El treball de la llar i de les cures s’ha omplert en els darrers anys d’empreses digitalitzades, i cada vegada més treballadores del sector s’han convertit, alhora, en treballadores de plataforma, una tendència que els resta capacitat de negociar-ne les condicions, en un àmbit laboral endèmicament subprotegit i travessat d’abusos.

Avançament de reportatge que es publicarà a l’Anuari Mèdia.cat 2021.

El perfil professional de l’Ana (nom fictici per protegir la treballadora) és seleccionat d’entre els que Qida té registrats a la plataforma, i li indiquen per WhatsApp l’adreça del domicili on ha d’anar a fer l’entrevista de feina. N’ha començat una fa poc. Al seu contracte hi diu 40 hores, però a la pràctica en té només dues el dia per sortir. “Em quedo les feines que ningú vol”, remata amb una rialla breu. Com el de l’Ana, la meitat de serveis que gestionen les agències de col·locació digitals com Qida, Cuideo, Wayalia o Aiudo són per proveir cures en règim d’interna, segons detecta un estudi de Digital Future Society. De mitjana, 9 de cada 10 treballadores actives en empreses de plataforma especialitzades en serveis de cures a domicili són dones i gairebé el 70% migrades.

Arran de la pandèmia, és a través d’aquesta empresa des d’on li surten les feines a l’Ana. La digitalització va ser forçada i surfeja la dificultat que li suposa buscar-se la vida des de la pantalla amb el suport de l’associació Mujeres Pa’lante, on perceben que cada cop les opcions de trobar aquestes feines ―reservades principalment a migrades― estan més aplegades i condicionades per empreses de plataforma ―encapçalades bàsicament per homes blancs.

A Rocío Echeverría avui li ha arribat una nova feina a la qual optar. La rep al telèfon mòbil, a través de Cronoshare. En aquest cas, les condicions les pacta amb la casa on fa el servei. “Et permet optar a feines sense el requisit de la documentació, i això per a mi va ser una via per trobar feines abans de tenir la situació regularitzada”, explica. Echeverría aviat començarà a treballar amb la cooperativa que ha impulsat des del col·lectiu de treballadores de la llar i les cures Micaela, al Maresme, però per ara la plataforma continua sent un recurs.

Mentre que les plataformes que operen de manera similar a les agències tradicionals de col·locació s’han focalitzat en serveis de cures a mitjà i llarg termini, les que operen sota demanda, “més semblant a Uber o Glovo”, s’han focalitzat en serveis més esporàdics o urgents, “com ara que algú es pugui quedar una nit a l’hospital amb el pare ingressat”, esbossa la investigadora del think tank de Digital Future Society Olivia Blanchard.

Una de les més conegudes entre les que tenen un model sota demanda és Familiados. L’empresa ha optat per no respondre el qüestionari enviat per conèixer com s’ho fa per permetre’t “en un minut rebre cuidadores”. Tampoc la catalana Clintu no ens ha respost com ens apareixerà “The cleaner”. Ni MyPoppins ens ha respost com es programa una “Poppins”, una professional de la neteja, “en tres minuts”.

A diferència dels riders, els treballadors de plataforma més coneguts i que han fet més xarxa pels seus drets, les dones que treballen a través de les plataformes del sector de la llar i de les cures no són identificables a l’espai públic. Troben la feina per vies tradicionals o digitals, treballen aïllades i en molts casos amb jornades dilatades, particularitats que dificulten l’articulació en un àmbit laboral en què un terç de treballadores viuen en pobresa, segons l’informe Esenciales y sin derechos, d’Oxfam Intermón.

El temor de ser mal puntuades i que afecti a l’algoritme “dificulta que les treballadores es defensin”, segons Carmen Juares (CCOO)

A la precarietat que travessa el sector, el fet d’accedir-hi a través d’una empresa de plataforma hi afegeix un extra de collament: el temor de ser mal puntuades, que això afecti l’algoritme i els dificulti accedir a altres ofertes dins les plataformes. Wendy Espinoza, membre de la cooperativa de Mujeres Pa’lante, afirma que la pressió arriba a dur-les a “intentar no semblar descorteses” davant situacions fins i tot d’assetjament sexual. Fa referència a casos ocorreguts en serveis a través de Clintu, “on les dones no saben ni on van a treballar i on van a parar-hi moltes en situació administrativa irregular com a via per subsistir”, afirma. Carmen Juares, responsable de Noves Realitats del Treball a Comissions Obreres (CCOO), coincideix a detectar l’angoixa que genera en moltes dones anar a treballar a un domicili del qual no tenen cap referència, així com el temor de l’algoritme, que “dificulta que les treballadores es defensin”.

Control de la feina, desresponsabilització laboral

A l’Estat, més que les plataformes sota demanda, el model d’agència de col·locació digital és el que més assentament està tenint en el sector de les cures, segons detecta Melissa Renau, investigadora del grup de recerca Digital Commons de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Si bé es presenten com a agents que contribueixen a professionalitzar el sector, a la pràctica assenten els negocis en la subprotecció laboral. “Contribuir a professionalitzar és reconèixer la figura de cuidadora i contractar-la amb les condicions laborals que tindria d’acord amb la llei de dependència”, planteja Renau, davant el fet que la fórmula més habitual que ofereixen aquestes empreses és contractar les cuidadores sota les condicions del règim especial d’empleades de la llar. Un règim que nega a un grup format eminentment per dones drets de la resta de persones assalariades, entre d’altres, la prestació d’atur, i que recentment el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha reconegut com a discriminatori.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha reconegut com a discriminatori el règim especial d’empleades de la llar

Segons coincideixen a destacar les fonts consultades, la centralitat guanyada per les empreses de plataforma a l’hora d’aconseguir feines dins del sector està provocant que les treballadores perdin capacitat de negociar el seu sou amb la persona a qui fan el servei, que ja era mínima, però existent en les feines que els arribaven per vies tradicionals. L’Ana explica que així ho havia fet temps enrere.

“Uns 1.450-1.500 euros el mes amb tot inclòs: nòmina, Seguretat Social i la nostra quota mensual”, informen sobre el servei en règim d’interna des de Qida ―que ha ignorat els missatges per contactar amb algun portaveu. “El sou és el que marca el conveni [no hi ha conveni: es refereix al règim d’empleades de la llar]; no pot ser un altre”, indiquen des d’Aiudo, en consultar si el salari el pacta la família directament amb la treballadora. El pressupost que fa aquesta agència de col·locació digital nascuda al País Valencià és d’un sou de 1.074 euros en 12 pagues, per cobrir necessitats de cures 24 hores del dilluns al divendres, la quota mensual a la Seguretat Social de 275 euros i la quota mensual per a l’empresa. Són 130 euros que inclouen la preparació de contractes, les altes a la Seguretat Social, fer les nòmines, la garantia de substitució de l’empleada, la suplència de baixes i de vacances, l’assegurança de responsabilitat civil i, afirmen, la mediació laboral entre les parts.

El salari de la cuidadora és el mateix al pressupost que fa arribar Cuideo, probablement, la plataforma del sector de les cures que més sona, en bona part, per la freqüència dels anuncis en mitjans del Grup Godó, inversor d’aquest negoci en escalada des del 2018, amb 6 milions d’euros nets facturats el 2020. La seva quota mensual voreja els 85 euros i respon, entre d’altres, a substitucions il·limitades, la selecció de cuidadora en cas de baixes o de vacances i el servei de gestió laboral.

“Amb la intervenció de les plataformes en el servei, a partir de fixar-ne els preus, gestionar les contractacions i oferir substitutes en cas de baixes o de vacances, estan actuant no només com a intermediàries, sinó com a ocupadores d’aquestes persones, cosa que planteja un problema jurídic de cessió il·legal de treballadors”, detecta Anna Ginès, professora de Dret Laboral a l’Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses (ESADE), davant el fet que les condicions laborals ―el salari com a fonamental, insisteix― “les està determinant una altra ocupadora”.

En demanar informació sobre els serveis per a una persona amb necessitat intensiva de cures, a Qida indiquen que el contracte que ofereixen és de persona física a persona física: “Ho fem amb el conveni de treball de la llar, que és aquell amb què les hores de cuidadora us surten més a compte”, expliquen. A Cuideo, la informació és similar. Indiquen que, si cal cobrir nits i la persona dorm més o menys bé, sempre recomanen la interna: “Cobreix sis nits, cinc dies complets, però la pagues com si et treballés 8 hores diàries, i no vol dir que tingui un horari; hi ha una convivència i atendrà igual a una hora que a una altra”.

Segons denuncia Juares, tant les agències de col·locació digitals com les empreses sota demanda “coincideixen a enviar el missatge que pots tenir una treballadora en el moment que ho necessitis a un preu baix i reprodueixen la poca valoració social de la feina i les condicions de precarietat del sector”. Unes condicions endèmiques a les quals se suma amb aquestes empreses, aparegudes majoritàriament entre el 2015 i el 2018, la lògica dels negocis de plataforma: “Intentar tenir el màxim control de la feina que fa la treballadora però assumint-ne la mínima responsabilitat possible”, sintetitza Juares.

Si bé en el cas de les plataformes del sector de la llar i de les cures hi ha la particularitat de comptar amb l’escletxa legal que suposa poder agafar-se a l’existència del règim especial d’empleades de la llar, que, explica Ginès, és una singularitat del mercat laboral espanyol ―“En les plataformes de cures d’altres països hi ha la mateixa realitat que tenien les plataformes de riders, és a dir, són autònomes”, detalla―, la professora de Dret Laboral insisteix que és important veure que les plataformes són “un fenomen unitari”. Per això, problematitza que la llei rider hagi exclòs les treballadores de plataforma d’altres sectors i adverteix del missatge de fons que transmet: “Que cada plataforma és un món i tot està per dir sobre les seves treballadores”.

En la direcció d’establir una regulació estructural apunta una directiva de la Comissió Europea aprovada a finals de 2021, que indica que s’han de considerar empleades d’una plataforma si hi ha algun tipus de control per part de l’empresa. Un criteri és si la treballadora pot negociar la remuneració. Si no, s’entén que no té autonomia. El mateix si hi ha supervisió, entre altres indicadors. “Externalitzar a les famílies la responsabilitat de la contractació els surt molt barat i dificulta que empreses que vetllen pel fet de millorar les condicions de les cuidadores tirin endavant”, observa Renau. Ara bé, a la base del nínxol de negoci, el que hi ha és el buit de responsabilitat pública, sumat a la necessitat de qui treballa en el sector.

Més de 400.000 persones estan en llistes d’espera per accedir a recursos de la llei de dependència

Com menys atenció sociosanitària pública a les persones en situacions de dependència, més contractació de treballadores de la llar. La fórmula fa que l’Estat espanyol quedi al capdamunt de la Unió Europea en treballadores dins la subprotecció laboral del règim de la llar, només per darrere d’Itàlia. Superen el mig milió. “Cada vegada hi ha més persones dependents que requereixen ajuda a casa seva, i les llistes d’espera a les residències són llargues, per la qual cosa aquest és un sector amb marge de creixement”, apunten des de Cuideo.

Més de 400.000 persones estan en llistes d’espera per accedir a recursos de la llei de dependència i, segons l’Associació estatal de Directores i Gerents de Serveis Socials, la intensitat i qualitat de les cures que proveeix és insuficient. “Ens arriben persones amb el pare o la mare en estat absolut de dependència: els diem que necessiten 3 persones a 8 hores, i els és impossible assumir-ne el pressupost”, explica Espinoza. Des de la campanya “Prescrivim cura digna” reclamen desprecaritzar el sector i destinar els recursos necessaris per atendre el dret a cuidar i ser cuidades com a fonamental.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.