Vivim els primers dies d’un món nou. Des del periodisme no és gens fàcil explicar moments definitoris com l’actual, comparable per la seva importància històrica al derrocament del mur de Berlín o als atemptats de l’11-S. Hem retrocedit seixanta anys, directament a 1962, quan el xoc entre les forces nuclears estatunidenca i soviètica semblava imminent. Els relats de la Guerra Freda, elaborats per dues superpotències bel·licistes i obsessionades per la seguretat nacional, tornen a situar-se al centre del debat públic. L’inici de l’ofensiva ordenada per Vladimir Putin el 24 de febrer ha revolucionat l’actualitat informativa, ha accelerat les maquinàries de la propaganda i ha activat el recurs de la censura. A continuació, uns apunts d’urgència sobre les estratègies de censura que s’han pogut observar, tant a la Unió Europea com a la Federació Russa, des de l’inici de la guerra actual.

La censura de Russia Today i Sputnik News com a objectiu militar. La Unió Europea ha prohibit les emissions dels mitjans de comunicació Russia Today i Sputnik a territori comunitari, sota la premissa que es tracta de mitjans que son “part de la maquinària de guerra de Rússia”. Subscric fil per randa l’article “El veto europeu a RT i Sputnik: un precedent perillós per la llibertat d’expressió”, signat per Carme Verdoy i publicat en aquest observatori. La censura de mitjans de comunicació és una flagrant violació del dret a la lliure expressió i dificulta que la ciutadania i els periodistes puguem accedir a la versió d’aquells que, en aquest cas, justifiquen la invasió a Ucraïna. Que considerem aquesta versió un insult a la intel·ligència -així ho crec jo mateix-, no és raó per silenciar una veu que és necessària per entendre què està passant. 

Tanmateix, la prohibició anunciada la setmana passada no és una reacció improvisada fruit de la tensió del moment, sinó que forma part d’un pla dissenyat pel Centre de Comunicació Estratègica de l’OTAN, institució cabdal per entendre la perspectiva militarista de la informació per part dels membres de l’aliança atlàntica. L’estudi “Russian information and propaganda war: some methods and forms to counteract”, publicat l’any 2016 i signat per Volodymyr Ogrysko, resumeix amb precisió el posicionament d’aquesta estructura de l’OTAN respecte a l’existència de mitjans russos dirigits a audiències occidentals. Una de les propostes del text per frenar la capacitat d’influència d’aquests mitjans és “limitar legalment les oportunitats de la propaganda russa (…) adoptant legislació rellevant en els àmbits nacional i europeu”. I continua: “tenint en compte la sensibilitat de totes les qüestions relacionades amb la llibertat d’expressió a les societats occidentals, [la limitació] podria ser vinculada a problemes de seguretat nacional i la necessitat de contrarestar la difamació als mitjans”. 

La invasió a Ucraïna s’ha convertit en el pretext per completar la darrera fase d’un pla d’acció ben definit que, fins ara, -entre d’altres estratègies- havia impulsat el relat de la “ingerència russa” com a eina de pressió. Aquesta narrativa transnacional ha vinculat moviments socials molt diversos -entre els quals l’independentisme català- amb suposats interessos del govern rus, amb l’objectiu final de sumar arguments a favor de la censura de mitjans controlats pel Kremlin, i alhora perjudicar determinades opcions polítiques, tot en nom de la seguretat nacional. L’editorial d’El País titulat “Un peligro real” (30 de desembre de 2017) i els articles (1, 2 i 3) del que aleshores era director adjunt de la capçalera i actual corresponsal a Washington de l’ABC, David Alandete, proven l’ús d’aquest discurs a Madrid, amb especial intensitat després del referèndum de l’1-O. Tornant al present, la censura de Russia Today i Sputnik per part de la Unió Europea s’ha d’entendre, doncs, com l’aplicació d’una doctrina militar -hegemònica a l’OTAN- que interpreta la informació com una arma de guerra tan o més poderosa que els tancs i les bombes.

Fins a quinze anys de presó per a la dissidència a Rússia. L’estratègia de la censura en el context de la invasió d’Ucraïna també ha estat reforçada per part de la Duma Estatal russa, que divendres passat va aprovar una reforma del codi penal dissenyada per lluitar contra “la informació falsa sobre les accions de les Forces Armades de la Federació Russa” i que preveu penes de fins a quinze anys de presó per a aquells que no la compleixin. “Hi ha la possibilitat que, literalment demà, les normes d’acció directa obliguin a castigar, i molt severament, aquells que han mentit i fet declaracions desprestigiant les nostres Forces Armades”, va declarar el president de la Duma, Viacheslav Volodin, el mateix dia de l’aprovació. L’objectiu, segons la versió oficial, és protegir els soldats russos i “protegir la veritat”. 

La nova legislació inclou multes econòmiques, penes d’empresonament, treballs correccionals i treballs forçosos. A més, no només penalitza el que les autoritats judicials puguin considerar informació falsa, sinó que també persegueix les crítiques públiques a l’exèrcit, així com el suport a mesures restrictives contra Rússia, per exemple, les sancions econòmiques que estan impulsant països d’arreu del món. Aquesta norma confirma la deriva autoritària de Rússia, que impulsa la censura i la repressió a gran escala, la qual cosa no deixa de ser una mostra més del temor que els poders legislatiu, executiu i judicial russos tenen vers la capacitat organitzativa de la dissidència interior i dels mitjans crítics.

Poc abans de l’aprovació d’aquesta llei, el Servei Federal per a la Supervisió de Telecomunicacions, Tecnologies de la Informació i Mitjans de Comunicació de Rússia va bloquejar l’emissió de dos mitjans crítics, Ejo Moskvy i Dozhd. Divendres, el director de la televisió Dozhd -coneguda també com TV Rain-, Tikhon Dzaydko, va anunciar en una entrevista a Sky News que havia marxat de Rússia per raons de seguretat i que no sabia quan podria tornar-hi. Abans de la censura, aquests dos mitjans van ser declarats per les autoritats “agents estrangers”. La setmana passada també s’anunciava que el govern rus ha blocat l’accés a mitjans occidentals en territori federal, entre els quals s’hi compten les versions en rus de la BBC i el Deutsche Welle. A Rússia, posicionar-se en contra de la guerra a Ucraïna ja no és una opció legal, la qual cosa situa el periodisme independent fora de la llei i obre la porta a una persecució d’efectes devastadors per a la llibertat de premsa.

El teló d’acer de l’era digital. Observem com, en qüestió de dies, s’ha començat a aixecar un teló d’acer informatiu en plena era digital que entén el periodisme exclusivament des d’una perspectiva militarista. La censura, en diferents graus d’aplicació, s’ha formalitzat legalment tant a la Unió Europea com a la Federació Russa. En tractar-se d’un moment de canvis radicals, el perill d’aquesta nova dinàmica és que estableixi els fonaments d’un nou paradigma comunicatiu que pot acabar amb l’internet global tal com l’havíem conegut fins ara i que pot normalitzar la censura governamental a Europa en ple segle XXI. Que el primer gran mur d’aquesta Segona Guerra Freda sigui digital és indicatiu de la importància que tots els bàndols donen al control d’internet. Com a periodistes, prenem-ne consciència i fem tot allò que estigui a les nostres mans per fer caure aquest nou teló d’acer abans no sigui massa tard.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.