El programa 30 minuts de TV3 emetia el passat 16 de gener Tombes de sorra, un reportatge produït per Hibai Arbide i Angel Ballesteros, de Muzungu Produccions, amb l’antropòleg Oriol Puig. Tombes de sorra coincideix en els darrers mesos amb la publicació de Germanet, d’Ibrahima Balde i Amets Arzallus, publicat per Blackie Books, i El passador, de Stéphanie Coste, per Tigre de paper. Diferents formats i un mateix tema, la ficció, el relat biogràfic i el reportatge audiovisual utilitzats per mostrar la crueltat de l’externalització de fronteres, la construcció de l’Europa fortalesa i la militarització dels trajectes migratoris.

Vaig veure el reportatge un mes després de l’emissió al 3 a la carta, “no pot ser que tot això hagi sortit a la tele”, vaig pensar, i vaig decidir que el proper espai d’opinió a Mèdia.cat el dedicaria a l’impacte d’aquest reportatge, tot i que tampoc sabia ben bé què volia dir això. Tant en l’àmbit periodístic, com la militància o l’acadèmia, aquesta externalització i militarització, així com la presència de Frontex arreu, és coneguda, però són informacions diverses que sempre han estat difícils de fer arribar a un gran públic.

El reportatge és una feina meravellosa, tant d’imatge com de guió, amb una capacitat interessantíssima de transcripció comunicativa quant a codis i llenguatge que fa possible acostar un entramat tan complex al públic objectiu del programa en qüestió. La tria de testimonis, la no revictimització i la importància de l’activisme i l’acadèmia local és una altre dels trets que caracteritzen aquest projecte que amb només 30 minuts diu tantíssimes coses. Des de l’escabrosa activitat de l’Organització Internacional per les Migracions, la violència amb què impera Frontex o la radical criminalització intencionada de passadors, fins a la violència sexual que pateixen les dones en trajecte, el projecte de Muzungu ofereix una fotografia general, complexa i clarificadora del que tantes pancartes han cridat.

Amb tot, volia escriure sobre la brutalitat de les realitats que apareixen al reportatge; de les declaracions, de les afirmacions, de veure Europa assumir aquesta salvatjada sense despentinar-se. En estones més pessimistes, em preguntava de què servia la nostra feina si després d’un reportatge com aquest no passava res. No dimitia ningú. No cremava res. No es jutjava ningú. No, no passava res.

Una setmana després, sembla que el món ha canviat. Una setmana després la migració i el refugi tenen un altre significat, tenen un altre aspecte. Una setmana després Europa és símbol d’acollida, de rebuda, de solidaritat i de suport davant la barbàrie de la guerra. Una setmana després, l’Europa que havia reconegut la desviació de fons de cooperació a defensa per la lluita contra la migració, la que havia assumit pagar exèrcits del sud global per traslladar la frontera del Mar Mediterrani al Sahel, l’Europa que havia convertit el desert en un cementiri és el motor de la solidaritat amb les persones refugiades que fugen d’Ucraïna.

Si després de veure Tombes de sorra pretenia escriure sobre l’impacte que no entenia que no tingués amb un primetime, una setmana després crec que ho he acabat d’entendre. Una setmana després s’activa la directiva de protecció temporal, deixem de parlar de menas per parlar de nens, s’obren les cases, s’acullen famílies i ens toca reflexionar de nou sobre la nostra feina.

Que el periodisme serveixi per narrar, per acompanyar els trajectes migratoris, per explicar-ne les causes, per assenyalar la guerra, però sobretot, que serveixi per denunciar la hipocresia, les mentides i el racisme estructural i institucional d’aquesta Europa podrida que mata de ràbia i vergonya.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un Comentari

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.