Els Next Generation EU, a través del PERTE de Salut, prioritzaran la inversió en la indústria privada, amb una clara preeminència dels lobbies farmacèutics. Tot plegat apunta a la privatització d’un sector malmès per anys de retallades i pels estralls de la pandèmia.

L’estiu del 2020, just sortint de la pitjor etapa d’una pandèmia que ho havia aturat tot, s’havia endut milions de vides i havia saturat la sanitat pública, semblava que la nova normalitat ja començava a ser una realitat. Llavors, quan encara no se sabia que allò tot just era el principi, la Unió Europea va anunciar un paquet d’ajut econòmic massiu i sense precedents: els fons Next Generation EU. Aquests diners, dels quals l’Estat espanyol rebrà 140.000 milions, van ser molt ben rebuts en un panorama que tenia unes dades d’ocupació molt baixes, una sequera econòmica provinent del monocultiu turístic i, sobretot, una sanitat saturada, que evidenciava les conseqüències d’anys de retallades.

En aquell moment, totes les administracions van posar fil a l’agulla per identificar on havien d’anar a parar els diners. Catalunya no va ser menys i el 2 de febrer de 2021 presentava el seu propi pla: Next Generation Catalonia, en el qual identificava 27 projectes emblemàtics que, per un valor de 41.740 milions d’euros, havien de transformar l’economia catalana. Entre aquests projectes destacaven un pla per crear un hub de bateries, una gran planta per generar hidrogen verd o un pla per modernitzar la sanitat catalana. Aquest darrer duia el nom de Salut 2030 i estava pressupostat en 1.970 milions d’euros.

Els objectius del projecte eren “potenciar la indústria de la salut i generar ocupació i riquesa”. Així, en la descripció de Salut 2030 no solament no s’hi mencionava la sanitat pública malmesa, sinó que s’hi tractava un bé públic com a generador de beneficis. Aquestes afirmacions van despertar de seguida els recels d’organitzacions com l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), que va veure en aquest projecte “la promoció d’un model de comercialització de la salut, en el qual els beneficiaris seran empreses i consorcis privats, no la ciutadania”, diu la investigadora Nicola Scherer. I no n’hi ha per a menys, perquè, segons va comunicar la Generalitat, entre els agents implicats en la definició i l’execució del projecte hi figuraven diversos instituts i agències públiques, així com “empreses biofarmacèutiques, de tecnologies mèdiques, salut digital i serveis científics”, sense especificar-ne els noms.

L’Anuari Mèdia.cat va demanar a través del Portal de Transparència, una setmana després de la publicació del pla Next Generation Catalonia, els noms d’aquestes empreses. La petició va ser denegada sobre la base de l’article 29 de la Llei de transparència, que diu que una petició d’informació pot ser rebutjada si es demanen “notes, esborranys, resums, opinions o qualsevol document de treball intern sense rellevància o interès públic”. La Generalitat, doncs, va considerar que no era d’interès públic conèixer el nom d’unes empreses que podien incórrer en un conflicte d’interès evident, ja que havien estat involucrades en l’elaboració d’un projecte finançat amb diners públics, als quals després podrien optar.

Salut o negoci?

Quan la Generalitat va publicar el seu pla Next Generation Catalonia, encara no estava clar quina seria l’execució dels fons. Finalment, el Govern espanyol ha optat per una estratègia molt centralitzada en la qual les comunitats autònomes no comptaran amb diners propis per executar els seus propis projectes tractor. En lloc d’això, aquests es gestionaran des dels ministeris i duen el nom de PERTE (projectes estratègics per a la recuperació i la transformació econòmica). “Som davant una centralització absoluta. La idea era que les comunitats podríem gestionar bona part d’aquests fons, però ens trobem que ens estan dient exactament en què ens hem de gastar els diners”, diu Matilde Villarroya, responsable de la Secretaria d’Afers Econòmics i Fons Europeus de la Generalitat. “Catalunya té moltes competències, i ens les estan envaint”, afegeix.

L’empresa i els lobbies privats financen gairebé un terç del PERTE de Salut d’Avantguarda, dotat amb 1.469 milions d’euros

El PERTE de Salut d’Avantguarda, dotat amb 1.469 milions d’euros, és l’aposta definitiva del Govern espanyol per modernitzar la sanitat a través dels fons europeus. Joan Martí, director de la Unitat d’Estratègia Empresarial d’ACCIÓ, dependent del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat, assegura que “el projecte espanyol no encaixa necessàriament amb el català i haurem de veure com fragmentar els nostres projectes perquè hi encaixin”. Tot i això, sobre la base de la poca informació disponible, no hi ha gaires diferències aparents. La proposta espanyola també posa l’èmfasi a modernitzar instal·lacions, implementar tecnologia de dades i la medicina personalitzada a través de la “col·laboració de tots els actors del sector mèdic, incloent-hi la indústria i l’empresa privada”, segons paraules de Cristóbal Belda, director de l’Institut de Salut Carles III, durant la presentació del PERTE a les empreses catalanes, organitzada per ACCIÓ a finals de gener.

L’Estat espanyol reconeix que la implicació de l’empresa privada serà “imprescindible” per a la realització d’aquest PERTE. I no n’hi ha per a menys, ja que, dels gairebé 1.500 milions d’euros de què disposa aquest projecte, 982 són diners públics i 487 provenen d’inversió privada. Així, l’empresa i els lobbies privats, com a finançadors de gairebé un terç del PERTE, tenen un paper decisiu en el seu disseny i en la presa de decisions. I és que, tal com ja va passar amb el projecte català, el PERTE espanyol compta amb un grup d’assessors; en aquest cas, sota el nom Aliança de Salut d’Avantguarda, hi trobem els ministeris de Ciència i de Sanitat, representants de les comunitats autònomes i patronals com FarmaIndustria o els lobbies AseBio i Fenin.

Els noms d’aquestes empreses també apareixen al document que el Govern espanyol va publicar per presentar el PERTE, on figuraven com a “empreses que han mostrat el seu interès a col·laborar” i com a beneficiàries potencials d’ajuts, tornant al possible conflicte d’interès que ja es va mostrar en el cas català. “Fa la sensació que el pastís ja està cuinat. Hi ha un problema clar de governança i de democràcia si permets un accés privilegiat al disseny d’aquests projectes a certs actors de l’economia”, assegura Blanca Bayas, investigadora de l’ODG especialitzada en el PERTE de Salut.

Els lobbies i el whitewashing

“Estem convençuts que, juntament amb la transició ecològica i la transformació digital, la revolució biomèdica serà el tercer vector que marqui el desenvolupament econòmic per a Espanya”, va dir el president Pedro Sánchez durant la presentació del PERTE de Salut d’Avantguarda. Aquesta afirmació podria semblar coherent en tant que el sector sanitari no és un àmbit especialment contaminant; per tant, lligar la transformació sanitària amb polítiques verdes no seria contradictori, a menys que s’hi involucri el sector farmacèutic. I és que els gasos d’efecte d’hivernacle que produeix equivalen a 514 centrals elèctriques de carbó. Això es tradueix en el fet que la indústria farmacèutica produeix un 13% més d’emissions que l’automobilística, tot i tenir un mercat un 28% més petit, segons dades de l’ONG Healthcare Without Harm.

Els lobbies sanitaris, com FarmaIndustria, AseBio i Fenin, ja es van endur un 72% dels contractes públics el 2020

Així, a més del greenwashing, diverses organitzacions com l’ODG denuncien que darrere els fons europeus també hi ha whitewashing, és a dir: justificar inversions i contractes que poden acabar sent nocius sota una suposada preocupació pel sector sanitari, que és el que avui, després de dos anys de pandèmia, necessita la població. De fet, que aquests lobbies s’emportessin bona part dels fons no seria estrany, ja que els lobbies sanitaris es van endur un 72% dels contractes públics el 2020. I, d’aquests, concretament, els lobbies que apareixen al PERTE de Salut en van aconseguir un 35,5% (FarmaIndustria), un 27,2% (AseBio) i un 60,35% (Fenin). Alguns d’aquests contractes estan adjudicats a més d’una empresa.

“Estem transferint diners públics a companyies privades per desenvolupar tasques i serveis que hauria de fer el sistema públic de salut. Es tracta d’un procés progressiu de privatització que empitjorarà la qualitat de l’atenció sanitària”, afirma el col·lectiu Audita Sanitat, que, juntament amb la Xarxa Europea d’Observatoris d’Empreses (ENCO, per la sigla en anglès), va publicar l’informe Lobbies in Healthcare, del qual surten també les dades anteriors. De fet, les administracions no se n’amaguen gaire, i és que, tal com va declarar Ramon Maspons, director de l’àrea d’Innovació i Prospectiva de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), “ens equivocaríem si pensem que el PERTE ajudarà a impulsar l’assistència sanitària; en realitat, servirà per promoure el sector i la industrialització”. Així doncs, on queda la sanitat pública?

Una gestió totalment opaca

Els fons europeus es divideixen en diferents partides; d’una banda, el Mecanisme de Recuperació i Resiliència, que és d’on surten els PERTE, està claríssimament enfocat a la reactivació de l’economia privada. Per tant, tal com assegura Villarroya, “el finançament del sector públic va a càrrec dels fons REACT”. Aquests diners, que sí que són gestionats per les comunitats autònomes de manera directa, estan pensats per reactivar l’economia dels diversos territoris europeus. A Catalunya li corresponen 1.023 milions d’euros, dels quals 305 aniran destinats a la sanitat. Ara bé, en què es gastaran? L’objectiu estratègic que es descriu al programa operatiu FEDER (segons el qual es gestionen aquests diners) s’anomena “Productes i serveis per a serveis de la salut” i està pensat per “reformar i ampliar hospitals, adquirir un ciclotró de medicina nuclear i millorar la xarxa de fibra òptica”. De nou, poca inversió directa a la sanitat pública i sí a l’empresa privada.

Davant d’aquest panorama, l’Anuari Mèdia.cat va demanar, a través del Portal de Transparència, el desglossament de les inversions en el marc dels fons REACT, per tal de saber quants diners i a quines empreses s’havien fet arribar. La Generalitat es va acollir a una pròrroga justificada pel “volum o complexitat de la informació requerida”. Després de superar amb escreix el termini d’aquesta pròrroga, va acabar responent tot facilitant links oberts amb compareixences de Matilde Villarroya o amb notes de premsa. En vista d’aquest tractament, l’Anuari Mèdia.cat va interposar dues queixes formals contra el Departament d’Empresa per incompliment de la Llei de Transparència. Finalment, més de tres mesos després d’haver iniciat els tràmits, se’ns van facilitar una sèrie de dades que, com la vegada anterior, també eren de caràcter públic.

Però, tot i això, la informació atorgada per part de la Generalitat corrobora la hipòtesi d’aquest reportatge. I és que, en el moment d’escriure’l, el govern ha aprovat projectes per valor de 81,2 milions d’euros en “inversions a infraestructures que presenten serveis bàsics als ciutadans”. En concret, es tracta de fer reformes a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, a l’Hospital de Bellvitge, a l’Universitari Joan xxiii i a l’Universitari Vall d’Hebron. Així, parlem de convocatòries pensades per l’empresa privada per reformar hospitals i, de nou, l’atenció primària destaca per la seva absència.

L’ODG posa el focus en la necessitat de garantir la transparència i la governança sobre uns fons que corren el risc d’endeutar les futures generacions

Igualment, la Generalitat assegura que destinarà 100 milions d’euros d’aquests fons REACT a la contractació de personal sanitari. Ara bé, encara que es va demanar aquesta informació, no queda detallat quina part d’aquesta partida ja ha estat invertida, per contractar quants professionals i on. “La falta de transparència i la mala gestió estan sent pitjors del que ens podríem haver imaginat. Tot plegat ens fa sospitar d’un futur en què, lluny d’assolir la resiliència, estarem focalitzant en la mateixa privatització de sempre. No hem après res de la pandèmia”, sentencia Bayas.

Així, mentre els hospitals i els centres d’atenció primària estan desbordats, amb un personal cansat i devastat, sense llits suficients a les UCI i posposant procediments mèdics no relacionats amb la Covid, tot apunta que els fons europeus aniran dirigits a l’empresa privada. Precisament per evitar aquest camí, organitzacions com l’ODG posen el focus en la necessitat de garantir transparència i la governança sobre uns fons que corren el risc d’endeutar les futures generacions i de desballestar encara més una sanitat pública ja molt malmesa.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.