Estic escrivint aquest article a correcuita, demà (per vosaltres avui) és la vaga general feminista i d’aquí dues hores he de ser a la marxa de torxes. I és que pels volts del 8 de març som moltes les que ens arrosseguem, aclaparades, cansades i amb mil propostes que ni tan sols podem tirar endavant. A mi, aquest any, en dos dies, em van proposar dinamitzar una activitat artística “relacionada amb les dones” en un teatre, participar en una taula rodona amb altres periodistes dones sobre llenguatge inclusiu i participar en activitats on la patronal posa en valor el que anomena els lideratges femenins. En fi. 

I és que quan arriba el 8 de març, correm-hi tots. Us imagineu que el vostre cap us diu “S’ha d’entrevistar un home”. Val, molt bé, sobre què? “Tant és, un home destacat, un home potent, que és el Dia de l’Home”. Ens semblaria ridícul, però en canvi és el que està passant aquestes setmanes a moltes redaccions per intentar donar visibilitat a les dones als mitjans. És el que toca. 

El poder masculí no deixa incorporar de manera generalitzada el periodisme feminista. A finals de gener Gessamí Forner publicava Per què el feminisme és més una lluita que una realitat a les redaccions? a Mèdia.cat, article que aquest dilluns publicava El Salto en castellà. El text incorpora els testimonis de set periodistes de perfils diversos que fan un dibuix prou clar del que passa, també, a les redaccions. Se sobreentén que hem de cobrir el 8M, els feminicidis i els temes culturals. Si més no, intentem aportar perspectiva feminista als nostres textos. La síndrome de la impostora ens envaeix i ens costa participar en tertúlies o altres espais, tot i que quan ho fem, ens preparem més els temes. El compadreo entre homes, es converteix en coqueteig amb nosaltres, i quan una secció està feminitzada, se la desprestigia. Són només alguns dels temes que les set companyes que apareixen a l’article posen damunt la taula. 

Una d’elles, la més jove, assegura que hem de demostrar molt més que ells per a fer les mateixes coses. Recordo quan, en els primers anys de fer de periodista, més d’un home i de dos, abans d’entrevistar-los, em van preguntar “i tu m’has d’entrevistar?” amb to paternalista i burleta. A banda de dona, era jove, i creieu-me que aquell to no l’he oblidat. I com de malament es posa que et qüestionin just abans de començar a fer la feina, tampoc. 

Serem molt actives per intentar canviar les coses, però amics, aquest dimarts no podrem participar a les taules rodones i a les activitats programades per les vostres empreses perquè fem vaga. Tan de bo no perdem l’oportunitat de reflexionar sobre el llenguatge inclusiu i la perspectiva feminista, de visibilitzar les dones i les identitats dissidents que apareixen aquests dies als mitjans i ho puguem fer qualsevol altre dia de l’any. 

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.