Els incidents contra periodistes protagonitzats per cossos policials s’han intensificat en els darrers anys. Aquesta setmana hem publicat un informe que conclou que tres de cada 10 casos en què s’ha coartat la tasca dels professionals de la informació els ha causat la policia. Un estudi a partir de dades recopilades al Mapa de la Censura els anys 2020 i 2021 elaborat la periodista Gemma Garcia. 

L’informe es va presentar dimarts en un acte al Canòdrom, que va incloure una taula rodona amb els fotoperiodistes Jordi Borràs, Mireia Comas, Joanna Chichelnitzky i Albert Garcia, que podeu recuperar aquí:

A continuació podeu trobar un resum dels temes que es van tractar i les intervencions que van fer.

El desgast emocional dels processos judicials

“Agredir i posar traves a la feina dels periodistes és antidemocràtic. 68 incidents en 2 anys vol dir que el problema és sistèmic, per tant calen mesures sistèmiques, que permetin als periodistes informar en llibertat, i ara no ens trobem en aquesta situació”. Així ho defensava Enric Borràs, president del Grup Barnils durant la presentació de l’informe, per obrir la taula rodona entre fotoperiodistes que han viscut en pròpia pell alguns dels episodis que es recullen a l’informe.

Com condiciona a l’hora de treballar haver viscut un procés judicial? En van parlar els fotoperiodistes Mireia Comas i Albert Garcia, que en els darrers anys han vist perjudicada la seva tasca professional en ser sotmesos a procediments judicials. Mireia Comas va ser detinguda quan cobria un desnonament a Terrassa el 13 d’octubre de 2020 i jutjada el 2 de desembre d’aquell any, Albert Garcia va ser detingut durant les protestes postsentència el 18 d’octubre de 2019, i va ser jutjat el 14 d’octubre de 2021. Tots dos van ser absolts.

El fotoperiodista Albert Garcia explicava que “intentes que el que has viscut no t’afecti, però acaba passant: et repenses les coses abans de fer-les i em trobo més tranquil quan estic treballant amb altres companys o companyes, que no si estic sol amb un policia. I això ells també ho saben, perquè quan no hi ha testimonis actuen d’una manera diferent”. També ho viu així Mireia Comas, que apuntava que “m’he trobat que cada cop que m’han identificat m’han posat moltes traves, dient-me que tenia antecedens, malgrat ja saben que vaig ser absolta”. I això fa que “malgrat pugui semblar molt tranquil·la, des de la denúncia no he tornat a fer fotos als Mossos, perquè no em ve de gust que m’identifiquin”.

Un altre cas que no surt a l’informe, però que s’ha resolt judicialment recentment és el que afecta al periodista Jordi Borràs. Fa unes setmanes van condemnar l’inspector de la Briga d’Informació de la Policia Nacional que el va agredir el 2018, que va admetre que va ser una agressió per raons ideològiques. Borràs dimarts va explicar que l’agent va presentar una denúncia falsa i també “un informe mèdic d’un accident de bicicleta de dos o tres dies després dels fets, però jo he estat tres anys i mig imputat”.

En aquest sentit, tots van coincidir en assenyalar que el desgast emocional dels procediments judicials és alt i que el cost personal és difícil d’assumir.

Cada cop més entrebancs en desnonaments

Un dels contextos on cada cop hi ha més traves per a la feina dels periodistes i fotoperiodistes és en el de desnonaments. Durant els dos darrers anys s’han registrat una desena d’identificacions, almenys sis de les quals han acabat amb una sanció en aplicació de la llei mordassa. Un dels casos recents és el de la fotoperiodista Joanna Chichelnitzky, qui a finals de 2021 va rebre la sanció per un desnonament a Barcelona, en què a més anava visiblement identificada. 

La fotoperiodista va explicar com fa poc, en la cobertura d’un desnonament, com que ja havia rebut una sanció, va preguntar si l’estaven identificant com a policia, “però em van dir que a la tauleta no es podia posar aquesta opció, i que hi havia ordres per identificar-me com a activista, i que jo ja recorreria després”.

Un problema que no s’atura però que no és nou

Sobre si ara hi ha més incidents amb la policia, la majoria van coincidir que no es tracta d’un problema nou. Per Albert Garcia, “sempre ha sigut igual, però els últims anys hi ha hagut moltes més protestes al carrer i ha sigut molt més visible”. Sí que admet que amb la llei mordassa ho tenen més fàcil”, però considera que si la norma es deroga “tindran altres eines, com passava abans, denunciar per desobediència per exemple”.

De fet, Mireia Comas va explicar que ha s’havia trobat amb dificultats fa molts anys, quan va estar “documentant tot el moviment okupa i moviments socials, vaig tenir molts problemes i acabar amb una depressió, que em va obligar a allunyar-me de tot plegat”. Per Jordi Borràs, el problema és que “mentre no hi hagi voluntat de desmuntar aquestes estructures que perpetuen la impunitat d’aquests agents, això seguirà passant”. En aquest sentit, Comas va afirmar que si no es sanciona aquests policies, “al final ho estan avalant des de dalt”.

Albert Garcia també va advertir que “als policies no els agrada que hi siguem, sobretot en situacions d’ordre públic, però també en desnonaments, perquè són imatges molt dures i d’alguna manera, els governs també les intenten amagar.

Dubtes sobre la funció de l’armilla identificativa de periodistes

L’informe també posa sobre la taula el fet que dur braçal i l’armilla idenitificativa de periodistes, malgrat no són elements obligatoris, en molts casos no ha impedit que la policia fereixi periodistes, els identifiqui o dificulti la seva feina. Un tema que també van qüestionar els fotoperiodistes de la taula rodona. Per Albert Garcia, “posar-te armilla implicar que et converteixes en un element molt visible i nosaltres per fer la nostra feina necessitem passar desapercebuts i que la gent no s’adoni que hi som”.

Joanna Chichelnitzky també va afegir que “en alguna ocasió els Mossos d’Esquadra ens han amenaçat més quan ens han vist a primera línia, per tant, millor ser invisible si total he de rebre igual i així tampoc entorpeixes el que fan els manifestants”. Jordi Borràs fins i tot va anar més enllà i va alertar que “el desplegament d’armilles i braçalets també genera tensió en la línia policial i la de manifestants, de la mateixa manera que els policies es posen tots de cop el casc, com si hagués de passar alguna cosa, passa el mateix amb quan de cop i volta una cinquantena de persones es posen l’armilla” i apuntava que “de vegades acaba havent-hi incidents per culpa d’aquesta dèria de braçalets i armilles”.

Pel que fa a la presència de fotoperiodistes en contextos de mobilitzacions al carrer, Garcia també va subratllar que “assumeixes cert risc, però les situacions que no tenen cap sentit és quan et disparen o et peguen directament pel fet de ser periodista”.

Podeu recuperar la taula rodona completa aquí i llegir l’informe complet aquí.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.