Fer soroll mediàtic i desgastar periodistes i mitjans per aconseguir, així, silenciar crítiques i denúncies socials sobre qüestions d’interès públic. És l’objectiu que tenen les SLAPP, l’acrònim en anglès de Strategic Lawsuit Against Public Participation (pleits estratègics contra la participació pública), que s’han convertit en un fenomen cada cop més habitual que afecta tant a activistes i defensors dels drets humans com també a periodistes i mitjans.

Segons un informe publicat la setmana passada per la Coalició contra SLAPP a Europa, en els darrers anys hi ha hagut una tendència creixent d’aquets casos, la qual cosa alerten que representa una amenaça per la democràcia. Per mirar de frenar aquests litigis, la Comissió Europea està treballant en una directiva comunitària per frenar l’ús de les SLAPP que s’ha de presentar a principis d’abril. 

Parlem amb l’advocada Laia Serra de com les SLAPP representen una amenaça pel periodisme, l’auge dels darrers anys, per què funcionen tan bé a l’estat espanyol i què pot representar la directiva europea.

Procediments que busquen el desgast per silenciar la crítica

El terme SLAPP es fa servir per descriure accions legals abusives per part de grans grups com empreses, privats o administracions contra persones, col·lectius o mitjans que expressen opinions sobre temes d’interès general que van en contra dels seus interessos particulars. Sovint aquests pleits no pretenen tant guanyar el cas als tribunals sinó començar aquests procediments legals per desgastar i, així, pressionar i silenciar crítiques i denúncies socials sobre qüestions d’interès públic. Segons l’advocada Laia Serra, són processos que “l’únic objectiu que busquen és la immediatesa i l’impacte comunicatiu de dir que s’ha denunciat a algú, però després tot el recorregut legal queda eclipsat i no genera interès”. 

Un exemple d’aquest tipus de procediment és el cas d’Iñaki Rivera, director de l’Observatori del Sistema Penal i Drets Humans, a qui l’Agrupació de Personal Penitenciari de CCOO va denunciar per haver dit al programa de TV3 “Tot es mou” que a les presons catalanes existeixen pràctiques de tortura. El novembre passat, després de tres anys, es van arxivar totes les denúncies, però tal com explica Laia Serra, engegar un procediment com aquest implica “tenir una persona que durant tres anys està supeditada a un procediment judicial, el seu crèdit professional i acadèmic es posa en entredit, ha de fer una despesa, anar a declarar…”. Altres casos recents que també es podrien qualificar de SLAPP, segons Laia Serra, serien la demanda d’Iberdrola a El Confidencial o la denúncia de la Cambra de la Propietat Urbana a Crític.

Per Laia Serra, aquests procediments “busquen impactes comunicatius, rèdits polítics o bé silenciaments de determinats sectors que generen crítiques”. I afegeix que les SLAPP es valen “del corporativisme de les administracions i d’una interpretació de la llei que sempre va en detriment de la llibertat d’expressió i de la defensa dels drets”. També alerta que hi ha “una qüestió d’asimetria, és a dir, són estaments vinculats al poder econòmic o al poder públic els que fan aquesta utilització perquè sempre poden contractar grans despatxos o assumir procediments que poden durar anys”. L’advocada apunta que “el periodisme d’investigació sovint assumeix riscos, perquè en les situacions de més opacitat és on és més difícil obtenir proves i per tant soó procediments molt sensibles a que hi hagi també una litigació abusiva”.

Les conseqüències d’aquests litigis abusius van més enllà dels intents de silenciament i segons l’advocada també impliquen més autocensura en el periodisme: “cada dia s’adopten més filtres previs perquè el cost d’un procediment legal a posteriori és difícilment assumible”.

Una estratègia a l’alça arreu d’Europa

En la darrera dècada, les SLAPP s’han disparat, tal com advertia la setmana passada un informe de la Coalició contra SLAPPs a Europa (CASE), de la qual formen part Index of Censorship o la Federació Europea de Periodistes, entre d’altres. A l’estudi adverteixen de com les SLAPP representen una amenaça per la democràcia europea, a partir de l’anàlisi de mig miler de casos de 30 països del continent i indiquen que hi ha una tendència a l’alça en els últims deu anys pel que fa a SLAPP a tot Europa, sobretot els darrers. Segons l’estudi, l’any 2020 va ser l’any que n’hi va haver més de tota la dècada, seguit de 2021 i 2019.

L’informe també adverteix dels perills de les SLAPP pel periodisme perquè de totes les demandes analitzades, un 34% són contra periodistes. A més, alerta que tant l’auge dels populismes com l’impacte de la pandèmia han deteriorat la llibertat de premsa a tot Europa. I subratllen que “tant polítics com empresaris rics van fer servir SLAPP per silenciar les veus crítiques investiguen el crim organitzat i les accions del govern”. L’informe es basa en la feina de diferents grups de defensa que, des de l’assassinat de Daphne Caruana el 2017 han investigat el problema dels SLAPP a Europa. 

També ho veu així Laia Serra, que afirma que “sempre hi ha hagut litigació abusiva però m’atreviria a dir que en aquests darrers tres o quatre anys, en general la pugna per l’espai del relat és especialment vigent”, perquè “hi ha tota una política comunicativa al voltant de la judicialització de les idees que dona molt rèdit”.

Per frenar aquest fenomen a escala europea, la Comissió Europea està treballant des de fa mesos en una directiva antislapp, que està previst que es presenti a finals d’abril. L’advocada Laia Serra considera que serà un pas important perquè, “quan des d’institucions que representen la democràcia validen el concepte i hi ha un consens que va més enllà de les nostres fronteres, és molt més fàcil anar a un jutjat i dir això és slapp”. De fet, per combatre aquests litigis, l’advocada avisa de la importància de ser conscients de què significa SLAPP “perquè quan tens un concepte és molt més fàcil detectar-ho”. 

El paper dels jutges de l’estat espanyol

En el cas de l’estat espanyol, Laia Serra apunta com “la ligitació abusiva funciona perquè a l’estat espanyol tenim una situació molt avantatjada, perquè tenim el delicte d’injúries i calúmnies i tenim uns tribunals molt receptius a aquest corporativisme que fa que d’entrada aquests procediments siguin civils o penals puguin tenir certa expectativa de recorregut”. Per això, considera que “els jutges estan fallant i són els que permeten que aquestes querelles prosperin”. 

De fet, Serra apunta que “d’alguna manera el que s’està reivindicant és el fet que els tribunals tenen un mètode incorrecte d’abordar els temes que tenen a veure amb la llibertat d’expressió, perquè haurien d’analitzar d’entrada les querelles que els arriben i en podrien inadmetre a tràmit, analitzant si els casos que els arriben són exercicis de la llibertat d’expressió o d’informació”.

A això s’hi ha de sumar el fet que “a la via penal no hi ha condemna en costes i és gratuït”, la qual cosa, fa que “les querelles s’hagin posat a l’ordre del dia perquè és fàcil i barat, la presentes, tens un titular i si no hi ha recorregut no hi ha condemna en costes”. Per tot plegat, l’advocada considera que “l’estat espanyol sigui un terreny fèrtil per les SLAPPs”.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.