La invasió d’Ucraïna per part de Rússia s’ha portat a terme en un moment en què cada segon tenim notícies noves, accés a canals múltiples, centenars de cròniques i opinions sobre el terreny, una guerra que esclata al clam de darrera hora periodístic.

D’entrada hi ha un biaix occicentrista, una guerra en territori europeu, important, clau, així s’ha recollit en algunes declaracions casuals però, sobretot, és la base de les informacions. Cal destacar que durant l’any 2020 hi van haver 34 conflictes bèl·lics oberts al món, un 47% dels quals eren d’alta intensitat, conflictes que es van desenvolupar bàsicament a l’Àfrica i l’Orient Mitjà. Això va representar 80 milions de persones desplaçades, malgrat la pandèmia. També hi havia periodistes informant sobre el terreny però la visibilitat als mitjans no va ser tan alta.

A Ucraïna la guerra amb Rússia -o forces pro russes- és oberta des del 2014 en els territoris de l’est, però també ha patit la invisibilitat informativa fins fa uns dies. El territori i les tensions que s’acumulaven donaven indicis del que passaria, moltes informacions ho avalaven perquè, geoestratègicament, és un territori on Europa -i l’OTAN- i Rússia poden medir les seves forces i dirimir la seva rivalitat econòmica i política; ara sembla que també, de forma oberta, la militar. Tot i que hi va haver un alto el foc, es parlava de crisi humanitària a causa de la pandèmia i la guerra, que va afectar a 3’4 milions de persones que necessitaven assistència humanitària  a Ucraïna.

Sobre el terreny hi havia periodistes informant -possiblement no en nombre tan gran com actualment- però no era tema de tertúlia. Afganistan, Iemen, Ucraïna, Burkina Faso, Camerún, Etiòpia, Kurdistan o el Sahel per dir alguns països on el conflicte segueix produint fam, pobresa, morts, inseguretat sobre les persones que els habiten. Conflictes invisibles al segle XXI, alguns dels quals acumulen anys.

Les causes s’acumulen, la majoria de conflictes es donen en zones on hi ha greus desigualtats i hi ha qui fa un gran negoci. La venda d’armes és un bé lucratiu però molts altres són a la base. En el cas d’Ucraïna, els interessos econòmics dels EUA i la Unió Europea sempre han estat al centre. Vam seguir de prop el 2013 la suspensió de l’acord entre Ucraïna i la UE -suspensió provocada per Rússia-. També vam seguir la matança d’un  centenar de persones per part de les forces ucraïneses -llavors amb un govern prorús- i l’entrada de l’exèrcit rus a Crimea l’any 2014, any en què el Donbass es converteix en escenari de guerra. Hem anat sabent, s’ha anat informant, professionals del periodisme ho explicaven des del terreny però, tot i així, els mitjans hi passaven de puntetes. L’any 2019 Putin i Zelenski acorden un procés de pau.

Però Putin ha anat escalant fins el 24 de febrer, que comença una operació militar. Poc sabem de la dissidència, poc sabem dels interessos, poc sabem de la misèria que passa i ha passat els darrers anys el poble d’Ucraïna degut al conflicte. Ens enfonsem en la darrera informació, el darrer minut, la darrera tertúlia en qualsevol format. No només parlen els noticiaris sinó els magazines i qualsevol espai que vulgui estar en primera línia de l’audiència. La guerra, aquesta i ara sí, és notícia i també negoci.

 

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.