Ahir va fer un mes que els serveis secrets polonesos van detenir el periodista basc Pablo González quan era a Przemyśl, arran de la frontera amb Ucraïna, informant de l’arribada de refugiats que fugen de la guerra declarada per Rússia. González va néixer a Moscou el 1982. Tots dos pares també van néixer a Rússia, però el seu avi matern era un exiliat basc que va acabar a la URSS fugint del franquisme. Així, quan els seus pares van divorciar-se, la mare va agafar el fill i van marxar al País Basc, on hi tenia les arrels. Llavors era el 1991, l’any que la URSS va col·lapsar i l’inici d’una dècada que seria especialment dura econòmicament pels antics ciutadans soviètics. Malgrat que va créixer al País Basc, González va conservar l’interès per la terra on havia viscut els primers anys de la seva vida i on encara hi tenia el pare, i va estudiar filologia eslava. Parla rus i polonès, i com a periodista s’ha especialitzat en l’espai postsoviètic.

Tot plegat, un bagatge cultural que el converteix en un periodista molt valuós ara que tots els mitjans miren a l’est. Alhora, però, ha estat l’argument perquè els serveis secrets polonesos l’hagin capturat. Diuen que és un espia rus amb una doble vida. D’una banda, el periodista freelance Pablo González, que treballa per a diferents mitjans de l’estat espanyol. De l’altra, un informador del Kremlin que opera amb els pseudònims Pavel Rubtsov i Aleksey Rubstov. La realitat és que tots els noms són vàlids. Va néixer a Moscou amb el nom Pavel Aleksevich (patronímic pel nom de pila del pare) Rubtsov, però quan va arribar al País Basc, la seva mare el va registrar amb el nom espanyol.

Pablo González Yagüe. Pablo, la traducció al castellà de Pavel. González, el cognom de la mare. I Yagüe, el cognom de l’avi.

Setmanes abans de ser detingut pels serveis secrets polonesos ja havia estat interrogat pels ucraïnesos, que també el van tractar d’espia rus i van exhortar-lo a marxar del país. Els cridava especialment l’atenció que tingués passaports espanyol i rus amb noms diferents, però també que tingués una targeta bancària a Kutxa Laboral i que escrivís per al diari Gara, diari que va prendre el relleu d’Egin, clausurat per l’Audiència espanyola. Segons els ucraïnesos, eren dues entitats finançades parcialment pel Kremlin, cosa que, deien, reforça la seva tesi que González era un espia fent-se passar per periodista. Tant és que en les seves cròniques s’hagués pronunciat en contra de la guerra: per a ells era un engranatge més del sistema de Putin.

Des que el van detenir, el govern espanyol s’ha posat de perfil. No només han omès el seu deure de reclamar l’alliberament immediat d’un periodista amb nacionalitat espanyola, sinó que a més, segons va publicar El Confidencial, va filtrar que les acusacions d’espionatge estaven ben fonamentades. Tot plegat, després que el CNI s’hagués presentat a casa seva, de la mare i d’un amic per a extreure’n informació i deixar dit que era un espia rus.

Fins ara González ha estat pràcticament incomunicat. Encara no ha pogut rebre la visita del seu advocat Gonzalo Boye ni les autoritats poloneses han autoritzat les trucades i l’enviament de cartes de la seva família. És possible que no triguin gaire a fer-ho, però és incert. De moment, l’única cosa que se sap de tota aquesta història de periodisme, espionatge i contraespionatge és que continuarà en presó provisional fins a, com a mínim, el 29 de maig. Llavors tindrà una vista judicial, que decidirà si l’allibera o si el manté tancat. González està acusat d’un delicte d’espionatge, castigat amb fins a deu anys de presó.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.