És una merda. Es miri per on es miri. La guerra és una mostra vergonyosa del que podem arribar a fer. Algunes pràctiques periodístiques en la cobertura mediàtica de la guerra, en comptes d’intentar reparar el desgavell, encara fan més fonda la ferida. Estenen la cultura de la por, la desinformació i la construcció d’espais estancs: nosaltres i ells

A l’era postquiosc on arriba tot a la velocitat de l’storie, encara és més acusada la infoxicació: la Guerra a Ucraïna es viu per Telegram, stream i aire.

Seria irresponsable dir que aquesta és la primera guerra que vivim com a societat global. ¿No ens interpel·la qualsevol guerra a l’altra banda del mediterrani, que deixa any rere any un fotimer de víctimes a terra, al mar, a les fronteres o als països d’acollida?

Hi ha un fet innegable. És la primera guerra que ens arriba a 360º. La primera que vivim a casa amb mitjans de comunicació, xarxes socials i grups de Whatsapp competint per l’atenció.

És la primera guerra amb pedigrí per a enviar moltíssims equips especials, tingui sentit o no, com s’ha criticat profusament: no sempre sobre terreny és sinònim de millor informació. 

És la primera on els creadors de contingut exerceixen un relat més potent i amb més projecció, sobretot entre els més joves, que els mateixos mitjans convencionals. La primera que podem seguir directament per missatgeria instantània; arriben abans les notificacions al mòbil de vídeos de canals de Telegram prorussos que les notícies embedint aquests clips.

El tsunami informatiu és pura ansietat.

Recau en els mitjans pensar quin sentit té reproduir la polèmica d’un influencer que ha fet servir la guerra per a captar l’atenció. L’absurd: pescaclics dels pescaclics.

Com a espectadors de sofà, lligats de mans davant d’aquesta metralla indiscriminada, encara és més important triar amb cura què llegim, què seguim. Com a mecanisme d’autoprotecció, perquè serà impossible no entrar-hi. Com a mínim que les informacions que consumim no siguin els minut a minut que reprodueixen de forma acrítica discursos polítics o que ofereixen recomptes incontrastables.

Ens hem instal·lat en la cultura de la permacrisis. Primer va ser la pandèmia i ara ho és la guerra. Una sensació asfixiant que, per desgràcia, ja no només amplifiquen els mitjans de comunicació tradicionals. Ara també ho fan grups, canals i usuaris.

Però hi ha qui treballa per desfer la teranyina.

La feina dels periodistes sobre terreny és indispensable. No tot és pornoconflicte. En són exemples la feina de Manel Alias per a TV3 o de Maria Sahuquillo d’El Pais, per citar-ne un parell d’exemples (Alberto Sicilia en ressenyava uns quants més).

De la mateixa manera, seria reduccionista dir que des de Catalunya tot el que es pica a les redaccions és l’avenç a les reunions Ucraïna-Rússia.

Hi ha mitjans que estan demostrant saber quin paper juguen. Crític està prescindint de les informacions en calent i aposta per articles de context enfocats en la cultura de Pau.

La informació ens brolla. És incontenible. Però en el problema rau la solució. La diversificació de canals per on ens arriba el contingut, també és la diversificació d’oportunitats d’accedir a contingut especialitzat, alternatiu i transmèdia.

Al mateix Telegram on trobem els esperpèntics i esfereïdors vídeos de tancs amb la z pintada, el periodista d’ElDiario.es, Arturo Puente (apuente), oferia tot de recursos per a seguir la guerra a la plataforma de missatgeria. Usuaris i canals per a visualitzar clips verificats i instruments de geolocalització clarividents. A Twitter hi ha un fotimer de llistes interesantíssimes. I a Youtube, on molts opinen de la invasió, també hi ha informació contrastada i molt pedagògica, cada dia, com la que publica Memorias de Pez.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.