Jaqueta negra de solapes amples, un fons de color blaugrana degradat i el més gran dels seus somriures, fos quina fos la pregunta. Amagués o no al darrere insinuacions de corrupció o conflicte d’interès. Piqué s’ho va passar bé el passat 18 d’abril a Twitch. 

Era una roda de premsa per a donar explicacions sobre un tema controvertit, uns àudios destapats per El Confidencial sobre la gestió de la Supercopa d’Espanya, però reia, fent caure el llavi cap a un costat, movent les celles, a voltes fatxenda i d’altres espaviladíssim. El gest del nen que més xerra a classe però que mai l’enxampen. Una demostració més, l’enèsima, després de passar per mil i un espais de podcasting (La Sotana) i stream (Ibai, Jordi Wild…), del carisma desllenguat d’un jugador dominador de l’escenari comunicatiu.

Tot i el fet extraordinari de l’esdeveniment, un futbolista donant explicacions sense pèls a la llengua, fora de llocs comuns, admetent tota mena de preguntes, la roda de premsa d’una hora va derivar en pur servilisme (en general servit per mitjans amb seu a Barcelona): “Quin missatge li donaries a l’afició del Barça sobre un fet que afecta un jugador tan estimat?”, preguntava Mundo Deportivo

O directament, en una pentinada moral protagonitzada per professionals a Madrid. 

Les preguntes van passar a segon terme ben aviat. “Pregunta’m el que vulguis”, va insistir fins i tot el futbolista, cansat de tractar opinions ètiques i no fets. 

Poc després de superar problemes tècnics –ser modern, ser el primer, en fer un Mundial de Globus i en fer una roda de premsa a Twitch, ja té aquests riscos–, va començar la sessió de teràpia. De tipus Gestalt. Airada i cercant els límits. A càrrec del Dr. Castaño. 

El director d’El Partidazo de COPE, Juanma Castaño, va començar preguntant sobre la moralitat en la negociació de comissions. El jugador va respondre amb una altra pregunta. I el periodista, indignat, va contraatacar: “Tu no pots determinar els premis de la competició”. 

“Jo ho veig molt fàcil: no pots ser jutge i part”. 

El jo es va convertir en la principal eina periodística del director del programa esportiu. I les suspicàcies van aflorar com a principal eina interrogativa: “Pel vostre acord puc sospitar que Rubiales tindrà un comportament diferent amb tu d’ara endavant”. 

Castaño no va ser l’únic.

Alexis Martín, d’Onda Cero, després de llençar la seva pregunta, elaborada i pertinent sobre qui mou els fils al futbol, i de nou davant la retòrica entre juganera i liberal del jugador (“en la societat en la qual vivim generar diners significa èxit, i això sí que m’agrada”), va etzibar: “Precisament pel que expliques, que podries estar al teu sofà [gràcies a tots els ingressos que ja ha generat], quina necessitat tens de generar aquest conflicte?. El problema, Gerard, serà quan a un partit teu et perdonin una targeta, tu has contribuït a les conspiracions, al teatre de què vivim tots”. 

“És part del show”, va exclamar Piqué. 

“Ho pots evitar, no ho necessites!”, va orientar, amical, el periodista. “Tens mil coses a fer, si tens una Copa Davies meravellosa! És tan fàcil com que facis qualsevol cosa excepte aquesta. Dels milions de negocis del món, escull-ne qualsevol altre, no passa res”. 

Més enllà de la impassibilitat i aparent inviolabilitat de Piqué, la possible corruptela i jocs de favors que plana sobre tota la trama al voltant del futbol professional, l’exclusiva publicada que relaciona el futbolista i membre de l’empresa Kosmos i el president de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), Luis Rubiales, han demostrat que alguns informadors poden complir un nou rol: el d’assessor. Així, encara que li facin un trist servei a una professió, la de periodista esportiu, sempre amb un peu a les trinxeres de bufanda, mai no es quedaran a l’atur: sempre podran reinventar-se com a coaches

O com a psicòlegs. O mentors. Simples hooligans que farien qualsevol cosa per uns colors… per uns clicks

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.