís la noia a qui li van buidar un ull. Palma explica que va notar l’impacte en el moment que s’havia allunyat una mica de la vorera per poder veure i transmetre al servei d’atenció de trucades d’urgència 112 a quina altura del carrer era la noia ferida. Duia armilla de premsa i el braçal posats. Després de ser atesa a l’ambulància li van fer un TAC a l’hospital i van descartar res greu, però va patir marejos alguns dies després.

A banda de foam, almenys tres periodistes més van patir altres agressions per part de la policia: el fotoperiodista de Levante Germán Caballero va denunciar per Twitter que la policia li havia propinat alguns cops de porra al ventre i les cames mentre cobria la protesta; el periodista de València Extra Sergi Pau va relatar que la policia espanyola l’havia colpejat a l’esquena, on duia la motxilla, tot i anar «identificat, amb les mans amunt» i haver repetit: «Vinc de premsa, vinc de premsa»; la periodista de la televisió valenciana Mar Segura Mondéjar va denunciar que, mentre cobria la manifestació per la llibertat d’expressió a València per al programa Pròxima parada, la Policia Nacional espanyola li havia pegat: “No els ha importat que portés el micròfon d’À Punt. És només una mostra de la desproporció i brutalitat de l’actuació policial hui”. En un fil de piulades va afegir que hi havia hagut “moltíssims més casos d’agressions” per part de la policia.

En el marc de les protestes contra l’empresonament de Hasél també es van produir identificacions de professionals, com la del fotoperiodista freelance i col·laborador de l’agència NurPhoto Carlos Pérez Martínez. Va ser identificat per agents dels Mossos d’Esquadra després de fotografiar una identificació en un portal, malgrat que havia mostrat el braçal. Quan marxava i havia caminat alguns metres, dos agents el van aturar i li van recriminar haver pres les fotografies.

Més enllà dels incidents del mes de febrer de 2021, altres periodistes han patit traves al desenvolupament de la seva feina durant altres mobilitzacions els darrers dos anys. Concretament, s’han recollit 8 incidents protagonitzats per cossos policials fora de les protestes per Hasél, 7 durant el 2020, i en gran part consisteixen en identificacions: durant una mobilització a la plaça Urquinaona el gener de 2020, en el transcurs de la visita del rei espanyol al monestir de Poblet el juliol de 2020, en una suposada convocatòria a la plaça Urquinaona l’octubre de 2020 o durant la Diada del País Valencià, tant el 2020 com el 2021. Alhora, diversos periodistes han estat identificats per cossos policials en el marc d’actes del partit d’extrema dreta Vox i un agredit, en dues ocasions el 2020 i en tres el 2021 (dos identificats i un ferit arran del tret d’una salva per part d’un agent de la Brigada Mòbil).

 

Desnonaments amagats

Almenys en disset ocasions en els darrers dos anys, els incidents per part de cossos policials s’han produït durant la cobertura de desnonaments. Per una banda, diversos fotoperiodistes es queixen de les dificultats amb què topen per treballar quan es desplega un operatiu de Mossos d’Esquadra per donar cobertura a la comitiva judicial. En moltes ocasions, l’operatiu es posa en marxa abans de l’hora prevista d’arribada de la comitiva i els professionals queden darrere els perímetres policials, sense cap accés al que hi passa darrere, sense bona visibilitat, i, per tant, sense poder desenvolupar una tasca informativa adequada.

Durant els dos darrers anys s’han registrat una desena d’identificacions, almenys sis de les quals han acabat amb una sanció en aplicació de la Llei de seguretat ciutadana. Alhora, en altres cinc ocasions els professionals han patit amenaces, intimidacions o obstaculitzacions per part de la policia (un cas està repetit en les dues categories perquè inclou identificació i amenaça i, com a mínim, un altre inclou més d’una persona), i almenys dos professionals han estat agredits físicament per alguns agents. El 14 de desembre de 2020, el fotoperiodista Joan Mateu Parra va rebre tres cops de porra extensible quan cobria un desallotjament al número 597 del carrer Còrsega de Barcelona, i el 14 de gener de 2021, el fotoperiodista Pol Cartie va denunciar haver rebut empentes i cops per part d’un agent de l’ARRO durant un desnonament al carrer de la Riereta del barri del Raval de Barcelona, tot i dur braçal i identificar-se com a premsa.

Entre les dificultats registrades destaca el cas del 17 de setembre de 2021, que va afectar el conjunt de la premsa que cobria un desnonament al barri del Farró de Barcelona. Segons va relatar el periodista Andreu Merino, el responsable de l’operatiu va dir-los que havien de sortir del perímetre policial «sense donar més explicacions», i a la pràctica això va impedir gravar l’actuació policial perquè els vehicles de l’ARRO tapaven la visibilitat. El Col·legi de Periodistes de Catalunya va demanar explicacions i assegura que el cos va contestar que “en cap cas hi ha hagut, ni hi ha, voluntat d’obstruir la feina dels mitjans de comunicació”, “s’ha establert una zona de seguretat des d’on els periodistes tenien visibilitat (com ho demostren imatges de TV)”. Les imatges a què feien referència es van poder enregistrar gràcies a una veïna que va permetre l’accés als periodistes del programa Planta baixa de TV3 al balcó. Una situació similar es va produir el 20 de desembre durant un desnonament al número 209 del carrer Roger de Flor de Barcelona.

L’any abans, l’octubre de 2020, la fotoperiodista Lorena Sopena feia fotos per al Diari de Barcelona del desnonament d’una família amb tres criatures al barri de Ciutat Meridiana de Barcelona quan agents de la unitat d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra la van fer fora, esgrimint que “no era un lloc segur”. Sopena, que duia braçal de premsa i no dificultava les tasques policials, explica que va insistir en la necessitat de ser a un lloc des d’on tenir visibilitat. Els Mossos van demanar-li que s’acredités i van dir-li que la denunciarien per desobediència.

Sancions per ‘llei mordassa’ a l’alça

El Mapa de la Censura ha procurat registrar les sancions en aplicació de la Llei 4/2015, de protecció de la seguretat ciutadana, coneguda com a llei mordassa, contra periodistes. Es dona la circumstància que, a banda d’aquells professionals que ja han rebut la notificació de sanció, n’hi ha que han estat identificats mentre exercien la seva feina —i fins i tot advertits de possible denúncia—, però finalment no han estat sancionats, i d’altres contra els quals hi ha un procediment obert però encara no han rebut la notificació. En total, entre el 2020 i el 2021 s’han pogut recollir nou procediments sancionadors contra periodistes, amb tendència a l’alça: mentre el 2020 en consten 2, el 2021 se n’han registrat 7.

Gairebé totes les sancions compilades deriven de cobertures de desnonaments, i en la majoria dels casos els Mossos d’Esquadra especifiquen que els denunciants formaven part del grup d’activistes que intentava aturar el llançament i, per tant, els acusen d’«obstrucció a l’autoritat», article 36.4, o de “desobediència o resistència a l’autoritat o als seus agents”, article 36.6. Es tracta d’uns delictes greus, i la multa associada comprèn una forquilla d’entre 601 i 30.000 euros.

El cas més recent és de la fotoperiodista Joanna Chichelnitzky, qui a finals de 2021 va rebre la sanció per un desnonament al carrer Trobador de Barcelona que es remunta al 10 de desembre de 2020, en què anava visiblement identificada. El 20 d’abril de 2021, el fotoperiodista Axel Miranda cobria un desnonament des del portal d’un l’immoble al carrer Sant Elm del barri barceloní de la Barceloneta amb el braçal i el carnet del sindicat de la imatge UPIFC, i ha acabat rebent una sanció de 601 euros. Xavi Hurtado i un altre fotoperiodista —que no vol que aparegui el seu nom—, igualment identificats, també van rebre una sanció pel mateix import per cobrir un desnonament a carrer Creu dels Molers de Barcelona. I el fotoperiodista Pau de la Calle que va ser denunciat —amb braçalet posat— sota el mateix patró quan cobria un desnonament al carrer Consell de Cent l’11 de novembre de 2020.

També aquell mateix any, el fotoperiodista freelance Lorenzo D’Agostino va rebre una sanció arran de la cobertura d’un llançament al carrer Còrsega de Barcelona. Tot i que no duia ni armilla ni braçal, perquè no és obligatori, es va identificar com a premsa davant els agents. D’Agostino assegura que quan va acreditar-se, un dels mossos va dir-li: «Com has de ser premsa tu…», i va donar-li una puntada de peu al cul.

Durant els darrers dos anys només hi ha tres casos d’aplicació de la llei mordassa en contextos diferents dels desnonaments, i en un dels casos no han estat els Mossos d’Esquadra, sinó la Guàrdia Urbana, qui ha imposat la sanció. El càmera Adrián Sánchez va ser sancionat per la policia local de Barcelona el 20 de març de 2020 per «desobediència» mentre estava parat fent una guàrdia periodística a la plaça Espanya. L’any següent, Xavi Hurtado va rebre una notificació de sanció per part de Mossos per haver publicat a Twitter i Instagram una fotografia on apareix el sergent mentre el retenia durant un tall de trànsit a l’avinguda Meridiana de Barcelona per reivindicar l’alliberament dels presos polítics. La notificació especifica que amb la difusió de la imatge “tothom ha tingut accés per veure el rostre, imatges i comentaris fetes al sergent, per la qual cosa compromet greument la seva seguretat i la de la seva família”. Hurtado, el desembre de 2021, en va rebre una altra arran d’un acte del partit d’extrema dreta Vox a L’Hospitalet de Llobregat de febrer de 2021.

Sense aclarir hi ha un incident més, un que afecta un grup de fotògrafs que tornaven precisament d’una manifestació en suport a Mireia Comas, quan va ser detinguda la tardor de 2020. Segons relata la fotoperiodista Lorena Sopena, uns agents els van identificar i els van advertir que “si hi havia disturbis” els denunciarien “perquè tenien les nostres dades”. En el moment de tancar l’informe no consta que cap d’ells hagi rebut una denúncia.

Conclusions

El 25% de tots els incidents que afecten la llibertat d’expressió i el dret a la informació registrats al Mapa de la Censura durant el 2020 i el 2021 van ser protagonitzats per cossos policials contra periodistes. El percentatge s’enfila fins al 32% si prenem de referència només aquells casos que afecten professionals de la informació, és a dir, la policia ha causat 3 de cada 10 incidents contra periodistes. La dada evidencia que encara que les mobilitzacions dels darrers dos anys no han pres la mateixa dimensió que la resposta a la sentència del Procés el 2019, les agressions, identificacions, amenaces i sancions contra periodistes per part de la policia també han tingut un pes rellevant en el conjunt. El 2019, el 29,5% de tots els incidents registrats al Mapa de la Censura van ser causats per la policia contra informadors, només 4,5 punts per sobre de la mitjana percentual del període analitzat.

La percepció entre professionals, organitzacions i sindicats de periodistes és que cada vegada són més les traves per garantir el dret a la informació de la ciutadania. Els obstacles prenen múltiples formes, però segueixen un patró d’acord amb els incidents analitzats en l’informe. En primer lloc, es concentren en el marc de mobilitzacions al carrer, principalment durant manifestacions o en desnonaments. I en segon lloc,es produeixen al marge de si els professionals van visiblement identificats o no.

Dur identificació visible no és obligatori, i el Grup de Periodistes Ramon Barnils considera que cap cos policial no hauria d’agredir ningú sense motiu i menys encara si porta una càmera o llibreta i està clarament informant. No obstant això, la policia cada vegada entén més el braçal i l’armilla com si fossin obligatòries i, així i tot, en molts casos dur-ne no ha impedit que la policia fereixi periodistes, els identifiqui o dificulti la seva feina.

Durant les manifestacions, i especialment quan hi ha enfrontaments entre manifestants i policia, hi ha fotoperiodistes que han de fer front a dificultats per documentar allò que està passant i han rebut impactes de projectils policials. Durant els desnona- ments, molts fotoperiodistes també topen amb problemes per desenvolupar la seva tasca: són identificats i, en diversos casos, sancionats sense ser reconeguts com a professionals.

D’acord amb el registre del Mapa de la Censura, s’observa una tendència a l’alça pel que fa a sancions contra professionals en aplicació de la Llei 4/2015, de protecció de la seguretat ciutadana. La policia aplica la coneguda com a llei mordassa principalment a fotoperiodistes visiblement acreditats, als quals identifica i posa en el mateix sac que els activistes.

Davant d’aquest context, els periodistes han respost, i des d’organitzacions de professionals s’han aprofitat episodis concrets, com la detenció i el judici d’Albert Garcia o Mireia Comas, per assenyalar que no són casos aïllats i reclamar el respecte pel dret a la informació.

D’acord amb la informació compilada pel Mapa de la Censura, són pocs els incidents, però, que han tingut recorregut judicial. Per una banda, sovint és difícil identificar els agents responsables, i per l’altra, els procediments requereixen acompanyament i assessorament.

En tot cas, el Grup de Periodistes Ramon Barnils reclama la derogació de la llei mordassa i una reforma del Codi penal, ja que considera que la legislació restrictiva és ara com ara el major escull contra la llibertat de premsa. Alhora, defensa que cal seguir exigint la fiscalització de les actuacions policials perquè des dels mateixos poders públics es garanteixi el dret dels periodistes a treballar amb seguretat i així assegurar, també, el dret a la informació de la ciutadania.

Annex

Podeu consultar tots els incidents de cossos policials contra periodistes entre el 2020 i el 2021 analitzats per elaborar l’informe a l’Annex de l’informe. Consulteu-lo aquí.

 

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.