Maria Aliókhina (Moscou, 1988) és activista, membre fundadora del grup Pussy Riot i del mitjà Mediazona, centrat en qüestions que afecten la llibertat d’expressió a Rússia i un dels que el govern de Putin ha bloquejat perquè és crític amb el Kremlin i la guerra a Ucraïna. L’any 2012 la van condemnar a dos anys de presó per una acció a la catedral més important de Moscou, l’anomenada “pregària punk”, que es va convertir en un símbol de la llibertat d’expressió. Va passar prop d’un any i mig a la presó. Gairebé una dècada més tard, l’any 2020 hi vaig contactar a les portes dels jutjats de Moscou, arran de la condemna d’una altra acció de Pussy Riot.

La vaig entrevistar i vam acordar quedar més endavant; però, el dia assenyalat, Maria Aliókhina no em responia: l’havien detingut. Dos anys després, ja des de Barcelona, he tornat a contactar amb ella per fer aquesta entrevista per videotrucada, des de casa seva perquè està sota arrest domiciliari. Havíem quedat per completar la conversa un altre dia; però, quan va arribar el moment acordat, Maria Aliókhina no estava disponible i no responia els meus missatges. M’ho vaig témer i es va confirmar: l’havien tornat a detenir i era a la presó. Aquest cop, per una fotografia d’Instagram que va penjar el 2015. Aquesta és la conversa que vam mantenir abans que ingressés a la presó, tot just un mes abans de l’invasió militar de Rússia a Ucraïna.

No pots sortir de casa, però aquí s’hi deu estar millor que a la presó on acabes de passar-t’hi 15 dies. Has estat entre reixes perquè a algú no li ha agradat una publicació teva a les xarxes que vas escriure fa sis anys.

Sí, per un post del 2015 sobre Lukaixenko, el president bielorús. M’han culpat d’haver fet “propaganda de simbologia nazi” i, evidentment, no és veritat. Com a persona que cada any participa en accions antifeixistes, s’ha de ser molt idiota per tancar-me amb el pretext de promoure el feixisme…

L’any 2012, Pussy Riot vau interpretar l’anomenada “pregària punk” dins la catedral del Crist Salvador de Moscou, amb el cap cobert per passamuntanyes de colors. Us van detenir i et van condemnar a dos anys de presó. El vostre cas va fer la volta al món i, mentre us jutjaven, els passamuntanyes es van convertir en l’element que simbolitzava la solidaritat amb vosaltres. Se’n van veure en moltes ciutats de tot el món, també a Barcelona. Us havíeu imaginat mai que els vostres passamuntanyes es farien tan coneguts?

Ens vam inspirar en el moviment d’Anonymous, que en aquell moment era molt popular. Actuàvem amb el cap tapat d’aquella manera sobretot per mostrar que tothom pot ser Pussy Riot. Qualsevol persona pot agafar el passamuntanyes, fer forats als ulls i a la boca i dur a terme una acció política. Va ser genial veure com, quan ens van treure les màscares a tres de les participants, les autoritats van aconseguir que milers de persones a tot el món es posessin els passamuntanyes. I va ser molt bonic veure aquests vídeos amb tant de color mentre estàvem tancades.

Què volíeu aconseguir amb aquella acció?

Vam optar pels colors en contraposició al món gris que cada dia les autoritats mostraven als mitjans. Putin acabava d’anunciar que es presentaria a un tercer mandat, un mandat que va resultar fatídic per a Rússia i que ara és ja una realitat política: guerra, pobresa, enverinaments i gent a la presó per les seves idees polítiques. Era una manera estètica d’oposar-nos a l’obscuritat de Putin. No esperàvem que ens obririen un cas penal i que ens ficarien a la presó.

“L’últim any han marxat de Rússia figures importants del món de la cultura, de la política i de la vida pública. Han entès que ara, o bé seràs processat i aniràs a la presó, o bé marxes del país per evitar-ho”

A la “pregària punk” fèieu una petició molt clara a la Verge Maria: “Fes fora Putin”. I és evident que la Verge no us va fer cas. Putin no només va esquivar la Constitució per a aquell tercer mandat, sinó que recentment ha forçat un canvi a mida de la carta magna per, si ho vol, presentar-se a dues eleccions més. Des de la vostra acció del 2012 fins ara, hi ha hagut algun canvi al Kremlin?

La situació ara és molt més dolenta. I l’explicació és evident: aquí el poder no canvia i tenim una dictadura que va en la direcció de la Xina, de Corea del Nord, etcètera. Crec que a Europa, als Estats Units, i en general a Occident, la gent no s’adona de fins a quin punt la situació ha empitjorat a Rússia. La “pregària punk” del 2012 va ser un dels primers casos polítics i per això va tenir tanta ressonància. Ara, de casos com aquell, en veiem cada setmana: s’envia gent contínuament a la presó no amb penes de 2 anys com nosaltres, sinó amb 5, 6, 15 o 20 anys.

I com hi està reaccionant la gent?

L’últim any han marxat de Rússia figures importants del món de la cultura, de la política i de la vida pública. Han entès que ara o bé seràs processat i aniràs a la presó, o bé marxes del país per evitar-ho. El poder vol que facis aquesta tria. Ja no es tracta de manifestar públicament o fent soroll determinades posicions. N’hi ha prou a viure, ser tu mateix sense amagar els teus punts de vista, perquè t’obrin un cas penal i estiguis perseguit durant un temps indefinit.

“El 2014 vam crear Mediazona per dedicar una atenció especial a la violència a les presons, a la violència policial i al que passa als tribunals”

A banda de Pussy Riot, ets cofundadora també de Mediazona, un mitjà independent creat el 2014 que ha aconseguit fer-se un espai a Rússia i que evidentment no agrada a les autoritats. Per què vas decidir posar en marxa un mitjà de comunicació com aquest?

Hem creat el periodisme de tribunals a Rússia. Traiem a la llum totes les injustícies que l’Estat infligeix a les persones i que voldrien que no se sabessin. Per exemple, si algú és torturat en una presó, sap que, si ens arriba la informació per alguna via, nosaltres la publicarem. Ningú havia pensat abans que fer informació del que passa als tribunals o a les presons russes podria interessar tant els ciutadans, però el cert és que Mediazona s’ha fet molt popular. Ara, altres mitjans independents han començat a enviar també els periodistes als tribunals russos.

S’ha d’explicar més el que passa a les presons?

La gent pensa que la presó és una cosa fosca i que els queda molt lluny. I és realment bo que Mediazona hagi generat interès perquè el mur que separa la vida de la presó de la vida normal ja no existeix. Algun dia, tots aquests presoners sortiran i viuran entre l’altra gent i han de sentir que no estan sols. És l’única manera de trencar aquests murs.

Tu has passat per la presó a Rússia. Com s’hi tracten els presoners?

Tenim esclavatge legal, és un sistema postgulag. Les condicions són una mica millor del que eren al gulag, però utilitzen els presoners per a treballs forçats. Treballen 12 hores el dia, 6 dies la setmana i reben 3 o 4 dòlars mensuals. Fan feines com cosir els uniformes de la policia o els dels soldats de l’Exèrcit que després vestiran per atacar altres països. A això s’hi ha d’afegir la manca de menjar normal, d’una medicina en condicions, les tortures i, fins i tot, els assassinats. Per això el 2014 vam crear Mediazona, per dedicar una atenció especial a la violència a les presons, a la violència policial i al que passa als tribunals. A Rússia, els mitjans oficialistes no donen mai dues visions: només la seva.

“A Rússia, els mitjans oficialistes no donen mai dues visions: només la seva”

I què intenteu fer des dels mitjans independents?

Si ens donessin els seus mitjans de comunicació només un dia, la popularitat de Putin cauria al 10%. I el poder, això, ho sap. Per això tenen tanta por dels mitjans independents i dels artistes independents, perquè oferim una imatge diferent. I saben que és més poderosa. Dediquen una gran quantitat de diners a promoure el meravellós règim de Putin, però no poden treure els ulls a la gent. I la gent veu com viu, i no és una vida meravellosa. Per millorar la vida de la gent, haurien de dedicar-los diners, cosa que no fan. I, per distreure’ls d’això, necessiten inventar una altra guerra.1 .

El règim de Putin utilitza cada vegada amb més freqüència els instruments dissenyats per perseguir qualsevol acció que considerin dissident. El Ministeri de Justícia s’està fent un tip de catalogar gent o organitzacions d’“indesitjables”, d’“extremistes” o d’“agents estrangers”. Ho estan patint des d’humoristes fins a ONG o periodistes. Ja hi ha membres de Pussy Riot que són “agents estrangers” i també ho és el vostre mitjà, Mediazona. Ser un agent “estranger” equival a ser un “enemic de Rússia”?

La llei dels agents estrangers va aparèixer el 2013 a Rússia, just a l’inici del tercer mandat de Putin. És una norma realment estúpida. Si el Ministeri de Justícia t’inclou a la seva llista, no vas a la presó, però comences a tenir molts problemes. T’omplen de paperassa, de multes, has de deixar clar en qualsevol cosa que publiquis, encara que sigui un post a les xarxes, que ets un agent estranger. I la gent comença a tenir por. Mediazona, com altres mitjans de comunicació opositors, ha estat marcat com a “agent estranger”. I també la Nàdia, el Pètia, la Nika… de Pussy Riot.

“A les presons russes treballes 12 hores al dia per 3 o 4 dòlars al mes: és un sistema ‘postgulag'”

I si et declaren “extremista”?

Això és més seriós, perquè pots passar-te de 5 a 15 anys a la presó. És el que ha passat amb el Fons contra la Corrupció d’Aleksei Navalni i els seus treballadors. I, de nou, una situació absurda: els cossos de seguretat malgasten diners, fins i tot paguen persones per enverinar gent.2 És a dir, que l’Estat orquestra un acte extremista i terrorista per eliminar els qui estan en contra del poder. I, l’organització que es dedica a denunciar abusos com aquest, la declaren extremista. I hi ha altres possibilitats encara com ser declarat “organització indesitjable”, que és el que li ha passat a Rússia Oberta, de Khodorkovski.3 La diferència, en comparació amb “agent estranger”, és que l’organització queda liquidada de manera fulminant. I les persones que hi estan afiliades poden acabar a la presó com hem vist.

Ja has dit que la tria és clara: presó o marxar? Ja ho has decidit?

Jo no vull marxar i no m’agrada aquesta tria que ens imposen les autoritats. Aquest és el meu país. Visc aquí i tinc família aquí, els meus pares, els meus fills… Per què hauria de marxar? Només perquè no els agrada com soc? No té gens de sentit i no tinc plans de migrar. Tot i que m’agradaria poder actuar en altres països i no sé si en aquesta Rússia tan trista i estúpida ho podré fer. Ara estic en arrest domiciliari; se m’acaba demà.4 Però, a més, estic acusada en un cas penal i m’han imposat vuit mesos de llibertat restringida. Em posaran un braçalet, però no serà un arrest estricte, en teoria. Podré sortir una mica de casa durant el dia. He de ser-hi de nit i tindré prohibit participar en cap acte. Però la veritat és que no puc saber què passarà. Faran el que voldran. Val més no pensar-hi perquè, si no, quedaràs paralitzada i no faràs res.


1 En el moment de l’entrevista, encara no havia començat la guerra, però es referia a l’acumulació de soldats russos al voltant d’Ucraïna i a la tensió amb l’OTAN).
2 Es refereix al cas de l’enverinament de l’opositor principal a Vladímir Putin i responsable del Fons de Lluita contra la Corrupció, Aleksei Navalni.
3 Mikhaïl Khodorkovski era un dels homes més rics del món. L’oligarca, però, va ser empresonat a Sibèria acusat de frau durant el primer mandat de Vladímir Putin. Un cop alliberat, es va exiliar i continua fent oposició al Kremlin amb l’“organització indesitjable” Rússia Oberta.
4 L’entrevista la vam gravar el dia 17 de gener de 2022.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.