Dotze persones acomiadades i adéu a tres programes emblemàtics de la graella. És la decisió que va prendre la direcció de Betevé divendres de la setmana passada: els acomiadaments se sumen als nou que ja hi va haver al juliol i ara s’hi afegeix la supressió fulminant del magazín cultural Àrtic, La Cartellera i La Família Barris, que no s’han pogut acomiadar dels espectadors. Tot plegat després de no haver arribat a un acord amb el comitè d’empresa de Betevé, que rebutjava la proposta de la direcció perquè consideraven que pretenia “una retallada econòmica i la reducció de drets laboral”.

Una decisió que des del comitè d’empresa consideren “inadmissible” i davant de la qual han convocat per aquest dijous a la tarda una concentració de protesta a les 19.30h a la Plaça Sant Jaume de Barcelona. Fan una crida a la ciutadania per sumar-s’hi, defensar el periodisme de proximitat i cultural de Betevé i reivindicar que es readmetin els treballadors acomiadats.

Els acomiadaments de la setmana passada i els del juliol passat representen un punt de tensió clau durant el procés d’aquests últims mesos, però com s’ha arribat fins aquí? Fem un repàs al que ha passat aquests últims dies i a un conflicte que ve de lluny.

Mesos de negociació amb l’amenaça dels acomiadaments sobre la taula

Des del comitè d’empresa de Betevé, expliquen que l’amenaça dels acomiadaments “ha estat una constant des dels nou acomiadaments que hi va haver a l’estiu, que aquells sí que van ser inesperats”. Segons el portaveu del comitè d’empresa, Roger Matamoros, “a finals de setembre, el director deia que volia baixar la massa salarial amb dos milions d’euros, i que havien de sortir dels sous dels treballadors” i durant aquests mesos s’ha estat negociant per “intentar tancar un conveni i continuar amb la mesa de negociació, sempre amb l’amenaça dels acomiadaments sobre la taula”.

Al gener es va arribar a una proposta amb l’empresa, que segons explica Matamoros “implicava la congelació dels sous, que ho estan des del 2020 i la retallada del 5% dels salaris” a més de suprimir drets socials equivalents de què disposen treballadors de l’Ajuntament de Barcelona, per exemple referents a les reduccions de jornades o les baixes laborals. La proposta la va rebutjar “el 88% de la plantilla” i van continuar negociant fins que a principis de febrer es va fer una proposta nova, que no rebaixava el 5% del sou però “era un acord per només dos anys, no es concretava què passaria a partir del 2024, i a més es continuava amb la congelació de sous i amb la pèrdua de drets socials”. Aquesta proposta també la va rebutjar un 58% de la plantilla.

A partir d’aquí, el comitè d’empresa volia continuar amb la negociació, però la direcció va decidir plantar-se i anunciar dotze acomiadaments i el tancament de tres programes. El director de Betevé, Sergi Vicente, va defensar divendres en un comunicat que tot i “l’apropament de les postures” entre la direcció i el comitè d’empresa no s’havia pogut arribar a un acord i ja no es disposava de “més temps” perquè “l’Ajuntament ja ens va fer saber que no ens pot estar rescatant constantment i que hem de trobar la manera de funcionar amb els recursos assignats”.

Un conflicte que ve de lluny

El conflicte laboral de Betevé es remunta set anys enrere, l’any 2015 amb les primeres denúncies dels treballadors sobre l’incompliment de la llei, però té a veure amb els inicis del mitjà i el model pel qual s’aposta. La televisió pública de Barcelona va néixer el 1994 i des del principi s’opta per tirar endavant un format externalitzat, la qual cosa implica que molts treballadors estaven subcontractats per productores externes. És per això que a partir de 2015 la plantilla de Betevé comencés a reclamar la internalització de la plantilla i diversos treballadors van decidir portar els seus casos als tribunals per denunciar que s’incomplia la llei. 

Els reclams per la internalització van coincidir en la campanya preelectoral de les eleccions municipals i en aquell moment la plantilla de Betevé va rebre el suport de l’aleshores candidata Ada Colau, que es va comprometre a regular la situació de futurs treballadors.  Més tard, a partir del 2017, van començar a arribar les primeres sentències judicials favorables als treballadors i el 2018 hi va haver una sentència ferma del  Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que els va donar la raó i que obligava a la internalització dels treballadors. 

A partir d’aquí, es va començar el procés d’internalitzar la plantilla i després d’aquests anys la majoria de la plantilla ha estat reconeguda els darrers anys com a treballadors d’ICB, l’empresa municipal que gestiona Betevé. Però el problema, llum de resoldre’s, s’ha enquistat. El president del comitè d’empresa de Betevé, Roger Matamoros, adverteix que “no hi ha voluntat política” perquè des que va començar el conflicte arran de les resolucions judicials, “l’Ajuntament ha anat pagant diferències salarials que les sentències marcaven però el pressupost no l’ha incrementat”. En aquest sentit, considera que “les solucions des del nostre punt de vista passen per incrementar el pressupost i no tenen intenció de fer-ho, per tant, no hi ha voluntat política per executar-ho”.

En els darrers anys, el director de Betevé, Sergi Vicente, ha deixat clar en diferents moments els darrers anys el problema del pressupost, com en aquesta entrevista a l’ARA a principis del 2019 o aquesta a El Periódico l’estiu passat. Tot plegat també evidencia que el que està en joc també és la viabilitat del model pel qual s’havia apostat durant dècades: l’externalització abaratia costos i assumir el cost d’incorporar una plantilla com la de Betevé dispara despeses.

Adeu a programació cultural de referència

El pla de xoc de la direcció de Betevé inclou el comiat de tres programes emblemàtics pel mitjà, com són Àrtic, La cartellera i La Família Barris. Des que es va fer pública la seva supressió, a les xarxes s’han fet públiques mostres de suport amb els treballadors i de rebuig a la desaparició d’aquests programes cutlurals i social. Aquesta decisió, segons va assegurar Vicente divendres passat en un comunicat passa perquè “la prioritat de Betevé és el desplegament d’un projecte basat en el directe” així com “una renovació profunda de la programació”.

Una decisió, però, que constrasta amb el que defensava Sergi Vicente en una entrevista a Núvol l’any 2017 arran del canvi de marca de Betevé i on defensava que es buscava precisament “reforçar tota la programació cultural perquè ha sigut un valor històric de betevé”.

En canvi, ara fa un any ja va començar a defensar la voluntat de ser un referent informatiu, com afirmava en una altra entrevista a Comunicació 21. Un canvi de rumb, per tant, que probablement té a veure amb el que representa posar fi als programes que s’han decidit eliminar.

Accions de protesta: concentració, ple i judici al març

Davant d’aquesta situació, per aquesta tarda el comitè d’empresa demana la destitució de Sergi Vicente, director de Betevé, i Carme Ponte, directora econòmica del mitjà. A més, han convocat per aquest dijous a la tarda una concentració de protesta a les 19.30h a la Plaça Sant Jaume de Barcelona per reivindicar que es readmetin esl treballadors acomiadats. Segons ha explicat Roger Matamoros, aquest divendres hi ha ple municipal a Barcelona i esperen “que es pugui visualitzar el que passi aquesta tarda”.

D’altra banda, des del comitè d’empresa també plantegen accions de protesta de cara al 31 de març, quan hi ha el judici dels nou acomiadaments de l’estiu.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.