Recentment s’ha aprovat la reforma laboral d’àmbit estatal que modifica la regulació del mercat laboral. Però quina informació s’ha donat al respecte? Quins discursos han estat més presents? De què es parlava quan s’informava de la reforma laboral? Doncs bàsicament de les lluites de poder polític que hi havia al darrere. Es plantejaven enfocaments com si era acabaria primant el criteri de la ministra d’Economia, Nadia Calviño, o de la ministra de Treball, Yolanda Díaz. Si l’aprovació tensaria les relacions del govern espanyol de coalició entre PSOE i Unides Podem o la majoria que donava suport al govern espanyol com ara la peça Les ferides que deixa la reforma laboral o La reforma laboral se aprobará sin la mayoría de la investidura . Un altre tema noticiable ha estat com afectaria un no d’ERC a l’estabilitat del govern després de tenir com a nou soci a Catalunya en comú: La reforma laboral torna a allunyar ERC i la Moncloa  o El no de ERC a la reforma laboral pone en un brete la estabilidad en Catalunya, o Pressing’ a ERC perquè avali la reforma laboral sense canvis.  

S’ha informat molt menys de les reivindicacions de cada part, i s’ha reduït informativament a una lluita d’equilibris pel poder. Fins i tot notícies sobre com podria afectar al llançament del nou espai de confluència política que ha anunciat Díaz amb articles com ara La reforma laboral destapa fisuras en el frente amplio al que aspira Díaz. Sí que és veritat que, a partir de l’acord entre els anomenats agents socials, aquests no s’han visibilitzat molt, però qui curiosament s’ha fet veure més, especialment abans, ha estat la patronal com ara a notícies com Foment veu “contraproduent” la nova reforma laboral o fins i tot l’ANC a peces com L’ANC rebutja la reforma laboral, que considera perjudicial per als treballadors i els empresari  però no els sindicats, quan la reivindicació de derogació de la reforma laboral del 2012, elaborada pel govern de Mariano Rajoy, és dels sindicats. Només els han visibilitzat pel seu paper pressionador per a que els partits aliats del govern votessin a favor,  UGT i CCOO augmenten la pressió sobre ERC: No avalar la reforma laboral és votar la del PP  o CCOO demana als partits d’esquerra que votin sí a la reforma laboral «sense més». En cap moment, s’ha fet peces explicatives amb aquests sindicats com a fonts per a explicar perquè era positiva la reforma. 

Els discursos sindicals crítics, que hi són, no han tingut gaire presència als mitjans. Bàsicament s’ha informat quan es van convocar les manifestacions de rebuig a la reforma a final de mes, com és el cas de notícies com ara Manifestació contra la reforma laboral a Barcelona o El sindicalisme alternatiu convoca protestes dissabte contra la reforma laboral. Tot i això, en cap moment no s’han explicat els arguments del sindicalisme alternatiu per a estar en contra de la reforma, ni molt menys s’ha potenciat, de cap forma, el debat social al respecte. Es produeix un fet més: aquells mitjans amb una línia més favorable a l’independentisme han visibilitzat més la Intersindical CSC com ara a les peces La Intersindical demana als partits catalans que no aprovin la nova reforma laboral o La Intersindical exigeix als partits catalans que no convalidin la reforma laboral. En els articles s’introdueixen alguns elements, com ara la crítica als sindicats majoritaris o el rebuig dels sindicats sobiranistes (LAB, CIG, ELA, Intersidical Valenciana, i a l’esquerra de CCOO i UGT, com CGT, CNT o Cobas), però de manera molt superficial. A CGT, tercer sindicat a Catalunya en afiliació i quart en delegats sindicals, no se li dona veu, tot i que ser el sindicat alternatiu més important de Catalunya, i clarament oposat a la reforma. 

He trobat a faltar una anàlisi més profunda. En general s’ha tirat molt de la peça a la secció de política, justificat en la tramitació parlamentària, i de la notícia, però poc del reportatge, les entrevistes a cadascun dels actors (especialment els crítics), o fins i tot dossier informatiu o especial. Es podrien haver fet comparacions entre regulacions laborals del nostre entorn proper -Europa Occidental-, o veure quins efectes han tingut les reformes laborals anteriors que retallaven drets laborals (la de 2010 i la de 2012) i tampoc s’ha aprofitat per visibilitzar la precarietat. Tot i que en general, el periodisme polític sol centrar-se molt més en aquesta vessant dels jocs de poder o els equilibris polítics, més que en analitzar les polítiques. I el periodisme econòmic està molt més enfocat a una perspectiva empresarial que de drets classe treballadora i això té efectes en com s’informa de temes laborals.

Sí que hi ha hagut anàlisis dels efectes de l’actual reforma com ara: La reforma laboral deja en un limbo a la mayoría de científicos con contratos de obra , ¿Sabes qué consecuencias tiene la reforma laboral para los autónomos?, Els contractes d’un dia es desplomen després d’un mes i mig de reforma laboral , Què canviarà amb la nova reforma laboral?  Què canvia i què manté la nova reforma laboral en relació amb la del PP? o La reforma laboral saldrá adelante ¿Con quién? ¿Cómo te afecta? que barreja l’anàlisi política i de la mateixa reforma.

El que plantege és una qüestió de volum: si comparem les notícies que han explicat o generat debat al voltant de la reforma laboral han estat molt poques en proporció a les que han analitzat la reforma en clau de qui marca l’agenda política o com afavoreix a les posicions de poder de cada actor polític o institució. Una anàlisi, la meua, que es veu reflectida en una de les frases de l’article La reforma laboral se aprobará sin mayoría de investidura: “Sea como fuere, el choque político ha dejado al margen el foco sobre las medidas concretas que impulsa la nueva reforma laboral”. I quan s’han analitzat les mesures concretes poques vegades s’ha tirat de fonts crítiques: advocats laboralistes o sindicats contraris. Se’n salven excepcions com ara aquestes peces: La reforma laboral, examinada por abogados laboralistas o Guia de la nova reforma laboral: què desapareix i què sobreviu de l’etapa del PP? . I el que sí que no ha fet ningú és buscar en contrast d’opinions i argumentacions amb el sindicalisme alternatiu. 

En la meua opinió el que ha fallat és: centrar-ho massa en la vessant política, i oferir pocs elements per al debat social i polític. Els mitjans de comunicació tenen el paper de donar informació suficient contrastada i plural per a que la ciutadania es puga generar una opinió propia de forma lliure. Crec que en el cas de la reforma laboral s’ha produït un discurs únic que només ha buscat el “pluralisme” en el joc de trons de la política espanyola. 

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.