Es pot fer entreteniment en català pensat a Catalunya i per un públic català? Sí, i ja ho sabíem. Ho hem vist a les televisions locals, a 8tv i a Televisió de Catalunya. I per què dubtem sempre que hi ha l’opció de fer-ne? No és que estigui tot inventat, però hi ha coses que funcionen i coses que no tant, assaig i error, programar i cancel·lar. Som el que som, el país del nostre mal no vol soroll i del només vull un ditet de vi. Però quan ens hi posem, muntem uns Jocs Olímpics o un referèndum amb cens universal. Així som els catalans i ara tornem a tenir a televisió un programa que pensa en gran perquè vol ser gran. Estic parlant d’Eufòria, que és un senyor programa de televisió, i el tenim divendres a TV-3. 

Anem a les dades. La primera gala d’Eufòria va assolir un 16,6% de quota la nit de divendres passat, 18 de març, liderant la franja. Més: esgarrapa la xifra dels 800.000 contactes durant l’emissió del programa. I el que encara és més simpàtic: veiem amb llàgrimes d’emoció que assoleix un 38,7% de quota en el target 13-24. Divendres a la nit TV3 torna a ser referencial. Dia complicadíssim per la competència i necessari d’oferta blanca en un espai amb públic familiar que no es pot regalar a la competència, i en el cas català vol dir entregar aquesta audiència als lleons de les cadenes estatals. 

Ja havíem escalfat l’ambient amb els càstings dels concursants en les setmanes prèvies i tot i que això sempre és desigual sí que hi havia una expectativa. Malgrat els esforços de la CCMA, els mitjans de comunicació no van seguir l’estela de la bona campanya de promoció. Potser recelosos o potser gelosos. La cosa anava des d’“això és un Operación Triunfo de segona” fins a “això no agradarà al públic tieta de TV-3”. I com s’equivocaven, de fit a fit. Eufòria és un programa de “talent show”. Això fa anys que s’ha inventat, sí, abans que Operación Triunfo. Ara bé, el toc que li dona Veranda a la producció és fi, elegant i a la vegada engrescador i gamberro. I això és una bona notícia.

La primera gala va començar amb unes paraules que ens recordaven d’on veníem i que avui més que mai ens cal eufòria. I tot seguit va escaltar un medley iniciat per ‘Music’ de Madonna amb tot de temes sobre la música i la importància que té en les nostres vides. Eufòria té missatge, alerta, no alliçona, però ens vol dir coses. Ni el repertori, ni els jutges són gratuïts. És un dels detalls elegants, com deia, de la producció i direcció de Veranda. 

En aquests concursos, perquè es tracta d’un concurs, sempre es diu que el més rellevant és el càsting. Sí. Però segurament és encara més cardinal l’equip de jutges i ‘coaches’ del programa. I aquí, de moment, Eufòria l’ha clavat. La llista: Jordi Cubino, Carol Rovira, Daniel Anglès, Albert Sala i també Aina Casanovas. Des de la direcció musical, i de la veu a la coreografia. Exigència i coses clares. No crec que hi hagi ningú que fins ara ni en el futur es pugui sentir ofès perquè es diguin coses serioses i amb professionalitat. A banda, el programa -com ja hem vist als càstings- té molt clar que vol i no ens ofereix tampoc cap element de ximpleria ni comentari de safareig. De moment. Elena Gadel, Lildami i Marc Clotet, els tres membres del jurat, seran els encarregats de valorar cada actuació. Això sí: l’última paraula, la decisió de quins concursants continuen i quins han d’abandonar “Eufòria”, estarà en mans dels espectadors.

Parlar del càsting també és parar un moment en els presentadors. Vaig rebre un missatge divendres mateix que posava “Marta Torné, estructura d’Estat”. I sí. És això. Cal analitzar Torné sense cap prejudici, i més enllà del guió, comprovar com empatitza amb els concursants i sobretot amb la situació que demana cada moment del show. Vindria a ser el Pedri de les gales de talent show. Molt difícil el que fa, i només acaba de començar. I l’altre encert ha estat provar a Miki Nuñez. Un paper que potser pot sembla senzill, de segon presentador i d’enllaç amb els concursants entre bambolines. Cal tenir gràcia i no ser només graciós. De moment, complicitat total amb el que l’envolta, també amb l’espectador. En el fons cap sorpresa, tots volem a Miki Nuñez a la nostra vida, però feia patir.

I finalment els concursants. Amb edats que van dels 16 als 29, i diríem que la mitjana de vint-i-pocs. També hi ha representació territorial diversa. I perfils molt distints. No són el mateix Llum i Mariona, com no ho són Chung-Man i Joan. Però tots tenen una història darrere, tots tenen un significat i tots poden transcendir. En el raquític star system català, cal fer créixer també la banda de postconcursants de talent shows nostrats i Eufòria ens ofereix això. Més enllà del talent que hi ha entre els aspirants a guanyar Eufòria -el premi és un contracte discogràfic sobretot-, cal veure ara com es pot competir. Quines trampes o desafiaments posaran els jutges als concursants (perquè el primer dia ja van caure quatre artistes)? Com ho farem a partir d’ara?  

Aquí ve un dels punts que pot ser arma de doble full per aquest programa. Gran cosa: compta amb un públic jove molt actiu a xarxes, amb més de 600.000 reproduccions a Instagram i TikTok des de l’inici dels càstings i molta conversa generada a Twitter. Aquest metavers, diguem-ne, és un èxit perquè provoca que el programa sigui viu més enllà de les xarxes. Ara bé, els que no estan connectats en aquest cosmos virtual podran seguir el fil de la mateixa manera a la següent gala televisiva? Per dir-ho d’una manera, que Twitch no ens faci perdre la tele. 

Francament, Eufòria és un programa que m’ha entusiasmat. Potser perquè no hi tenia massa expectativa creada, i en tot cas positiva, però plantar-me davant del televisor amb els meus fills i comprovar que estàvem veient la mateixa cosa i que la podíem viure diferent va ser una gran alegria. Perquè ho hem tornat a fer catalans, més bona tele. I en tenim més que no pensem. Llarga vida a Eufòria!

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.