Sovint parlem d’invisibilitats i transparències, de fets translúcids a la premsa. En són molts, tants, arreu del món, que mancarien espais per explicar-los tots. Però també són molts els esforços periodístics compromesos per donar-los a conèixer.

Lluny del personalisme informatiu d’alguns, sobretot en zones de conflicte, trobem periodistes que tenen un alt grau de compromís amb el que observen. Des de la pretesa neutralitat que se’ns atribueix no es pot viure d’esquenes al que passa a l’entorn, cal una mirada tenyida de proximitat, de solidaritat.

Els temps, en mitjans audiovisuals, i els espais, en mitjans escrits, són una dificultat afegida quan hi ha molt a explicar. Per sort tenim uns mitjans, i un país, plens de bons i bones periodistes. També tenim, diria que en puixança, mitjans crítics on prima la diversitat i no s’obliden els marges, on no tot és espectacle.

En aquesta línia, i ara que s’acosta Sant Jordi, volia parlar de dos llibres, escrits per dos periodistes força diferents, que ens mostren realitats que massa freqüentment, queden fora de focus. Txell Feixas Torras amb Dones valentes i Àlex Romaguera amb Víctimes en so de pau, que ja aprofito per recomanar.

La Txell ha estat corresponsal de TV3 a Beirut, donant cobertura a tot el Pròxim Orient, els seus conflictes socials i bèl·lics, la guerra contra l’Estat Islàmic, la guerra a Síria, la invasió turca a Rojava, la caiguda del Califat i altres moments importants. Amb Dones valentes ha volgut recollir els testimonis de dones supervivents en contextos de molta dificultat, sovint terribles. Ens parla de dones que resisteixen en diferents països i espais, de la seva resiliència, de la seva força. Ho fa des d’una mirada propera i que sacseja. “No vull donar veu a les dones perquè ja la tenen” ens diu la Feixas, tot transferint-nos els relats i vivències.

Víctimes en so de pau també ens trasllada els relats de supervivents de la violència política, de forma transversal i diversa. Persones que han perdut familiars a mans de grups armats com ETA o els GRAPO, la guerra bruta de l’estat o els atemptats gihadistes. Morts que es produeixen de forma violenta i que ens aporten propostes en la construcció de pau.

Ambdós llibres aporten una mirada diferent, ens fan percebre realitats amagades o poc conegudes i ens acosten a experiències en primera persona que ens regalen un alè esperançador en un món que s’ofusca.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.