Les conseqüències de la guerra d’Ucraïna afecten tots els àmbits i també tenen efectes directes en la llibertat d’expressió i el dret a la informació. La UE va anunciar diumenge un paquet de mesures i sancions contra Rússia, entre les quals n’hi havia una d’inèdita: prohibir que mitjans com Russia Today (RT) i Sputnik emetin a Europa. Una mesura que fins ara no s’havia aplicat mai i que pot suposar un precedent perillós pel que fa a la censura de mitjans de comunicació. 

Però què implica una mesura com aquesta? Quines conseqüències pot tenir la censura d’aquests mitjans? Ho analitzem parlant amb la Federació Europea de Periodistes. 

“La regulació dels mitjans de comunicació no és competència de la Unió Europea”

En la compareixença de diumenge passat, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va anunciar un paquet de mesures de sancions contra Rússia, i una d’aquestes era inèdita: prohibir mitjans finançats per Rússia, com Russia Today (RT) i Sputnik, descrits com “la màquina mediàtica del Kremlin a la UE”. 

La va justificar com a mesura per “no escampar més les seves mentides per justificar la guerra de Putin” i va afirmar que s’estaven “desenvolupant eines per prohibir la seva desinformació tòxica i nociva a Europa”.

 

Què implica aplicar una mesura com aquesta? D’entrada, el secretari general de la Federació Europea de Periodistes (European Federeation of Journalists, EFJ), Ricardo Gutiérrez, adverteix que “en primer lloc, cal recordar que la regulació dels mitjans de comunicació no és competència de la Unió Europea”. Considera que “és una mesura que no pot prendre” i, per tant, “és desinformació” perquè “la UE no té dret a concedir o retirar llicències de radiodifusió” perquè “és una competència exclusiva dels Estats”.

Tancar mitjans: una mesura ineficaç per combatre la desinformació

Sobre el sentit d’aquesta mesura, des de la Federació Europea de Periodistes (EFJ) consideren que “el tancament total d’un mitjà de comunicació no ens sembla la millor manera de combatre la desinformació o la propaganda”. Gutiérrez adverteix que “aquest acte de censura pot tenir un efecte totalment contrapruduent pels ciutadans que segueixen els mitjans de comunicació objecte de la prohibició”. 

A més, apunta que la manera de combatre la desinformació hauria de ser una altra: “sempre és millor contrarrestar la desinformació desl mitjans de comunicació propagandistes o suposadament propagandistes exposant els seus errors o el seu mal periodisme, demostrant la seva falta d’independència fincancera o operativa, destacant la seva lleialtat als interessos governamentals i el seu menyspreu per l’interès públic”.

“El repte de les democràcies és lluitar contra la desinformació i alhora preservar la llibertat d’expressió”

Per això, des de la Federació Europea de Periodistes adverteixen que “la prohibició d’un mitjà de comunicació és un acte greu, que s’ha de basar en fonaments jurídics sòlids i elements objectius, per evitar l’arbitrarietat” i insisteixen que “el repte de les democràcies és lluitar contra la desinformació i alhora preservar la llibertat d’expressió”. Defensen que “el veritable antídot contra la desinformació no és la prohibició els mitjans de comunicació, sinó la promoció d’un ecosistema mediàtic vibrant, pluralista, professional i viable, totalment independent dels poders fàctics”.

Un altre perill derivat d’aquesta decisió és la possibilitat de represàlies. Des de la FEJ, Ricardo Gutiérrez adverteix que “el risc d’una política de censura és també el de probables represàlies, com hem vist amb la prohibció de DW a Rússia en resposta a la prohibció de RT a Alemanya” i això implica “l’empobriment del pluralisme mediàtic a Rússia i Alemnanya”. A més, lamenta que al final és la ciutadania qui “perd el dret a l’accés a la informació”.

Twitter etiqueta comptes personals

L’endemà que la UE anunciés aquesta mesura, Twitter ahir dilluns va començar a aplicar una acció que va més enllà dels mitjans: etiquetar periodistes que treballen en mitjans com RT i Sputnik com a “afiliats al govern rus”, i indicant-ho als seus perfils. Un etiquetatge no només als mitjans, com ja s’havia començat a fer, sinó que es va estendre a comptes personals de periodistes que, a més, treballen per més mitjans. Així ho denunciava una de les afectades, la periodista Esther Yáñez:

 

Vetos de RT i Sputnik a Facebook, Instagram i Youtube

Més derivades de la mesura anunciada per la Unió Europea, Meta va confirmar ahir que prohibiria l’accés a RT i Sputnik a les seves xarxes socials, que inclouen Facebook, Instagram i Whatsapp. I avui ha estat Google qui se suma al bloqueig i ha anunciat que censura també els canals de Youtube d’aquests mitjans, que ja no es poden veure a través de la popular plataforma de vídeo.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.